Esports 12/05/2021

El somni de la Lliga esdevé un malson (3-3)

El Barça de Koeman es deixa empatar dos cops al camp del Llevant en una segona part esperpèntica

4 min
Messi i De Jong, capficats al camp del Llevant
Disponible en:

BarcelonaEl Barça no pot més. Després d’una temporada en què s’anava recuperant de totes les errades que cometia, ha tret la bandera blanca i ha dimitit al camp del Llevant (3-3). Sense energia ni idees, les últimes jornades l’equip de Koeman s’ha anat desfent i s'ha acomiadat de la manera més dolorosa de la possibilitat de guanyar la Lliga. Després d’il·lusionar l’afició amb la possibilitat de guanyar una Lliga que s’emportarà l'equip que tingui més fe, en pocs dies el Barça ha caigut fet miques encadenant tres actuacions vergonyoses. Primer, contra el Granada, va veure com s’escapolia la possibilitat de controlar el destí de la Lliga. Contra l’Atlètic, la por a perdre va pesar més que no pas les ganes de guanyar el partit contra el líder. I contra el Llevant, la broma de mal gust final: es va deixar empatar un partit que estava guanyat al descans. Un empat amb regust de derrota, un sol punt que significa allargar una agonia. Una tortura. En lloc de somiar, el barcelonisme encara un malson.

Tal com havia anat la temporada, si el Barça guanyava la Lliga seria patint. Però l’escenari que s’ha dibuixat és el de patir per veure com la Lliga acaba al llit d’un altre. El partit contra el Llevant era l'últim tren, era una oportunitat per trobar-se per primer cop aquesta temporada en el liderat, encara que fos durant 24 hores a l'espera del partit de l’Atlètic. Però el Barça de Koeman no sap ser líder. Cada cop que ha tingut l’oportunitat de fer el pas definitiu, s’ha fet petit. S’ha disparat al peu, amb errades defensives impròpies d’un equip que vol aspirar a tot.

Koeman, capficat, va decidir insistir en el sistema amb tres centrals que li ha donat més calma. Malgrat la tristesa del joc contra l’Atlètic, el dibuix va ser el mateix per enfrontar-se a un Llevant que ja no s’hi jugava res. Però Koeman va canviar alguns jugadors. I quan canvies d’artista en un grup musical, el ritme és diferent. Dembélé, l’etern jugador incomprès, es va trobar fent de lateral dret quan tocava defensar, tot i que Koeman li donava ales per pujar i baixar la banda, atacant. I el francès ho faria prou bé. Koeman també necessitava sumar petits triomfs tàctics, després d’haver perdut algunes batalles darrerament. El problema és que el tècnic sol encertar amb les alineacions, però gairebé sempre s’equivoca amb els canvis.

Malgrat que el Barça va sortir fort, amb les curses verticals de De Jong i les aparicions de Pedri, el partit es va anar complicant de mica en mica. Era un terreny minat, per a un equip que jugava amb una espasa de Dàmocles al coll, perquè l’empat no servia de res. Ara bé, la primera ocasió que va tenir Messi, una volea dins de l’àrea, la va enviar al fons de la porteria. Per a un altre jugador, un gol així, girant a l’aire, podria ser dels més bonics de la seva carrera. Per a Messi, en canvi, ni entra en una llista dels 100 gols més bonics. En aquest cas, més que l’estètica, l'important era que anava pintant el partit de blaugrana i obria el camí del segon, que arribaria poc després, quan Dembélé, tot cames, va escapar-se de Toño i va oferir en safata a Pedri fer el 0-2. Si el francès és tot electricitat, Pedri sembla jugar a càmera lenta però arriba puntual quan toca. Coses de ser un jove intel·ligent.

Koeman enfadat durant l'empat al camp del Llevant (3-3).

Però un dels grans mals d’aquest Barça és controlar els partits. Koeman sol encertar de sortida, però després no toca bé la tecla durant el matx. Al perdre Araujo, va posar Sergi Roberto de central. I el seu equip, amb un ritme baix, una actitud preocupant i cometent les endèmiques errades defensives que tant mal han fet tota la temporada, va permetre al Llevant empatar en dues esgarrapades de Melero i Morales en què Sergi Roberto no va estar encertat. El Barça estava estabornit, grogui. Tota la feinada feta semblava no servir de res. Un equip amb peus de fang en defensa que va tenir l’encert de tornar el cop ben ràpid, quan Dembélé va afusellar Aitor després d’una jugada en què la defensa local va reclamar una falta de Griezmann. Un d’aquells gols que podien decidir la Lliga, perquè un sol punt val el seu pes en or.

Amb la por al cos i les cames cansades, el Barça va acabar atrinxerat. Koeman va treure Pedri per posar Mingueza, i va ressituar Sergi Roberto al lateral per defensar-se dels atacs locals. Cada cop més espantat, va acabar donant entrada a Dest. I en la primera cursa, el jove nord-americà va fallar, de manera que va permetre a Sergio León empatar a falta de cinc minuts. Un gol que va enviar el Barça a la lona. Un gol com a resum de tota la temporada, amb el Barça defensant malament i obligat a reaccionar de nou. Però les forces de molts jugadors destinats a fer les maletes s'han acabat. I el crèdit d'un Koeman que no sap governar els partits, també.

stats