Alta Alella, Juvé & Camps i Ca l’Isidre, de pares a filles

Mireia Pujol-Busquets (31 anys), Meritxell Juvé (32 anys) i Núria Gironès (49) són les hereves de les empreses familiars respectives. Les reunim al restaurant Ca l’Isidre, al carrer de les Flors de Barcelona, perquè expliquin com viuen el traspàs i la responsabilitat de tres marques amb una història tan forta en el món de la gastronomia: Alta Alella, Juvé & Camps i Ca l’Isidre

Totes tres han viscut i viuen vides paral·leles. Cada una ha perfilat la seva pròpia personalitat, esclar, però tenen molts punts coincidents. Per començar, han rodat pel món i després han tornat al Born. Mireia Pujol-Busquets (Alta Alella), a Tailàndia. Núria Gironès (Ca l’Isidre), per tot Europa. Meritxell Juvé (Juvé & Camps), pels Estats Units.

“Jo vaig començar a treballar, per a les Nacions Unides, a Tailàndia”, diu la Mireia. És la més jove de les tres joves empresàries, i acaba d’estrenar-se amb la maternitat, a banda d’agafar les regnes de l’empresa familiar.

Lluny de casa, després d’haver-se llicenciat en biologia, va ser quan la Mireia va descobrir que el que havia viscut de sempre a casa li agradava. “Vaig tornar a Catalunya i vaig fer el màster en agricultura ecològica i els estudis de sommelier”, diu la Mireia.

Ara ha aplicat tots els coneixements a l’empresa familiar. “A més, la Mireia ha fet una feina que jo no havia sabut fer mai, que és l’organització”, hi intervé el pare, Josep Maria Busquets-Pujol (63 anys). Fins llavors, el Josep Maria feia tots els papers de l’auca. La Mireia els ha ordenat i classificat. “Hem canviat els horaris, el temps de les vacances, hem contractat una consultoria externa i tenim un departament de comunicació”, diu el Josep Maria. És a dir, Alta Alella té una estructura d’empresa des que hi és la Mireia. “Així que si algun dia jo no hi vaig, l’empresa continua treballant, cosa que no passava quan jo m’encarregava de tot”.

La Mireia també ha convençut el pare per centrar-se en projectes concrets. Així que la marca Privat l’han venut a Vins i Caves Perelada. I també han venut el celler del Priorat, i la participació en un celler de les Canàries, i la distribuïdora. “La nostra aposta és dedicar-nos només al cava de paratge, reserva i ecològic”, diuen pare i filla.

Estudis i experiència

Atentes, l’han escoltada la Meritxell i la Núria. Al seu voltant també hi ha els pares, que demostren, en cada mirada, estima i admiració per les seves filles. En l’ambient, es respira una gran complicitat. Elles han estudiat de valent. “Però, malgrat tots els meus estudis, jo encara no estic a l’altura de tot el que sap el meu pare”, sosté Núria Gironès.

La Núria ha renovat “la cara” de l’espai que ens acull, Ca l’Isidre, el restaurant mític del Raval, el que el director de cinema Woody Allen sempre visita quan és a Barcelona, perquè manté una amistat estreta amb Isidre Gironès i la seva dona.

Doncs bé, el color de les parets, de verd amable, la il·luminació i la disposició dels quadres són marca Núria Gironès. “Però insisteixo que el meu pare és el meu millor mestre, perquè d’ell aprenc el vestit a mida que sap fer sempre a tots els clients que s’asseuen a taula”, continua explicant Núria Gironès. I encara ho diu amb altres paraules: “La nostra generació ha estudiat, però no per això ens hem convertit en millors que els nostres pares, perquè ells tenen ofici”. Així que la Núria sosté que ni que hagués estudiat deu carreres arribaria a aprendre tot el que sap el seu pare.

L’Isidre, que també és un expert en la compra del millor producte al mercat de la Boqueria, ha aconseguit la confiança dels comensals. “Em diuen que els serveixi el vi que sé que els agradarà beure, i jo recordo quin va ser el que van beure”. Per aconseguir-ho, necessita la bona feina dels cellers, que coneix bé i amb els responsables dels quals manté bona amistat, com demostra el dia que el reunim amb Juvé & Camps i Alta Alella.

La Núria, com la Mireia, també ha viatjat pel món. Ha treballat per als millors restaurants d’Europa i ha dirigit la gastronomia d’hotels. Ara, a Ca L’Isidre, fa de tot. Cuinera, pastissera, sommelier, afinadora de formatges, directora “i també agafo el telèfon”, diu. Ha estudiat tots els oficis, i els aplica al restaurant dels pares, amb el pare, que, als seus 77 anys, hi és cada dia.

Per la seva banda, el viatge interior de la Meritxell va passar pels Estats Units. Ella era la que tenia més clar (de les tres empresàries reunides per a l’entrevista del diari ARA) que volia treballar a l’empresa familiar. Filla única de Joan Juvé (74 anys), quan va demanar al pare de treballar a Juvé & Camps, el pare li va dir: “Faràs com jo, que vaig començar picant porta a porta per fer conèixer els nostres caves”.

A 25 sota zero

La Meritxell ho va acceptar. I no a qualsevol lloc. A Minnesota, un dels estats més freds dels EUA. A 25 graus sota zero. “Portava els vins i els caves en una nevera, i els donava per tastar, tal com em va dir el pare que ell havia començat a fer”. Un any després va trucar al pare i li va dir que ja n’havia après, “que volia acabar l’aventura”, diu. I, quan ho diu, mira el pare i tomba el cap recordant la duresa de l’experiència que va viure. “Anys després de l’aventura, ara mateix Minnesota s’ha convertit en un mercat molt potent d’exportació, així que no va fer cap feina en va”, s’hi torna el pare.

Per continuar, la Meritxell, la Núria i la Mireia admeten que senten la pressió de la càrrega professional. “A mi em fan mal les cervicals, i no en faig broma, ho dic de veritat”, diu la Mireia canviant de tema.

Considera que a casa l’han educat per ser una lluitadora. La Meritxell i la Núria ho confirmen: “Jo, en el meu cas, no vull fallar per tot el que representa Ca l’Isidre”, diu la Núria, que afegeix que el restaurant sempre serà dels seus pares. “Ho diré sempre encara que el porti jo i n’hagi canviat la fesomia”. L’essència, visible en les maneres de servir, en la roba dels cambrers, és la de sempre. Ca l’Isidre és un restaurant contemporani que viu en harmonia amb el seu passat de 50 anys!

Seguint el fil de la pressió, la Mireia, d’Alta Alella, matisa que sent més pressió perquè acaba de tenir un fill: “Mantinc una lluita interna: em voldria partir per estar amb el meu petit Martí i alhora poder fer la feina a l’empresa”. Al seu torn, la Meritxell admet també la pressió.

“Aquest any, amb 74 anys, ha sigut el primer que no he anat a treballar a les 7 del matí i que m’he permès entrar-hi una mica més tard”, rebla el clau el pare, Joan Juvé.

Aquest és el model que recull la Meritxell, i que ja practica. “Només que jo voldria descansar el dia de Nadal i de Cap d’Any, i no passar-los treballant, com ha fet el meu pare tota la vida”, diu mirant-lo fixament. I tot seguit afegeix una dada imprescindible per entendre la pressió que sent: “Represento tota la meva família, i tots ells són els accionistes de l’empresa”.

La Mireia, d’Alta Alella, assegura que ha agafat el relleu de la revolució verda iniciada pel pare el 1991. “Després, fa 11 anys, el pare va començar a treballar els vins i els caves sense sulfits, i jo, amb els meus estudis, l’he ajudat amb les varietats resistents a les infeccions, per no haver-les de tractar”.

Amb la incorporació de la Mireia, Alta Alella treballa més que mai perquè “els caves tinguin personalitat, perquè siguin productes sans i que alhora siguin un símbol de respecte al medi ambient”.

En aquest punt, la Meritxell indica que ella vol impulsar el que ha anat aprenent de sempre, com a quarta generació que representa Juvé & Camps: caves de qualitat, grans reserves, criances llargues. “Jo només entenc el cava amb aquestes premisses”. I el pare, el Joan, hi afegeix: “I les fermentacions en fred, que vam liderar, ara ja estan establertes com a mètode arreu”.

El pare, continua explicant la Meritxell, amb 40 anys d’experiència, continua fent el que sap fer millor: de comercial: “No li puc dir que no ho faci, perquè en sap tant...!”, diu la filla.

Per acabar, cap de les tres ha pensat en el futur. “Ai, els joves, es pensen que sempre seran eterns; en canvi, els grans sabem que tenim terminis”, diu rient el Josep Maria Pujol-Busquets, que ja que hi som direm que el seu pare va ser autor de sardanes catalanes. “I també que la Mireia va ser la que va descobrir per què tenia malestars constants, i és que tots tres som intolerants al gluten”, explica el Josep Maria.

Tornem al futur. El futur és treballar. “I viure al dia”, matisa Isidre Gironès. Els tres pares opinen que les filles han introduït constància, elegància i sensibilitat a les empreses. “I treballem amb passió, perquè ens l’heu sabut comunicar i traslladar bé”, conclouen la Meritxell, la Mireia i la Núria.

Més continguts de

El + vist

El + comentat