Economia 23/02/2022

Unió de Pagesos anuncia mobilitzacions per la crisi de preus i la falta de polítiques adreçades al sector

Organitza tractorades i concentracions a les delegacions territorials, als centres de gran distribució i al ministeri d'Agricultura

3 min
Imatge de la roda de premsa celebrada aquest dimecres al matí davant del Parlament

BarcelonaUnió de Pagesos ha anunciat aquest dimecres al matí davant l'edifici del Parlament de Catalunya un conjunt de mobilitzacions sota el lema La pagesia diu prou! per la baixada dels preus dels productes del sector i la falta de polítiques públiques adreçades a la pagesia, entre més reivindicacions. El 3 de març organitzaran una tractorada a les diferents delegacions territorials de Catalunya, el 15 de març protestaran davant el ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació a Madrid i el 26 de març davant de centres de la gran distribució. "Segons marca l'Observatori Agroalimentari de Preus de la Generalitat, el litre de llet s'hauria de pagar a un mínim de 41 cèntims, però el preu mitjà està al voltant dels 30", ha posat d'exemple Joan Caball, coordinador nacional d'Unió de Pagesos, en la roda de premsa en què han assistit delegats territorials i representants del consell nacional del sindicat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Caball també ha criticat que durant els últims anys el preu del litre de vi hagi anat baixant "sense motius econòmics aparents" en benefici dels grans cellers i en perjudici dels viticultors catalans. "La Generalitat ha optat per posar-se al costat de les grans distribuïdores i no de la pagesia", ha criticat Caball. En aquest sentit, ha demanat "valentia" als polítics perquè tirin endavant una legislació que vetlli per "un mercat amb preus justos, transparents i equitatius" i que reguli "la posició de domini" que tenen algunes grans companyies que, per exemple, arriben a acumular "el 40% de la capacitat de venda".

Mentre els preus de venda disminueixen, les despeses de producció no paren d'enfilar-se: s'ha apujat el preu del pinso, dels fertilitzants, dels fitosanitaris, del material, de la mà d'obra, de la benzina, de les despeses generals, etc. "Que els costos dels herbacis i farratges hagin augmentat entre un 10% i un 20% l'últim any és inadmissible", ha subratllat el coordinador nacional del sindicat. Pel que fa a l'elevat preu del gasoil, ha recordat que suposa un problema de primer ordre per a la pagesia, "perquè no pot utilitzar altres fonts d'energia".

Contra l'especulació de la terra per les renovables

El sindicat també mostra preocupació per l'especulació de les terres per la potencial instal·lació de maquinària d'energia verda. "Renovables sí, però no de la manera que s'està implementant. Si volem aliments, necessitem terra i aigua", ha recordat Raquel Serrat, responsable de Medi Rural i de Dones d'Unió de Pagesos.

Serrat també ha assegurat que ramaders i agricultors estan "patint una sobrepoblació de conills i senglars que danyen molts conreus i pastures, i augmenten la transmissió de malalties entre el bestiar". A més, quant a la protecció d'espècies en perill d'extinció com són l'ós, el llop i el voltor, ha assegurat que la convivència amb aquests animals "posa en perill moltes ramaderies i explotacions agràries de casa nostra".

Sense relleu generacional

Un altre dels problemes a què s'enfronta la pagesia catalana és la falta de relleu generacional. Segons ha assegurat Ricard Huguet, coordinador nacional de Joves d'Unió de Pagesos, només el 9,5% dels pagesos tenen menys de 45 anys i cada any hi ha menys agricultors i ramaders. "La pagesia està envellint, agonitzant; el sector té pèrdues i molta gent s'està gastant els estalvis amb les seves petites empreses. Necessitem que ens escoltin", ha protestat Huguet, que també ha assegurat que els fons provinents de la Unió Europea per al relleu generacional "no s'estan aplicant bé o, com a mínim, s'està demostrant que no funcionen".

Serrat també ha criticat la diferència d'infraestructures i serveis entre el món rural i el món urbà. "Se'ns tracta com a ciutadans de segona [...]. Necessitem definir un model de país i treballar per assolir la igualtat", ha remarcat.

stats