Salari mínim
Economia 08/09/2021

Els sindicats, disposats a afluixar si es pacten els augments del salari mínim fins al 2023

La UGT avisa amb mobilitzacions al carrer si no s'aprova cap increment més enllà d'aquest any

3 min
El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, durant la trobada informativa d'aquest dimecres a Madrid.

MadridNomés els últims contactes informals podran salvar el que ara per ara encara no està gens clar, que s'arribi a un acord entre el govern espanyol i els agents socials (sindicats majoritaris i patronals) per incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) aquest 2021. Però entre els interlocutors hi ha consens que la mesura no arribi de forma unilateral, és a dir, de la mà només del govern espanyol, al consell de ministres, malgrat la postura enrocada de la patronal. Per això, els sindicats es mostren oberts a afluixar la corda aquest 2021 sempre que hi hagi una proposta en ferm per als anys 2022 i 2023.

El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, ha reconegut que estaria disposat a acceptar un increment d'entre 12 i 19 euros (el que ara planteja el ministeri de Treball), si va acompanyat d'un augment positiu els anys 2022 i 2023 per arribar fins als 1.050 euros aproximadament de salari mínim, amb l'objectiu d'aconseguir el de la patronal. Ara bé, si aquesta senda de creixement per als pròxims dos anys no es planteja i l'acord només inclou un augment per aquest 2021, la UGT no hi serà. "Que no ens esperin per firmar, ho dic molt clar. No firmarem cap acord només per al 2021 que estigui per sota dels 25 euros", ha sentenciat Álvarez, que ha avisat amb mobilitzacions al carrer si no s'incrementa l'SMI aquest any. "A mi després se'm farà molt difícil tenir reunions amb un govern que no vol acordar un augment de l'SMI", ha dit.

"No podem descartar que la CEOE s'afegeixi al pacte; sempre hem estat tocant el desacord i al final sindicats i empresaris hem trobat un equilibri", ha reconegut Álvarez. De fet, aquesta flexibilitat facilita que el ministeri de Treball pugui arribar a plantejar fins i tot un increment de menys de 12 euros per a aquest 2021, segons ha informat El País aquest dimecres, amb l'objectiu d'aconseguir el vistiplau de la patronal. Tanmateix, aquest és un escenari que ara per ara el ministeri no considera i, de fet, hauria d'anar acompanyat d'un increment considerable del salari mínim que entrés en vigor el mateix 1 de gener del 2022, com exigeixen els sindicats. "Si hi hagués un compromís per part de totes les parts que l'1 de gener del 2022 l'SMI arriba als 1.000 euros, negociaríem els 25 o 30 euros que demanem per a aquest any", ha dit el secretari general de CCOO, Unai Sordo, en una entrevista a TVE.

"Si la CEOE no vol firmar l'acord té l'obligació d'explicar quins són els motius pels quals no ho fa", ha recriminat Álvarez. L'argument el comparteixen des del govern espanyol i en concret des del ministeri de Treball, que recorden que el salari mínim dels convenis col·lectius augmentarà entre un 1,5% i un 1,8%. L'augment de l'SMI només afecta els treballadors que no estan acollits a un conveni col·lectiu, un milió i mig de persones, segons el ministeri de Treball, en general dones i joves que treballen a l'agricultura o al sector serveis. De fet, Pepe Álvarez ha explicat que la patronal sí va arribar a plantejar fins i tot un salari mínim interprofessional menor per als joves.

Per part del govern espanyol, es confia en tancar un acord aviat, com ha dit la ministra d'Economia, Nadia Calviño, de bracet amb tots els agents socials. Al mateix temps, Calviño ha reiterat la negativa de l'executiu central a estudiar un augment de l’SMI per territoris, com va proposar la patronal CEOE, malgrat que formalment no es van plantejar portar-ho a la taula de negociació, han reconegut fonts de la patronal a l'ARA. Les mateixes fonts insisteixen que la postura "segueix sent la mateixa que ahir", és a dir, res d'augmentar l'SMI aquest any.

Una tardor intensa

Durant la roda de premsa de l'inici del curs polític, el secretari general de la UGT ha aprofitat per fer memòria dels deures pendents que té el govern espanyol en matèria laboral. D'una banda, negociar la pròrroga dels ERTO que cauen el 30 de setembre. Malgrat que encara no hi ha data fixada per a la reunió, el ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivà, ja ha dit que la vol convocar la setmana que ve. De l'altra, la reforma laboral. Álvarez s'ha mostrat optimista per arribar a un acord "aviat", malgrat que ha demanat al govern espanyol "afinar més en la seva proposta".

L'executiu s'ha compromès amb Brussel·les a tenir la reforma enllestida abans del 31 de desembre. Ara, caldrà veure si s'esgota el temps i, per tant, es publica al BOE i entra en vigor l'any que ve, o agents socials i govern espanyol tanquen un acord abans perquè la reforma es publiqui aquest mateix 2021.

stats