Economia 20/08/2021

El sector lleter, a la corda fluixa: “Cobrem la llet com fa 35 anys”

Els ramaders reclamen a Mercadona que pagui el litre al preu de cost

4 min
Els ramaders han llençat llet, palla i fems a les portes d'un Mercadona de Vic per reclamar que l'empresa compri la llet al preu de cost

VicCop sobre la taula del sector lleter. Els ramaders ja no poden continuar venent la llet a un preu per sota del cost de producció, tal com els exigeixen les grans distribuïdores. Fa dues setmanes van haver de signar un contracte a contracor amb Làctia Agroalimentària –la principal proveïdora de llet a Mercadona– perquè, si no estampaven la firma, havien de llençar els 182.000 litres de llet que produeixen diàriament. Ara temen que la companyia no apugi el preu quan el contracte acabi el 30 de setembre, i que les altres empreses segueixin el seu camí. Alerten que això suposaria la fi de la seva existència i recorden que en els últims 20 anys han tancat un 70% de les explotacions lleteres i que actualment només en queden unes 400 a tot Catalunya –segons dades d’Unió de Pagesos–. Per això aquest divendres han tornat a protestar davant el Mercadona de Vic per reclamar poder vendre la llet com a mínim al preu de cost.

“Estem en una situació ruïnosa: cobrem la llet al mateix preu de fa 35 anys, amb uns costos de producció que, si no pugen una vegada l’any, ho fan més d'una. Arriba un moment que ens sentim absolutament abandonats”, resumeix el malestar del sector el ramader jubilat Josep Serra, que és un dels 150 pagesos que han participat en la protesta davant el supermercat, que ha acabat amb el vessament de llet, fems i palla davant la porta principal. 

És un problema que el sector fa anys que s’arrossega, però que ara ha explotat amb l’augment exponencial de costos com la llum i l’alimentació del bestiar. “La tona d’ordi fa un any valia 160 €; ara val 240 €, un 25% més”, posa d'exemple el secretari tècnic dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Jordi Vidal, que defineix el sector com una forma “d’esclavatge del segle XXI”. “Som esclaus de les vaques i som esclaus del mercat, perquè no podem parar de produir i no podem posar ni preu de venda”, afirma. I és que aquest és, precisament, el taló d’Aquil·les dels lleters: produeixen els 365 dies a l’any i només tenen 48 hores per vendre la llet abans no es faci malbé. Això els fa partir des d’una posició de desavantatge a l’hora de negociar amb les grans distribuïdores el preu del litre. 

Empobrits i endeutats

El conflicte actual va esclatar a principis de juliol quan Làctia va anunciar a Vaquers d’Osona i la Cooperativa Plana de Vic que no els renovaria el contracte. Volien pagar el litre de llet a 32 cèntims, però els ramaders no van acceptar-ho. La companyia va accedir a pujar dos cèntims, però, per cobrir despeses, caldria arribar als 40 cèntims, o almenys als 37 que van demanar durant la negociació. Per intentar arribar a un acord, els ramaders van sol·licitar que al contracte constés que acceptaven els 34 cèntims/litre “per necessitat”, tot i ser conscients que aquest preu “no cobreix els costos de producció”.

L’empresa no va acceptar afegir aquesta clàusula i el 2 d’agost no va deixar entrar dos camions amb 50.000 litres dels osonencs a la seva central de Vidreres (la Selva). L’endemà els pagesos van haver de dir que sí a “un preu mínim” de 35 cèntims/litre per evitar haver de llençar els 182.000 litres de llet que produeixen cada dia. No obstant això, el contracte és només per dos mesos –finalitza el 30 de setembre– i ja han anunciat que continuaran amb les mobilitzacions fins a aconseguir vendre la llet "a un preu just", és a dir, com a mínim al preu de cost. 

“Són un càrtel amb un capo que és el senyor Joan Roig, president de Mercadona, que va guanyar 227 milions d’euros l’any passat perquè ens ha fet perdre molts diners a nosaltres”, ha carregat el representant del sector lleter d’Unió de Pagesos, Marc Xifra, que també ha recordat que la companyia té “el 24% de la quota de mercat de la gran distribució” i “marca el ritme” del preu de la llet que segueixen la resta de companyies com Carrefour o Bon Preu. “Sabem que hi ha empreses esperant que faci el gest d'apujar el preu”, ha assegurat Xifra. I el president de la Cooperativa Plana de Vic, Vicenç Fabré, ha afegit que “tothom té por” i “ningú es vol desmarcar” del que faci Mercadona.  

Durant la protesta, els ramaders han col·locat un taüt sobre unes bales de palla per alertar que perilla el futur de les explotacions

A més, tenen constància de ramaders que han rebut instruccions de no manifestar-se. “Estem assenyalats, sabem el risc que correm, i ens hem vist amb l’obligació de signar una mentida perquè ens recullin la llet”, ha lamentat Fabré, que ho ha justificat per un motiu: “Estem ofegats econòmicament, no podem més i no tenim alternatives”. De fet, la seva situació és tan delicada que molts, tot i que voldrien plegar, no poden pels números vermells que arrosseguen. “Tens inversions fetes, préstecs del banc... Si tanco em quedaré endeutat, i un cop plegues ja no pots tornar a engegar, és totalment inviable”, exposa Fabré, que admet que s'ho ha plantejat més d'una vegada.  

El representant d’Unió de Pagesos ha posat números a les pèrdues d’una explotació lletera d’unes 90 vaques. “Cada dia produeix uns 3.000 litres, perd uns 6,22 cèntims per litre, és a dir, 5.598 euros al mes”, cosa que ha provocat que el sector estigui ara “empobrit i endeutat”. 

Per això també reclamen al govern espanyol que revisi la llei de la cadena alimentària, ja que consideren que hauria de fixar la quota a partir de la qual es pot parlar de posició de domini "per detectar i penalitzar males pràctiques, com l'arrossegament de preus a la baixa o la utilització de determinats productes com a producte reclam". 

stats