Seat guanya diners per primer cop des del 2008
La planta de Martorell fabricarà l’any que ve el segon totterreny urbà de la marca, el germà petit de l’Ateca
MartorellEls resultats del 2015 fan tornar els somriures a Seat per primer cop des del 2008. La filial del grup Volkswagen va dir adéu a la ratxa d’exercicis en números vermells i va anunciar un benefici net de sis milions d’euros. Aquests guanys suposen una remuntada important respecte a les pèrdues de 65 milions del 2014. Seat va vendre més cotxes (un 11% més, concretament) i va millorar els marges. L’ebitda de la companyia -el benefici abans d’interessos, impostos, amortitzacions i depreciacions- va fer un salt important del 30% i, en termes absoluts, va vorejar els 391 milions d’euros.
Malgrat els resultats en clar ascens, el resultat operatiu de l’empresa va ser encara negatiu, amb pèrdues de set milions d’euros. El que va fer tancar l’any en positiu va ser l’aplicació de crèdits fiscals de 13 milions d’euros. Potser per això el president de Seat, Luca de Meo, ha dit aquest dimecres que la marca té ara el repte de consolidar la sostenibilitat econòmica. De cara al grup Volkswagen, que comptabilitza resultats operatius de les seves marques, Seat seguirà sent deficitària, amb unes pèrdues de 10 milions d’euros segons les normes comptables alemanyes, que difereixen de les espanyoles, va dir el vicepresident financer de Seat, Holger Kintscher, avançant-se a la comunicació de resultats, que el consorci ha posposat fins a finals d’abril per la crisi del dieselgate.
Al balanç de Seat de l’any passat no hi ha ni rastre de la factura que pot suposar el trucatge a gran escala de motors dièsel que ha reconegut Volkswagen i que afecta més de 700.000 vehicles Seat. La marca no ha fet cap tipus de provisió perquè té el compromís de la matriu alemanya que sufragarà tots els costos. De Meo ha garantit que d’aquí a pocs dies començaran les crides a revisió a Espanya, però va evitar pronunciar-se sobre les denúncies que afronta el consorci alemany.
El SUV petit es farà a Martorell
La fàbrica de Martorell també va registrar un any de més activitat, amb 477.000 unitats produïdes -aquí s’hi inclouen més de 134.000 Audi Q3-, que són un rècord dels últims 14 anys. El president de Seat ha aprofitat la roda de premsa per confirmar que la factoria catalana fabricarà un nou model a partir de l’any que ve, que serà el segon totterreny urbà de la marca (SUV, per les sigles en anglès de Sport Utility Vehicle ). El nou model, basat en l’Ibiza, serà més petit que l’Ateca, que Seat llançarà al mercat a l’estiu però que es farà a la planta d’Skoda de la República Txeca.
Sembla que el grup Volkswagen té decidit que la planta catalana s’especialitzi en cotxes petits, de mida similar a l’Ibiza. A banda del SUV que aquest dimecres va anunciar De Meo, Martorell també fabricarà, a partir del 2018, l’Audi A1, un model que comparteix plataforma de producció amb el nou Ibiza, que Seat també renovarà properament.
El preu d’això, però, serà la pèrdua de l’Audi Q3, que Volkswagen s’endurà a Hongria. Els sindicats ja han protestat que el Q3 suposa més hores de feina de producció que no pas l’A1, i reclamen a l’empresa que garanteixi encara un altre vehicle per evitar excedents de mà d’obra els pròxims anys. La direcció rebat que, en part, aquest problema es pal·liarà amb una producció més alta d’A1 que no pas de Q3, segons va dir ahir el vicepresident de Recursos Humans, Xavier Ros.
Els totterreny seran claus
Per lligar i consolidar la millora de resultats, la marca s’ho juga tot a l’èxit dels totterreny, per començar de l’Ateca, que es vendrà d’aquí a pocs mesos. “Estem atacant el segment del mercat que més creix”, ha dit De Meo.
La marca va vendre 400.000 cotxes durant el 2015 (un 11% més) i va arribar a una xifra rècord d’ingressos, per sobre dels 8.300 milions d’euros. Per segon any consecutiu, va vendre més unitats del León (gairebé 162.000) que no pas de l’Ibiza (152.400). Amb aquests dos models clau, però, Seat no en té prou per garantir la sostenibilitat a llarg termini, i per això confia en la tercera pota, que ha de ser l’Ateca i, més endavant, en el segon totterreny urbà, més petit. Tot i que les vendes a Espanya van créixer un 14% l’any passat, la marca necessita aquesta versió reduïda de l’Ateca per tenir opcions de ser líder al seu mercat interior. De moment, és Alemanya qui continua sent la principal font de vendes, amb més de 90.000 unitats distribuïdes durant el 2015. Els primers compassos del 2016 han començat amb vendes per sota del 2015, però De Meo confia que acabaran remuntant.
