La Fiscalia de Múnic veu una "motivació islamista" en l'atropellament que ha causat 36 ferits
El sospitós, sol·licitant d'asil afganès de 24 anys i resident legal a Alemanya, hauria cridat a la policia «'Allahu akbar'»
BerlínEl sospitós detingut per l'atropellament múltiple al centre de Múnic aquest dijous podria tenir una "motivació islamista" per al seu atac, han assegurat aquest divendres al matí les autoritats alemanyes. No obstant això, la fiscal de la capital bavaresa, Gabriele Tilmann, ha afegit que no hi ha proves concloents que l'incident estigués vinculat a organitzacions terroristes com l'anomenat "Estat Islàmic". La revelació pot impactar encara més en una campanya electoral molt marcada per l'ascens del partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) i el debat sobre la immigració i la seguretat pública.
El detingut, un ciutadà afganès de 24 anys identificat com a Farhad N., sol·licitant d'asil i resident legal al país, va etzibar als agents de policia que el van capturar les paraules "Allahu akbar" ["Déu és el més gran"]. La fiscal ha comentat: "Ha admès que va conduir deliberadament contra els participants de la manifestació. Soc molt cautelosa a l'hora de fer judicis precipitats, però a partir de tot el que sabem en aquest moment, m'atreviria a parlar d'una motivació islamista per al crim".
La investigació ha actualitzat el nombre de víctimes dels 28 ferits inicialment a 36. En conseqüència, s'investiguen 36 delictes d'intent d'homicidi, lesions corporals i interferències perilloses en el trànsit rodat.
El sospitós va arribar a Alemanya el 2016 com a sol·licitant d'asil. Ara, però, gaudia d'un permís de residència i no tenia cap denúncia penal anterior. Vivia en un pis de lloguer a Múnic, tenia feina i tenia una assegurança de salut i cobertura social. Les autoritats estan analitzant la seva activitat telefònica i la seva petjada digital a les xarxes socials. A Instagram, sobretot, compartia publicacions esportives, però també en tenia algunes de caràcter religiós.
Impacte en la campanya electoral
L'atropellament múltiple va tenir lloc en la vigília de l'arrencada, aquest divendres, de la Conferència de Seguretat de Múnic, on es donen cita a la ciutat caps d'estat i de governs de mig món, representants de les forces armades, polítics i membres del món empresarial i de la societat civil. Entre altres, per exemple, hi participen el vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance; el president ucraïnès, Volodímir Zelenski; el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, i els líders de la Unió Europea.
La pràctica confirmació del caràcter terrorista de l'atropellament pot atiar encara més les possibilitats electorals de la ultradreta per a les eleccions del 23 de febrer. Alguns dels sondejos més recents apunten que la CDU-CSU pot obtenir el 29% dels vots, l'extrema dreta el 21%, els socialdemòcrates el 16%, els Verds el 13% i l'Esquerra el 6%. Però tot i que Merz surt com a favorit, difícilment tindrà prou vots per governar en solitari. Haurà de pactar, si bé ha promès als alemanys que no col·laborarà amb l'extrema dreta.
Una afirmació que va quedar en dubte arran de la polèmica que es va generar al país després que la CDU comptés amb els vots d’Alternativa per a Alemanya (AfD) per aprovar dues mocions per endurir l’entrada d’immigrants i l’acollida de refugiats, i per intentar tramitar un projecte de llei a aquest efecte. Finalment, després d’una segona sessió encesa, Friedrich Merz va patir un fracàs estrepitós quan dotze diputats conservadors s'hi van abstenir o hi van votar en contra. Va ser la primera vegada des de la postguerra que a Alemanya es tramitava una llei gràcies al suport dels ultres, fet que confirmava el gir a la dreta del país més poblat de la Unió Europea. Scholz i altres candidats d'esquerres van acusar Merz de trencar el cordó sanitari que s'ha forjat contra els ultres des de la irrupció d'AfD en el paisatge polític alemany.
