Internacional  /  Europa 14/05/2022

El relleu més delicat: Buckingham prepara el futur sense Elisabet II

La monarquia britànica entra en una nova era amb el repte impossible per a Carles de mantenir la popularitat de la reina

4 min
Carles, príncep de Gal·les, llegint el Discurs de la Reina ahir a la Casa dels Lords.

LondresFa una dècada, uns dos milions de persones van gaudir de les Street Parties amb motiu del jubileu de diamants d'Elisabet II. Rosamund Marrioth, que ara té 73 anys i és veïna del barri de Wanstead, al nord-est del gran Londres, va ser una de les organitzadores de la que va tenir lloc a Gordon Road, el carrer on viu. Aquella festa va ser una de les 10.000 que, oficialment, es van comptabilitzar a partir dels permisos emesos per les autoritats locals.

El 2011, Marrioth també havia contribuït a muntar-ne una altra, llavors per celebrar l'enllaç matrimonial del príncep Guillem i Kate Middelton. Però aquest any ja no hi torna, malgrat que les Street Parties formen part de l'ampli programa amb què el govern esperona els britànics perquè celebrin els 70 anys del regnat d'Elisabet II . L'aquelarre monàrquic de les illes britàniques tindrà lloc entre el 2 i el 5 de juny, quatre dies de festa per a la gran majoria de residents, amb la presumpta obligatorietat de mostrar-se més papistes que el Papa encara que sigui durant un pont llarg, concepte que al Regne Unit només s'associa amb l'enginyeria –civil o militar– i no pas amb la conversió de dies laborables en festius sigui amb una excusa laica o bé sagrada.

"Tinc 73 anys, tot el que havia de fer per la monarquia ja ho he fet. Ara els toca als altres", declara Marrioth en una entrevista al Waltham Forest Echo, publicació local del nord de Londres. Però la tradició i l'empenta han anat minvant, tot i els esforços de la BBC i de la resta de mitjans de comunicació i les elits polítiques: no tot el que lluu és reial. El 1977, quan va tenir lloc el Jubileu de Plata, la mateixa BBC informava que deu milions de persones van prendre part en les festes populars. I el 2022, el nombre de celebracions previstes als carrers és, de moment, de 1.775. Una generosa mitjana de 300 persones per convocatòria dona la xifra de 532.500 partygoers.

Declivi progressiu

Les dades són tossudes i evidencien un declivi progressiu. Però… de què, exactament? ¿De les ganes de gresca de la ciutadania o de la popularitat de la monarquia? ¿Quina és la salut, no pas la d'Elisabet II –prou delicada als 96 anys, malgrat la seva inesperada aparició, divendres, en el xou hípic de Windsor, la primera en públic des del març– sinó la de la Corona com a institució? Si Elisabet II té problemes de mobilitat, fet que ha obligat a disminuir alguns actes del Jubileu –i a fer que Carles obrís dimarts passat l'any parlamentari per primer cop a la seva vida de llarga espera, mostrant-se com a rei per uns minuts, a un pam de la corona , però sense tocar-la–, ¿quins són els problemes i reptes de la monarquia futura que personifica el príncep de Gal·les?

Aquest 2022, a finals d'agost, farà 25 anys de la mort a París de Diana de Gal·les. ¿La irrupció d'aquella capriciosa i ingènua noieta a la vida dels Windsor va ser el principi de la fi? De les crisis i els escàndols que se'n van derivar durant el matrimoni i després del divorci ni tan sols els més vells volen recordar-se'n. Amb tot, per als britànics de curta memòria és quasi impossible esborrar els terratrèmols més recents patits a Buckingham Palace: destaquen el Megxit , la plantada del príncep Enric i Meghan Markle a la família; les acusacions contra el príncep Andreu de violador i, més recentment, el viatge al Carib que Guillem, segon en la línia de successió, i Kate Middleton, van protagonitzar a finals de març. Un royal tour plantejat com si l'Imperi encara existís i els habitants de les colònies, en aquest cas de Jamaica, només fossin mereixedors de salutacions a través d'una tanca, un veritable escàndol d'imatge, errada inexplicable de relacions públiques –o només explicable per la impunitat d'una monarquia que encara viatja en carrossa d'or, i no en bicicleta, com al Regne Unit menystenen les cases reials nòrdiques– que va obligar a suspendre una altra gira, del príncep Eduard.

Graham Smith, de l'organització Republic , una entitat que treballa per l'abolició de la monarquia al Regne Unit, comenta els beneficis de la gira per Jamaica, Belize i Bahamas per al moviment que defensa: "La visita va estar mal assessorada i va ser mal executada, però una vegada més la família reial va greixar les rodes dels moviments republicans aquí i arreu del món. Els membres de la família reial tenen cada cop més dificultats per actuar correctament, i cada cop mostren a tothom com d'irrellevant, desconnectada i sense sentit és la monarquia". Les afirmacions potser són massa optimistes. Amb tot, les dades demoscòpiques no el contradiuen en excés, encara que tampoc no són tan esperançadores per al canvi de règim com potser voldria.

L'última enquesta al respecte, feta per YouGov entre el 30 d'abril i el 2 de maig , mostra que el 27% dels britànics voldrien abolir la monarquia, percentatge que augmenta al 40% entre els menors de 25 anys. Els votants laboristes estan dividits a parts iguals, amb el 44% que volen mantenir la monarquia i el 43% que afavoreixen l'abolició. La circumstància no es repeteix entre els conservadors, molt més partidaris de la pompa reial (a favor de mantenir la institució el 84%, en contra el 13%).

Un futur sense la reina

Què passarà quan Elisabet II traspassi? És una pregunta a la qual ningú, ni tan sols Graham Smith, pot respondre de forma exacta. Els plans de Carles són defensius. Ja s'ha anat filtrant que alleugerirà la pompa i aprimarà la família, eliminant-ne paràsits i limitant la reialesa a ell mateix, Camilla, l'hereu Guillem, Kate i els seus fills.

Mentre no arriba el moment, la borratxera reial de l'imminent Jubileu ha anat acompanyada, entre altres concursos populars, de la competició per triar el millor púding del país, el púding del Jubileu , que ha organitzat Fortnum & Mason, de Picadilly, i que dijous passat va guanyar, amb anunci a la BBC inclòs, Jemma Melvin, 31 anys, una cuinera de casa, del dia a dia, no professional. Un púding que, amb forma de corona, segueix teòricament les passes del pollastre de la coronació, del 1952, la primera fita de la cuina britànica dels 70 anys elisabetians. Quin menú triarà Carles per a la seva coronació? Serà l'última que veurà el país? El seu gran repte serà evitar-ho.

stats