BARÇA

Emili Rousaud: “Vull que Messi es quedi, però ha de fer un sacrifici salarial”

Entrevista al precandidat a presidir el FC Barcelona

Emili Rousaud (Barcelona, 1966) va entrar a la junta directiva del Barça el 2015 i va dimitir a l’abril arran del Barçagate. Inicialment havia de ser l’opció continuista de la junta de Bartomeu, però ara presenta la seva proposta en solitari.

Per què es presenta?

Per il·lusió i compromís. Es pot capgirar la situació actual del club. Refent el primer equip refarem l’economia i, refent l’economia, refarem el club. Es tracta de tornar al cercle virtuós que ens permeti sortir d’aquesta situació tan complexa.

Realment ho veu factible?

En aquest moment tan delicat, en què les finances del club estan tan delicades, qualsevol que assoleixi el privilegi de ser president del Barça es jugarà patrimoni personal. O estàs molt convençut que ets capaç que pots remuntar la situació o pots estar posant en risc el teu patrimoni personal i familiar. Jo tinc fills, eh! No soc un inconscient.

Però amb la pandèmia, la situació esportiva...

Fàcil no ho és. D’entrada, la nostra idea és fitxar un dels millors secretaris tècnics del món. Algú que s’equivoca menys que la mitjana. Primer necessitem aquesta figura i ho complementaríem amb la incorporació de dos fitxatges de primer nivell que no només són molt talentosos sinó que, a més, generen ingressos.

Un d’ells va dir que seria Neymar, però recentment semblava que el jugador deia precisament el contrari...

No és la interpretació que jo he fet de les seves paraules. Tinc clar que fa dos estius Neymar volia venir a Barcelona. No anava als entrenaments amb el PSG, no obeïa l’entrenador... No tinc cap dubte que vol venir al Barça. Entenc que algú a París li ha picat la cresta i ha tirat enrere amb les seves últimes declaracions sobre el seu futur. Però creieu-me que vol venir al Barça.

I el segon jugador franquícia qui és?

Ara el club no està en condicions de fer grans fitxatges. Ara només arribaríem a acords i s’incorporarien a l’acabar contracte. També estem buscant aquell talent que encara no ha eclosionat. I que encaixi en la manera de jugar del primer equip. Això ens obre la possibilitat de fer aquesta renovació per poder aspirar en un parell d’anys a guanyar la Lliga i a ser favorits per a la Champions.

I creu que els convencerà?

Els jugadors franquícia busquen una projecció mundial i la samarreta del Barça la dona. El fet que un jugador jugui al Barça li dona una projecció que no té en un altre equip. La nostra samarreta té molt pes. Hi ha molts jugadors que volen jugar amb nosaltres. Cal posar-ho en valor.

Creu que Messi es quedarà?

Haurem d’asseure’ns amb Messi i demanar-li un sacrifici salarial. Ara mateix, amb les condicions de retribució que té, no és sostenible. Messi ha escrit les pàgines més brillants de la història del club, i hem d’honorar les nostres llegendes. Però la realitat és la que és. Demanarem aquest sacrifici. I si finalment no hi ha acord, Messi no hi serà.

No té por que dir això sigui impopular?

Sincerament, crec que les coses s’han de dir com són. Al soci no se’l pot enganyar. Farem els màxims esforços perquè Messi es quedi, però sempre amb els interessos del club per davant. No està per sobre del club. Vull que es quedi? Sí. Però no a qualsevol condició. Ha de ser sostenible salarialment.

I, a banda d’això, com se’l convenç esportivament?

Messi no posa els diners per davant. Ja és el futbolista més ben pagat. Quan a l’estiu diu que marxa, que ningú s’enganyi, no ho diu per diners, sinó perquè és un guanyador nat i no hi ha un equip prou competitiu. Per tant, l’hem de convèncer que crearem un projecte guanyador. I a partir d’aquí, ell prendrà la decisió que cregui convenient. A la nostra candidatura hi ha el Josep Maria Minguella, que el coneix bé, tant a ell com al seu pare i el seu entorn.

Vostè era el delfí de Bartomeu, fins que va dimitir.

La junta va decidir que jo fos el candidat i de vocal se’m va promocionar a vicepresident institucional. Llavors esclata el tema de les xarxes, el Barçagate. I resulta que jo estic presidint una comissió que adjudica els contractes. Aquí em començo a preguntar què hi faig, aquí. Vaig creure que s’havien vulnerat els valors del club. Per això vaig dimitir. I no només va dimitir Rousaud. Ho vaig fer jo i els altres cinc directius implicats en àrees afectades per aquest cas.

Se’n penedeix?

En aquell moment renuncio a ser el delfí de la junta, el candidat que comptava amb tot el suport del club. És una decisió traumàtica, no volguda. Però ho vaig fer perquè creia que s’havien vulnerat els valors. A tot això, encara hi ha gent que em diu que soc continuista, però jo tinc un projecte que no té res a veure amb el que hi havia.

Però el seu discurs de campanya no és crític amb Bartomeu. Demana que es giri full.

Perquè la situació econòmica és crítica. S’han esvaït 300 milions d’ingressos. No és problema de la junta, sinó de la pandèmia. Sembla que el gran problema és haver fitxat malament un jugador. El que ha passat és que no hem tingut els millors, ni al camp ni als despatxos. I en les posicions de gestió és clau. Perquè, per exemple fitxant, s’han incorporat jugadors que no han rendit i que al segon any tenien un valor inferior al que n’havies pagat. Però resulta que, com que cobraven molt, ningú els volia. Ni cedits. Era un cercle calamitós.

Ja, però vostè era a la junta durant tot aquest temps.

Però no era la meva àrea on es prenien aquestes decisions. Hi havia altres directius encarregats en l’àrea esportiva. Hi insisteixo, amb el Barçagate vam plegar els directius que ens vèiem afectats, perquè afectava les nostres àrees. Dit això, en algunes reunions, hi havia directius que aixecaven la veu i discrepaven.

Vostè va pensar en una candidatura unitària, però no ha funcionat.

Crèiem que era el que més convenia al Barça en aquest moment actual. Ens vam reunir pràcticament amb tothom. Ens vam trobar que gent com Víctor Font ja tenia el projecte molt avançat, o que Jan Laporta ja tenia preparat el seu. Ho respecto i no ho critico. Però ho vam intentar.

Què faria amb l’entrenador actual?

Crec que Koeman és un entrenador valent, amb caràcter. A nivell de dibuix tinc dubtes, però també és cert que no estem tenint sort amb les lesions. Dit això, quan contractem el director esportiu ho decidirem. Penso que és aviat per dir si és l’entrenador idoni o no. Se li ha de donar un marge de confiança.

Un precandidat ha ofert pizzes i tatuatges per obtenir signatures. Què farà Emili Rousaud?

[Riu]. Tenim una estratègia per motivar el soci, però basant-nos en el projecte. Dit això, tinc plena confiança que aconseguirem les signatures necessàries. No serà fàcil. Les condicions, en aquest context, ho compliquen tot.

Quin posicionament creu que ha de tenir el Barça amb Catalunya?

El Barça és un club de futbol, és dels seus socis i l’idioma oficial és el català. És català i catalanista. Som i seguirem sent al costat de Catalunya. Però no podem ser cap instrument polític.