El Celta li recorda al Girona que no pot viure a tot drap

GironaAnava a tot drap, el Girona, que al descans es creia totpoderós per anar guanyant el Celta. No importava que fos l'únic xut que havia fet, ni que els gallecs haguessin estavellat dues pilotes contra el pal. Els gironins es veien capaços de tot, però quan va arribar l'encert visitant, el somni va arribar al final i van tocar de peus a terra (1-2). Aquesta mentalitat parla bé del Girona, esclar. I amb tot el que ha hagut de passar aquest curs, qui és ningú per dir-li com s'ha de sentir ara que està bé.

Segurament, com tot a la vida, existeix un punt mitjà entre la pèssima situació inicial del Girona a la Lliga i el rendiment actual, més semblant al d'un conjunt que somia per un lloc a la Lliga de Campions que no pas al d'un que està posant alguna cosa més que els colzes per lligar la permanència. En la transformació també té un pes important la confiança, perquè els gironins han passat de jugar amb por i angoixa a deixar-se anar i atrevir-se. Un procés que no s'entendria sense la figura de Míchel Sánchez, que ha aconseguit que els mateixos que li posaven data de caducitat preguin perquè renovi contracte, perquè l'acaba al juny, de manera que allarga la millor història que l'entrenador i el club tindran mai.

La jornada era propícia d'escapar-se encara més de la zona de perill, comprovant que la majoria dels rivals directes havien relliscat, però el Girona també va acabar punxant. Això sí, era impensable preveure que, a hores d'ara, tindria sis punts de marge respecte al descens, el més elevat de la temporada. També era difícil d'imaginar que sobreviuria a la proposta ofensiva d'un Celta que va trigar molt a fer justícia en el marcador. Els pals van escopir els llançaments de Mingueza i de Fer López, i Gazzaniga va refer un error propi a peus de Jutglà. El sisè classificat va demostrar per quina raó ho és.

L'estratègia funciona

Però com als blanc-i-vermells totes, o gairebé totes, li ponen, va ser arribar i moldre. La diana amb la qual es va avançar va ser calcada al primer gol de dilluns contra l'Alabès: en un córner, Witsel va pentinar al primer pal i Vanat va aparèixer del no-res per rematar a la xarxa. Amb problemes a l'hora de generar joc en estàtic i després d'acumular alguns defectes en detalls aparentment senzills com una última passada, un desmarcatge o un control, el que va funcionar va ser l'estratègia. Benvinguda sigui.

El que va passar després va ser el que hauria hagut de passar en condicions normals. El Celta, superior també a la represa, va afegir encert al seu repertori de virtuts. I allà, amb els gols de Jutglà i Vitor Reis en pròpia porteria, van finalitzar les esperances d'un Girona que va fregar l'empat amb Ounahi, però que ni recorda l'última temporada que va transcórrer sense sobresalts al cor. Aquesta no serà l'excepció.