La UE envia tecnologia militar a dictadures per aturar la immigració

Només 4 dels 35 països amb què hi ha acords de control de fronteres són mínimament democràtics

La Unió Europea ha aconseguit rebaixar l’arribada de migrants i refugiats desplaçats per força de casa seva des de la “crisi” del 2015. Però a un preu molt alt, sobretot per als que s’enfronten a la cursa d’obstacles que ha suposat el blindatge de les fronteres europees. Però també per a les butxaques dels contribuents europeus, els mecanismes de control democràtic de les institucions europees i la perspectiva d’un futur amb una mínima pau i estabilitat. Són les conclusions de l’informe Expandint la fortalesa, que avui presenten el Transnational Institute, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i la campanya holandesa contra el comerç d’armes Wapenhandel. “La UE ha convertit la immigració en un problema de seguretat en lloc d’una qüestió humanitària presentant els migrants i refugiats com una amenaça que s’ha d'afrontar reforçant i militaritzant les seves fronteres. Una política que està fortament influenciada pel lobi de la indústria militar i de seguretat i que s’ha exportat als països africans i a Turquia”, explica a l’ARA l’investigador Mark Akkerman.

La militarització de les fronteres empeny els migrants a rutes més perilloses i més controlades per les màfies: si el 2015 s’ofegaven al Mediterrani almenys un de cada 267 migrants que intentaven arribar a Europa, aquest 2018 la ràtio s’eleva a un mort per cada 56. I això sense comptar els que perden la vida al desert del Sàhara, cada cop més controlat per règims africans que reben finançament europeu per blindar les seves fronteres.

Dels 35 països amb qui la UE i els seus estats membres estan tancant acords per controlar les migracions, només quatre respecten unes mínimes garanties democràtiques. Però la UE finança les seves policies i exèrcits.

La dispersió de fons i programes impedeix als investigadors tenir una xifra total de la creixent despesa europea per blindar les fronteres cada cop més al sud, amb països com Turquia, Líbia, Egipte, Mali, Mauritània o el Níger, però les estimacions més baixes parlen d’almenys 15.000 milions d’euros. Un negoci rodó per als fabricants d’armes i les empreses de seguretat que estan signant sucosos contractes amb la UE. I una política que, a curt i mitjà termini, empitjora les causes que obliguen la gent a emigrar.

Més continguts de