Escolteu-nos: un clam generacional convertit en projecte educatiu

Dossier Joves i política Desplega

1

Joves i política: un divorci irreversible?

2

"La criminalització dels joves contribueix a allunyar-los de les institucions"

3

Són els joves d’avui més de dretes?

4

TikTok en campanya: ¿la clau per arribar als més joves?

5

Escolteu-nos: un clam generacional convertit en projecte educatiu

GironaMotivació, il·lusió, nervis, certa incertesa i moltes ganes d’aportar. Aquestes eren algunes de les expressions que es llegien a les cares dels alumnes de 1r de batxillerat de l’institut Salvador Espriu de Salt al saló de sessions de la Diputació de Girona. Fa just una setmana hi estaven convocats 13 alumnes, 12 de les quals eren noies, per preparar dues mocions a discutir en una sessió plenària simulada. I després de tenir l’acompanyament de tots els diputats de partits amb representació política a la institució, han tastat per primera vegada l’alta política gràcies al pla pilot Escolteu-nos. El programa busca que “els joves se sentin part de la política coneixent institucions com la Diputació i que hi puguin dir la seva”, com explica Núria Palomar, tècnica d’incidència política de la Coordinadora d’ONGs Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme.

Arran d’haver-hi desenvolupat un altre projecte l’any passat per conscienciar sobre sostenibilitat i canvi climàtic, Palomar va veure la necessitat de treballar la participació política en aquest institut de Salt. És un municipi on un terç de la població major d’edat no té dret a vot i la politització a les aules és un repte majúscul. Va néixer així un pla pilot, de la mà de la Diputació de Girona i l’Institut Salvador Espriu, per acostar les institucions tant dins com fora de l’aula i alhora seguir “acostant els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) als instituts d’alta complexitat”, com detalla el diputat Joan Fàbrega.

El grup d’estudiants que hi han participat són els que cursen la nova optativa ciutadania, política i dret de 1r de batxillerat, i s’ha fet amb l’objectiu de desenvolupar l’ODS sobre pau, justícia i institucions sòlides. “Ho vam vincular per aquí amb la finalitat de treballar les institucions polítiques”, afegeix Imma Serra, professora referent del projecte per a l’institut Salvador Espriu.

En aquest sentit, els alumnes han tingut fora de l’aula tres trobades destacades. El 31 de gener els va rebre el president de la Diputació juntament amb representants dels sis partits polítics que formen el ple de la institució. Gairebé un mes després els alumnes es van dividir en petits grups de 2 a 3 persones per a una reunió de treball en la qual cada grup va tenir assignat un diputat representant d’un dels sis partits, i van poder assistir al ple de la Diputació. I, finalment, el 16 de març hi va haver la posada a punt i el debat de les mocions.

Pel que fa a dins de l’aula, es va treballar “el coneixement de les institucions polítiques, dels partits polítics i de la importància de viure la política”, segons explica la professora Serra, que remarca que “el fet que es posin en la pell dels polítics els ha motivat molt”. “He notat un canvi a l’hora de treballar aquest contingut a classe, han estat molt més implicats en la preparació de les mocions”, emfatitza.

Una part pràctica molt important

En efecte, la conjugació d’aquests dos vessants, la part teòrica i la part pràctica o vivencial, explica l’entusiasme dels alumnes al llarg de la preparació de les mocions a debatre. Els alumnes van començar a treballar les dues mocions a la sessió del 21 de febrer amb els seus respectius referents polítics. Van seguir la feina a les classes de l’optativa de ciutadania, política i dret i les van acabar d’enllestir a l’hora prèvia a l’inici del ple repartint-se els rols i preparant les rèpliques. Les dues mocions –presentades, d'una banda, pels grups polítics d’ERC, la CUP, Independents per la Selva i Tots per l’Empordà, i, de l'altra, per JxCat i el PSC– se centraven en temàtiques relacionades amb la lluita contra el canvi climàtic.

La primera moció va versar sobre “la defensa de les zero emissions i per a la subvenció per la compra de cotxes elèctrics”, amb l’aprovació d’una línia de subvenció per a cotxes elèctrics i d’una campanya de sensibilització sobre l'empremta climàtica del trànsit i les possibles alternatives com a mesures centrals. Al seu torn, la segona moció va estar enfocada a “la implementació del sistema de màquines d’intercanvi de plàstic (MIP)”, amb una proposta centrada en la compra i instal·lació de màquines en determinats supermercats, posant en marxa un sistema de recompensa en forma de vals de compra per a qui recicli.

El ple va ser presidit pel diputat responsable de desenvolupament sostenible, Joan Fàbrega, que va estar acompanyat pel secretari de la Diputació de Girona, Jordi Batllori, i la cap de l’àrea d’intervenció, Mar Domènech. La presència d’aquestes dues figures va donar un aspecte encara més protocol·lari al ple, en el qual després que el secretari presentés cada proposta d’acord, la cap de l’àrea d’intervenció desgranava les implicacions legals, econòmiques i procedimentals de l’eventual aprovació abans dels parlaments dels representants polítics, encarnats en aquesta ocasió pels alumnes.

Interès per la sostenibilitat

El debat va ser d’un nivell molt alt, amb rèpliques ben exposades i fins i tot alguna contrarèplica improvisada. Les portaveus dels diferents partits van saber defensar les seves posicions oferint arguments i centrant el debat en la importància de prioritzar que les inversions arribin al “màxim de gent possible” i amb l’objectiu de “generar el màxim impacte.” En les rondes de votacions es va poder aprovar la segona moció sobre el sistema de reciclatge amb MIP, i es va tombar la proposta de subvenció de cotxes elèctrics.

Preguntat per la possibilitat que aquestes propostes acabin presentant-se en un ple ordinari de la Diputació, el diputat Joan Fàbrega explica: “Podria ser, de fet ja s’estan presentant mocions que van en aquesta línia, tot i que no són tan específiques com les que s’han discutit aquí. Les seves propostes miren cap on camina el món actualment”.

En acabar la sessió plenària els alumnes es felicitaven per la feina feta i exhibien cares de satisfacció i efervescència. Tot i que aquest tipus d’activitats són una excepció en el panorama educatiu, l’Institut Salvador Espriu no deixa d’acumular antecedents que normalitzen l’entrada de la política a les aules, i viceversa. Aquest institut pot presumir de ser “el primer institut ambaixador del Parlament Europeu (EPAS en anglès) de la província de Girona”, segons Serra.

La diputada saltenca Marta Guillaumes (CUP) emfatitza que programes com aquests que fomenten la politització de les aules “interpel·len la classe política per part d’uns joves que veuen com els seus pares no poden participar de la vida política per falta de dret a vot”. “La seva participació en espais com la Diputació de Girona aporta realisme a una institució molt allunyada del carrer i de la realitat social”, recalca. I afegeix: “Cal obrir més la Diputació i combatre aquesta opacitat que la caracteritza. Aquest projecte és un petit pas, però cal anar més enllà millorant-lo i allargant-ne la durada perquè els joves puguin entrar en temes com la gestió dels recursos econòmics per part de la Diputació".

Entrevista

Sara Sakkaki

“Els polítics han de venir als instituts a explicar la seva feina”

Té 17 anys, és alumna de 1r de batxillerat de l’Institut Salvador Espriu de Salt i ha format part del pla pilot Escolteu-nos, organitzat per la Diputació de Girona i la Coordinadora d’ONG Solidàries. Assegura que arran d’aquesta activitat s’ha adonat “que la política no són només les baralles que ensenya la tele”.

Què t’ha semblat el projecte Escolteu-nos?

— M’ha agradat molt, és interessant i, sobretot, poc comú. Ha estat molt important per a mi participar en el ple, poder veure com funciona la política per dins i també formar-ne part. Si pogués tornar-ho a fer no tindria cap dubte, i si ho pogués recomanar, ho faria.

Com has viscut treballar amb els diputats?

— Al principi pensava que, com que són diputats, mantindrien la distància. Però quan ens han separat per grups reduïts de dos o tres, a l’hora de parlar amb ells eren molt amigables i amb ganes que aprenguéssim i que veiéssim la part bona i la dolenta del seu dia a dia a la diputació.

Com us vau organitzar per representar els partits? Els coneixies?

— Sí, a classe els havíem treballat amb la professora. Ella va formar grups de persones que treballem bé entre nosaltres i va repartir els partits.

Com heu fet la tria de temes a tractar i per què us heu centrat en el canvi climàtic?

— Creiem que el canvi climàtic és un tema que afecta les persones adultes i les següents generacions, que som nosaltres. És veritat que a les escoles i als instituts es fan xerrades sobre aquests temes, però expliquen sempre el mateix de les 3 R i les 4 R, no ens inciten a participar-hi. Al ple, en canvi, hem tingut veu.

Per què creus que les generacions més joves estan allunyades de la política o d’institucions com la Diputació?

— Primerament, perquè no les coneixem. Jo, personalment, no coneixia la Diputació. Segon, crec que majoritàriament la nostra generació té un punt de vista sobre la política com si fossin tres polítics que es barallen pel benefici propi i que no ens afecta el que fan. Gràcies a aquest projecte m’he adonat que existeix la Diputació, que és la mare de tots els ajuntaments i que és una part molt important del nostre dia a dia. A més, m’he adonat que no només són baralles, com ens ensenyen a la tele.

En el cas de Salt, com creus que la falta de confiança en la política afecta la realitat del poble?

— Crec que la gent no n'és gaire conscient. Hi ha molta població allunyada de la política que pensa que són els mateixos de sempre, i per tant la deixen de banda perquè els polítics facin el que vulguin. No hi ha participació.

Respecte a la participació, com creus que afecta la falta de dret a vot entre la població d’origen estranger a Salt?

— Això no hi ajuda, i fa que la gent estigui encara més allunyada de la política. A Salt tenim molta gent jove i hi ha molta diversitat, però la falta de participació fa que hi hagi poca inversió.

En el cas que ho vegis necessari, què recomanaries als instituts per treballar més temes polítics?

— Jo crec que és necessari que es parli sobre política i no quedar-nos amb la idea que els polítics només miren per ells, perquè el que acaben fent ens afecta. Cal fer xerrades sobre política i sobre les petites institucions que tenim al costat. Els polítics han de venir als instituts a explicar la seva feina i oferir ajuda a qui tingui dificultats.

Abans parlaves del paper dels mitjans de comunicació, i que destaquen molt les baralles: com poden millorar això?

— Crec que no haurien de mostrar només les coses negatives. És veritat que els polítics fan coses que no són bones, però també en fan d’altres que sí que ho són. De tant en tant haurien de destacar també quan els polítics fan bé la seva feina.