Els dos cosins (i alhora rivals) més ben avinguts de la Lliga

Girona4 d’abril del 2023 a San Mamés. S’està jugant la pròrroga de la semifinal de la Copa del Rei entre l’Athletic Club i l’Osasuna. Al minut 115, Pablo Ibáñez, llavors a l’Osasuna, marca el gol decisiu amb el qual els navarresos arribaran a la final. Un gol que va dedicar al seu cosí, el jove Hugo Rincón, en aquells moments jugador del Bilbao Athletic i present a la graderia. Van protagonitzar la imatge emotiva de la jornada, captats per les càmeres abraçats en un mar de llàgrimes, que ràpidament es va fer viral. Aquest dilluns s’enfrontaran per segon cop a Primera en l’Alabès-Girona de Mendizorrotza (21 h, Movistar LaLiga). El primer va ser en el duel de Montilivi del mes de novembre. Avui comparteixen el somni que tots dos han complert.

“La meva família era a l’estadi. Quan va acabar el partit, l’Hugo em va cridar des de la grada, m’hi vaig acostar, ens vam fondre en una abraçada i ens vam emocionar. Veure’ls a tots reunits em va fer trencar i l’Hugo sap com he treballat, des de petit. Recordar-ho em va commoure”, explicava Ibáñez, des del mateix túnel de vestidors. Un pèl més serè, ampliava els seus sentiments familiars. “Tinc molt bona relació amb ell. A mi m’agrada molt estar amb la família, organitzem dinars i sopars cada dos per tres. Va ser un instant molt emotiu, l’abraçada que ens vam fer em quedarà per sempre. Sí que em va passar pel cap que potser el gravarien i li dirien alguna cosa, però la gent de l’estadi el va felicitar. És el meu cosí i és feliç pel que m’ha passat”. Era el primer gol del migcampista amb l’Osasuna, que no va poder aixecar el títol i va perdre la final contra el Madrid (2-1).

Futbol modest

L’origen d’Hugo Rincón (2003), cedit a Montilivi per l’Athletic Club, i Pablo Ibáñez (1998), a l’Alabès des d’aquesta temporada, es troba a Valtierra, un poble de Navarra de 2.500 habitants on van créixer la Natalia i la Rebeca Lumbreras, germanes i mares dels futbolistes que donen suport, a la vegada, als seus fills i nebots. Curiosament, i malgrat passar tardes i vacances plegats al llarg de les seves vides, els cosins mai no han jugat junts al mateix club: quan Rincón va entrar al futbol formatiu de l’Osasuna, Ibáñez en sortia perquè no va passar el tall. La història d’Ibáñez és la d’un supervivent, perquè s’ha hagut de reconstruir en conjunts modestos com el Mutilvera o el San Juan fins a arribar a l’elit. El tècnic de l’Alabès, Eduardo Coudet, li ha donat 18 titularitats en les 24 jornades de Lliga. A Primera, mai no havia jugat amb tanta continuïtat com ara.

Rincón tot just s’estrena a la màxima categoria després de destacar l’any passat a Segona com a lateral dret d’un Mirandès que va quedar-se a les portes de l’elit. Està comptant força per a Míchel, especialment en el darrer tram, amb el moviment de peces forçat per les baixes, que ha desplaçat Arnau Martínez al mig del camp, a l’eix de la defensa i a l’esquerra. El forat a la banda dreta, doncs, l’ocupa el navarrès, que acumula cinc titularitats en les últimes sis jornades i fins i tot ha repartit dues assistències.

El seu cosí ha fet un gol, n’ha donat un altre i a l’estiu va intentar endur-se’l amb ell a Vitòria. “Li estic fotent canya perquè vingui”, va deixar anar en la roda de premsa de presentació, davant la mirada del director esportiu, Sergio Fernández, que es va afanyar a agafar el micròfon per dir que “no era prioritari”. En canvi, Rincón va acabar a Montilivi, atret per la proposta futbolística de Míchel. “Ni m’ho vaig pensar. Des de la primera trucada volia venir al Girona i desitjo aprofitar-ho al màxim”. Aquest dilluns al vespre, Rincón, Ibáñez i tota la família viuran una nit molt especial.