Estats Units
Internacional  /  Estats Units 29/06/2023

El Suprem dels EUA tomba els programes que permetien a molts alumnes negres i llatins anar a la universitat

La màxima instància judicial del país, llegat de Trump, posa fi al sistema de discriminació positiva que lluitava contra la descompensació racial

3 min
La Universitat de Georgetown, a Washington, fa passos per rectificar el seu passat esclavista.

WashingtonLes universitats dels Estats Units ja no podran tenir en compte la descompensació racial a l'hora d'admetre alumnes. Ho ha dictaminat aquest dijous el Tribunal Suprem del país, amb una majoria conservadora de 6 vots contra 3 jutges progressistes, i ha posat punt final a la discriminació positiva dels estudiants negres i llatins, vigent des de feia dues dècades.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El cas va arribar fins al Suprem per la denúncia d'Edward Blum, el fundador d'Estudiants per a les Admissions Justes (SFFA), als sistemes d'admissió de la Universitat de Harvard i la de Carolina del Nord. El promotor del recurs considera que aquest model és injust perquè perjudica els estudiants blancs i asiàtics en favor dels negres i els llatins. L'argument de les dues universitats a favor de la discriminació positiva (també anomenada acció afirmativa), que no ha convençut els jutges, és que promou la igualtat d'oportunitats facilitant l'accés de les minories a les universitats.

Aquesta sentència tindrà efectes sobre les universitats de tot el país, que es veuran obligades a introduir canvis en el sistema d'admissió. El mateix Suprem, encara que amb una composició de jutges molt diferent, va aprovar l'any 2003 l'ús de criteris racials en les admissions i ho va justificar afirmant que l'existència d'un alumnat divers generava beneficis educatius superiors per al conjunt. La decisió d'aquest dijous anul·la aquella decisió.

En el cas contra la Universitat de Carolina del Nord, que és pública, la SFFA va argumentar que les polítiques d'acció afirmativa no complien la clàusula d'igual protecció recollida en la 14a esmena. En canvi, en el cas de Harvard, una universitat privada, se li impugna una violació del títol VI de la llei de drets civils, que prohibeix als programes que reben fons federals la discriminació racial. En aquest cas, la SFFA sosté que aquestes pràctiques discriminen els asiàtics americans.

Aquesta decisió és l'últim exemple del biaix ultraconservador que ha adoptat la màxima instància judicial del país, llegat de Donald Trump, i que l'any passat ja va publicar sentències polèmiques com la que va derogar el dret a l'avortament, la que va ampliar el dret a portar armes o la que va limitar la capacitat legislativa del govern en matèria climàtica.

"La desigualtat persistirà mentre sigui ignorada"

Representant la part progressista del tribunal, la jutgessa Sonia Sotomayor ha destacat en el seu escrit "l'impacte devastador d'aquesta decisió", que amb la seva neutralitat racial "afermarà la segregació en l'educació superior, atès que la desigualtat persistirà mentre sigui ignorada". Sotomayor, la jutgessa més progressista del Suprem, s'oposa a la decisió de la majoria conservadora perquè agreuja la discriminació en una "societat endèmicament segregada en la qual la raça sempre ha importat i continua important".

Per la seva banda, Blum, que va interposar les demandes contra Harvard i la UNC, ha celebrat la decisió en un comunicat: "És un resultat que la gran majoria de races i ètnies celebrarà. Una universitat no té veritable diversitat quan simplement reuneix estudiants que semblen diferents, però procedeixen d'entorns semblants i actuen, parlen i pensen igual." La seva opinió ha estat secundada per la majoria conservadora, que va consolidar Trump amb els seus nomenaments abans de deixar la presidència.

El Suprem decidirà sobre el deute estudiantil

La d'aquest dijous és una de les últimes sentències d'aquest curs judicial del Tribunal Suprem, que aquesta setmana comença vacances i, com és habitual, s'ha deixat les decisions més transcendentals per abans de marxar. Entre avui i demà podem esperar també la sentència sobre una de les grans propostes de campanya de Biden: el pla per perdonar una part del deute estudiantil a milions de nord-americans.

La proposta del president consisteix en eliminar 10.000 dòlars de deute federal a aquells estudiants amb sous inferiors a 125.000 dòlars a l'any, i fins a 10.000 dòlars addicionals per a tots els que van accedir a la universitat amb ajudes públiques pel seu baix nivell d'ingressos. Aquest pla va ser impugnat per la denúncia de sis estats liderats pel Partit Republicà i dos estudiants de Texas que no són elegibles per al programa, i va arribar al març al Tribunal Suprem.

I també entre avui i demà s'espera una decisió sobre el cas de la dissenyadora web que es nega a prestar els seus serveis als casaments entre homosexuals. Lorie Smith, una cristiana evangèlica de 38 anys, va presentar una demanda contra una llei de l'estat de Colorado que impedeix a les empreses discriminar per motius d'orientació sexual. Smith volia ampliar el seu negoci per oferir serveis de creació de pàgines web per a noces, però amb una limitació: no treballar per a parelles homosexuals.

stats