En plenes eleccions, a Putin se li obre un altre front de guerra a la frontera

Les incursions de combatents pro-Ucraïna en territori rus deixen dues morts i els atacs s'intensifiquen a Bélgorod i Kursk

4 min
El Ministeri de Defensa rus diu que és un tanc destruït de grups armats amb seu a Ucraïna en un pas fronterer entre Rússia i Ucraïna prop del poble de Nekhoteevka a la regió de Belgorod, Rússia.

BarcelonaMentre els russos comencen a votar en el primer dia d'eleccions presidencials a Rússia, un nou front de guerra se li obre a Vladímir Putin al sud del país. Després d'una primera incursió de tropes proucraïneses dimarts passat, aquest dijous també tres batallons d'exmilitars russos han llançat una nova ofensiva sobre les províncies russes de Bélgorod i de Kursk. Just en la vigília d'unes eleccions que donaran a Putin sis anys més de presidència, els tres grups armats que donen suport a Ucraïna han volgut sembrar el caos a la zona russa pròxima a la frontera amb el país. Moscou anunciava que havia repel·lit un nou atac d'aquestes milícies i havia matat 195 persones. Però bloguers militars i fonts ucraïneses asseguren que els combats continuen.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Fonts de la intel·ligència ucraïnesa, de fet, asseguraven que les dues regions russes de Bélgorod i de Kursk s'han convertit ja en "zones de combat actives". Rússia denunciava també que havia abatut fins a sis míssils llançats per l'exèrcit d'Ucraïna sobre el seu territori a Bélgorod. "Les unitats de l'Exèrcit rus van frustrar amb accions preventives un altre intent de les Forces Armades d'Ucraïna de fer una incursió al territori fronterer rus a la zona de la localitat de Spodariushino, a la regió de Bélgorod", deia el comunicat militar rus que informava de la mort de 195 militars ucraïnesos i la destrucció de cinc tancs. En l'operació de dimarts passat, l'exèrcit rus va informar que havia abatut 234 soldats proucraïnesos i havia destruït set tancs.

En realitat no són soldats de l'exèrcit ucraïnès, sinó membres de tres forces formades per exmilitars russos que lluiten contra el Kremlin i donen suport a Ucraïna: la Legió de la Rússia Lliure, el Cos de Voluntaris Russos i el batalló Siberià. Són forces formades principalment per russos exiliats. El Cos de Voluntaris Russos és un grup marcadament neonazi, però la Legió de la Rússia Lliure és més aviat liberal però sense proclamar cap ideologia. En tot cas, aquests grups operen sota el paraigua de la GUR, els serveis d'intel·ligència de Kíiv, tot i que sovint no tenen contractes formals amb el govern, sinó que actuen com a voluntaris, tot i rebre suport i entrenaments de l'exèrcit de Volodímir Zelenski.

Aquest dijous, la Legió Llibertat de Rússia va publicar a Telegram un missatge per als habitants de les regions frontereres russes de Briansk, Bélgorod i Kursk i els instava a evacuar o dirigir-se cap als refugis. Bloguers militars pro-Kremlin també denunciaven la incursió i citaven veïns de la localitat de Spodaryushino, a Belgorod, que els deien: "L'enemic està a cinquanta metres de distància i llançant granades contra nosaltres". Les incursions de dijous haurien aconseguit penetrar a les localitats de Spordaryushino i Kozinka, a Bélgorod, i a la de Tetkino, en la província de Kursk, segons confirmaven fonts del think tank independent Institute for the Study of War (ISW). A Kozinka, els batallons pro-Ucraïna intentaven avançar amb vehicles blindats. Un dels bloguers russos pro-Putin denunciava que un grup de "trenta sabotejadors" havia arribat a Spodaryushino penetrant en territori rus des de la localitat ucraïnesa de Sumi, al nord-est.

La incertesa, i sobretot l'opacitat, és màxima. El Kremlin intenta ocultar els fets per no generar alarma i Kíiv tampoc en fa un seguiment oficial perquè defensa que no són soldats ucraïnesos. "Estem parlant de ciutadans russos que, sense tenir altres opcions, defensen amb les armes el seu dret civil contra el règim de Putin", deia Andriy Yusov, portaveu de la direcció de la GUR.

Almenys dos morts a Bélgorod

Les incursions en territori rus d'aquest dimarts no van aconseguir el control de cap ciutat russa i, malgrat el caos informatiu, semblava que la de dijous tampoc. El primer cop d'un assalt per terra com aquest –sobre territori rus des d'Ucraïna– va ser el maig del 2023 i tampoc va suposar cap guany militar significatiu. Però les constants incursions "probablement obligaran el Kremlin a triar entre pagar un cost de reputació o de recursos per respondre-hi", apuntava l'ISW en el balanç diari de la guerra.

Briansk

RÚSSIA

Kursk

Bélgorod

Kíiv

Khàrkiv

Kreminnà

Bakhmut

UCRAÏNA

Lugansk

Dnipró

Donbass

Donetsk

Zaporíjia

Transnístria

Mariúpol

MOLDÀVIA

mar d’Azov

Crimea

100 km

Sebastòpol

mar Negre

Contraofensiva

ucraïnesa

Briansk

RÚSSIA

Kursk

Territori ocupat per Rússia abans del 24/2/2022

Presència de tropes russes

Bélgorod

Kíiv

Khàrkiv

Kreminnà

Bakhmut

Lugansk

Dnipró

UCRAÏNA

Donbass

Zaporíjia

Donetsk

Transnístria

Mariúpol

mar d’Azov

Crimea

Sebastòpol

100 km

mar Negre

Contraofensiva

ucraïnesa

Briansk

RÚSSIA

Kursk

Territori ocupat per Rússia abans del 24/2/2022

Presència de tropes russes

Bélgorod

Kíiv

Khàrkiv

Kreminnà

Bakhmut

Lugansk

Dnipró

UCRAÏNA

Donbass

Donetsk

Zaporíjia

Transnístria

Mariúpol

mar d’Azov

Crimea

Sebastòpol

100 km

mar Negre

Segons aquest think tank, el Kremlin es veu ara davant el dilema d'escollir si desvia recursos militars a la zona fronterera per repel·lir aquests atacs i protegir la seva població, a costa de les seves operacions militars a Ucraïna, o si manté tots els seus efectius en territori ucraïnès i afronta "el cost de la reputació d'acceptar que les forces proucraïneses de vegades podran dur a terme incursions transfrontereres mínimament efectives sobre Rússia".

Després de la incursió del maig del 2023, Rússia anteriorment va assignar la seguretat de la frontera a la Rosgvardia (la guàrdia militar russa) i alguns elements txetxens, sense afectar significativament les seves operacions militars a Ucraïna, i podria optar ara per fer el mateix, diu l'ISW.

Desviar tropes o reforçar la censura?

Els analistes donen poca importància militar a aquestes incursions, que no sembla que puguin aconseguir el control efectiu sobre cap localitat russa. De moment, es tracta més de ràtzies que generen el caos i causen un dany "reputacional" al règim de Putin, que es veu incapaç de defensar els seus ciutadans en la zona fronterera amb Ucraïna.

Tanmateix, en plenes eleccions presidencials, la censura informativa és més forta que mai, de manera que aquestes accions a la frontera podrien no tenir un impacte tan gran com el 2023, quan els bloguers militars russos van criticar durament el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, i el cap de l'estat major, Valeri Geràssimov. Aquella fallida en la protecció de la frontera va ser un dels elements que va impulsar la rebel·lió del líder dels mercenaris Wagner, Ievgueni Prigojin, el 24 de juny, en contra dels reiterats fracassos dels líders oficials de l'operació militar russa contra Ucraïna.

Des de llavors, però, el Kremlin ha dedicat molts esforços a censurar tota crítica al ministeri de Defensa i a la gestió de la guerra, fins i tot amb detencions d'alguns dels bloguers militars, segons l'ISW. La mort misteriosa de Prigojin en un accident d'avió també va enviar un missatge contundent als crítics. Probablement per això, les reaccions a les incursions d'aquesta setmana des de la blogosfera russa s'han dedicat a criticar Ucraïna i no han fet incidència sobre la manca de defensa russa en les regions frontereres.

stats