Una dissenyadora demana permís al Suprem per negar-se a fer webs per a bodes gais
La discriminació contra els homosexuals i la manipulació de districtes electorals arriben aquesta setmana a la màxima instància judicial dels Estats Units
WashingtonEls nou jutges que conformen el Tribunal Suprem dels Estats Units han protagonitzat els darrers sis mesos una sèrie de polèmiques decisions de caràcter ultraconservador, com l'anul·lació del dret federal a l'avortament, l'ampliació del dret a portar armes, la limitació de la regulació ambiental o l'aproximació entre Església i estat. Aquesta setmana han arribat a la seva taula dos nous casos d'alt nivell, que determinaran el futur de les polítiques contra la discriminació i de les eleccions federals al país.
Una multitud d'activistes LGTBIQ i organitzacions conservadores es van manifestar dilluns a les portes de la màxima instància judicial del país. La seva majoria conservadora (6-3) es disposava a escoltar els arguments de les parts, en la primera vista judicial del cas 303 Creative LLC contra Elenis, que podria establir un perillós precedent al posar en disputa la llibertat d'expressió i els drets de les parelles homosexuals. De fet, quan dicti sentència al juny, "és probable que soscavi les lleis antidiscriminació presents en molts estats, que han protegit contra la segregació en el marc públic durant més de cinquanta anys", avança a l'ARA Elizabeth Platt, professora de la Facultat de Dret de la Universitat de Colúmbia.
L'alt tribunal examina el recurs de Lorie Smith, una cristiana evangèlica de 38 anys, que té una empresa dedicada al disseny web i vol començar a oferir el servei de webs nupcials. Ella defensa una visió excloent del matrimoni: només el concep per a persones heterosexuals. Smith es nega a oferir els seus serveis per a casaments entre persones del mateix sexe, cosa que va en contra de les lleis antidiscriminació vigents al seu estat, Colorado. La dissenyadora defensa que la Primera Esmena de la Constitució, que protegeix la llibertat d'expressió i religiosa, topa frontalment amb aquesta llei, i així ho va defensar la seva advocada, Kristen Waggoner. Tanmateix, cap parella homosexual li ha encarregat encara cap disseny, la qual cosa converteix el cas en especulatiu.
"Ningú ha de ser forçat a expressar un missatge que violi les seves conviccions", va al·legar, afirmant que Smith "creu que el matrimoni homosexual és fals". D'aquesta manera, l'argument de pes és que si la dissenyadora ha de crear una pàgina web nupcial per a dos homes que així ho sol·licitin, s'estarà vulnerant el seu dret a la lliure expressió, atès que estarà enviant un "missatge" contrari a les seves creences personals.
Resposta progressista
Les tres jutges progressistes, com la incisiva Sonia Sotomayor, van replicar-li que l'argumentació fallava a l'hora de posar "un límit" a la llibertat d'expressió. "Què passa amb la gent que no creu en el matrimoni interracial o que no creu que les persones amb discapacitat hagin de casar-se? –va preguntar–. ¿També se'ls discriminarà?" Les progressistes van alertar durant la vista judicial dels riscos que podria comportar dictar sentència favorable a Smith, atès que el precedent anul·laria les lleis contràries a la discriminació presents en la majoria d'estats del país.
"Aquesta interpretació de la llibertat d'expressió reduiria la capacitat de totes les comunitats minoritàries, no només de les parelles homosexuals, a accedir a tot tipus de serveis al mercat", explica Platt, que dirigeix el projecte Llei, Drets i Religió de la Universitat de Colúmbia. "Especialment, podrien ser objecte de discriminació les minories religioses: una empresa podria afirmar que, com que no comparteix les creences del client, no li vendrà els productes per a un baptisme o un bar mitsvà, o no vendrà res a un individu que porta hijab, una creu o un kippah".
Si l'alt tribunal decideix tombar la llei contra la discriminació de Colorado, "limitarà la capacitat d'acció de les legislatures estatals i federals", afegeix Platt. És a dir, "qualsevol intent d'aquestes legislatures d'ampliar les proteccions podria tornar al mateix Tribunal Suprem". D'aquesta manera, "l'única opció factible de canvi seria la reforma dels tribunals federals", cosa també complicada per la manca de majories suficients.
Moore contra Harper: qui té el control de les lleis electorals?
Paral·lelament, aquest dimecres arriba un nou cas al Suprem, que haurà d'abordar el recurs presentat pels republicans del Congrés de Carolina del Nord, que volen guanyar poder sobre les lleis electorals. Concretament, els legisladors van redimensionar el 2020 els districtes electorals per a la Cambra de Representants, en un procediment habitual als EUA anomenat gerrymandering. Tanmateix, el tribunal estatal va tombar el nou mapa, afirmant que violava diverses provisions de la Constitució de Carolina del Nord, en favor dels interessos republicans.
Davant aquesta decisió, els conservadors van apel·lar a l'alt tribunal, basant-se en una interpretació de la Constitució federal que, segons ells, atorga a les legislatures estatals "l'autoritat exclusiva per regular eleccions federals". D'aquesta manera, en l'anomenat cas Moore contra Harper, els republicans al·leguen que tenen legitimitat per manipular districtes electorals sense necessitat de ser controlats pels tribunals o els governadors. Una visió que, segons diversos juristes, atempta directament contra el sistema de pesos i contrapesos, element fundacional de la democràcia dels EUA.
