Divendres al matí, mig món va deixar anar un sospir no només perquè Donald Trump no havia aconseguit el seu desitjat Nobel de la pau sinó, també, perquè la guanyadora li era afí i, per tant, quedava en part aplacada la seva potencial ira. De fet, María Corina Machado, curant-se en salut, li va trucar per dir-li que ell se'l mereixia més que ella i que l'hi dedicava. Trump es vanta d'haver aturat vuit conflictes, cosa que no és del tot certa, i dilluns serà a Jerusalem i també a Sharm al-Sheikh, el balneari egipci on es firmarà l'acord de pau, per rebre tots els homenatges que tant desitja. La pregunta, però, és si això serà suficient per satisfer el seu ego i, si no és així, què farà. De moment, la seva imprevisibilitat continua en tots els àmbits i les incògnites es mantenen.
En l'àmbit geoestratègic, el dos focus de conflicte que continuen vius, més enllà de Gaza, són Ucraïna i Veneçuela. En el primer cas, Rússia dona per acabat l'impuls de les converses d'Alaska i s'han trencat gairebé tots els ponts amb Vladímir Putin, cosa que augura la continuació de la guerra. En el segon, i esperonat encara més pel premi Nobel a la seva aliada opositora, sembla que Trump continuarà aprofitant la seva guerra contra el narcotràfic per desestabilitzar encara més el règim de Maduro. Ningú les té totes sobre el que pugui passar a l'Amèrica Llatina en general a partir d'ara.
El punt de tensió més clar ara en el terreny internacional, però, són els aranzels i, específicament, els aranzels amb la Xina. Divendres a la matinada Trump va assegurar que l'1 de novembre apujaria els aranzels al 100% en represàlia per la nova regulació draconiana que Xi Jinping ha aplicat a les terres rares. El conflicte, que semblava apaivagat els darrers mesos, en què hi ha hagut diverses negociacions bilaterals, s'ha tornat a encendre i fins i tot perilla la reunió prevista dels dos líders a finals d'aquest mes a Corea del Sud en el marc del Fòrum per a la Cooperació Econòmica d'Àsia i el Pacífic (APEC). Aquest serà un mes intens en què de nou l'economia global, que s'ha anat acostumant a la incertesa, tornarà a tremolar pendent de les reaccions dels dos líders.
Tot plegat, però, es queda curt comparat amb el que està passant a l'interior del país. The Economist analitzava aquests dies com afectarà negativament la seva l'economia, a la llarga, el fet que per primera vegada en molts anys la immigració neta als Estats Units pugui ser zero o negativa. La campanya de deportacions massives ha tingut el seu efecte i no només s'està impedint l'entrada de nous immigrants i, per tant, de mà d'obra, sinó que també s'està expulsant bona part de la que hi ha, fent-ho a més de maneres inhumanes i sense gaires garanties legals. Els que s'hi oposen són considerat traïdors i per això està militaritzant ciutats demòcrates, com Chicago o Los Angeles, que intenten evitar aquestes salvatjades. De moment ja ha enviat la Guàrdia Nacional a quatre ciutats i n'ha amenaçat dues més. El clima de terror intern és cada cop més intens.
I així, mentre ell lamenta que no li donin el Nobel de la pau, la resta del món es continuarà preguntant cada dia: I ara què més farà Trump?
