Una debilitat de Míchel punxa (però no estripa) la ratxa de Champions del Girona

Vitòria (Enviat Especial)El Girona va acaronar molta estona la victòria en un duel entretingut contra un Alabès que li va pispar dos punts en l'últim minut (2-2). Això sí, el conjunt gironí continua presentant números de Lliga de Campions el 2026, on en vuit partits, tan sols Madrid i Barça han sumat més punts que ell.

El Girona va enganxar la ciutat en plena ressaca per la Copa del Rei guanyada pel Baskonia, que va ser homenatjat en la prèvia del duel. És fidel als seus, Vitòria, una població romàntica que, a diferència d’altres, encara considera que no tot es pot comprar amb diners. Mendizorrotza va passar-se quatre minuts protestant contra Tebas pel fet que el partit es jugués en dilluns. Al gol sud es va penjar un mosaic en què es llegia: “El nostre oci, el vostre negoci; la nostra passió, la vostra ambició, els nostres drets, els vostres profits; el nostre sentiment, el vostre espectacle. No al futbol entre setmana”. Que sigui un hàbit habitual no ho converteix en normal.

Potser a causa de l’atmosfera que es respirava els gironins es van distreure, però el cas és que els primers minuts feien presagiar una forta tragèdia. L’Alabès va trigar-ne cinc a fer el primer gol, en una sèrie de petits errors blanc-i-vermells que van culminar en una rematada a plaer de Lucas Boyé. L’argentí, una debilitat de Míchel que ha estat a punt d’acabar a Montilivi en algun mercat, va aprofitar que Rincón va deixar centrar Youssef per la banda i que Vitor Reis i Gazzaniga van pensar al mateix temps que seria l’altre qui rebutjaria, sense que cap dels dos ho fes. Una galleda d’aigua freda només començar, que van estar a punt de ser dues, perquè instants després Toni Martínez va fallar el segon. L’inici va ser dolent, dolent.

El Girona no semblava l’equip que havia derrotat el Barça i feia aigües per tots costats. Va ser Witsel qui el va aguantar en els pitjors moments. Els locals, moguts pel català Aleñá per segona temporada consecutiva, van tenir arguments, però al davant van trobar-se un equip que, a diferència del principi de Lliga, ni s’altera ni embogeix quan perd. Tot el contrari, ara té paciència i rumia els moments que presenta cada partit amb la intel·ligència adequada.

Ounahi, diferencial

Com l’Alabès, que en va fallar una altra de claríssima en una transició mal executada per Martínez, no l’havia mort, era qüestió d’esperar que el Girona fes acte de presència. Dit i fet. El camí que va trobar per foradar la xarxa va ser la pilota aturada. En un córner, concretament. El va pentinar Witsel, fet que va confirmar una actuació excel·lent, i el va culminar Vanat. L’ucraïnès suma vuit gols a la Lliga i nou comptant el de la Copa, una xifra molt destacada tenint en compte que els gironins no són un dels grans de la Lliga.

A la segona part Míchel va recórrer a Ounahi, que no jugava des del desembre, abans d’anar a la Copa Àfrica. El marroquí, que volarà aviat, va estar a punt de marcar un parell de cops, però el que va fer és assistir a Tsygankov, que va driblar el porter Sivera en la seva sortida. Boyé va esgarrar la victòria en una acció aïllada, però la tendència catalana és molt positiva.