Internacional  /  Europa 01/10/2022

Una supervivent de la massacre de Zaporíjia: "Per descomptat que ha sigut Rússia"

Kíiv, que responsabilitza Moscou de l'atac, ha obert una investigació per crims de guerra

Núria Garrido
3 min
Els operaris traslladen els cadàvers a l'interior de bosses negres, que acumulen al costat de la via del tren.

Zaporíjia (Ucraïna)Una noia empeny una cadira de rodes a l'entrada d'un dels hospitals de la ciutat de Zaporíjia. Asseguda hi ha una dona de 68 anys, amb bona part de les cames embenades i amb gases per moltes parts del cos. Fa vint-i-quatre hores va tornar a néixer: era a la cua del comboi humanitari que divendres va ser atacat amb tres míssils i que va deixar 30 morts i 80 ferits. Tots civils. És l'última matança de la invasió russa contra Ucraïna. "He tingut molta sort. Com que havíem d'esperar unes hores, vaig sortir del cotxe per estirar les cames", diu. En aquell moment van caure els míssils i ella es va salvar perquè s'havia allunyat una mica, caminant, de la zona on hi havia els vehicles. Kíiv en responsabilitza Moscou i ha obert una investigació per crims de guerra. I Rússia en nega l'autoria.

La Tatiana era en aquella cua perquè, com tants altres ucraïnesos, volia tornar a entrar a la regió de Zaporíjia que està sota control rus perquè allí és on hi ha el seu poble, Kuibixevo. “Sé que el govern ucraïnès ens ha demanat que no anem a les zones on hi ha els soldats russos, però la meva família em necessita. No podem deixar el nostre poble així com així”, explica. Ella tornava de Dnipró –situada a uns 90 quilòmetres de Zaporíjia- perquè havia anat a visitar la seva neta, de 19 anys. Per tornar a casa va decidir unir-se a un comboi humanitari perquè pensava que era l'opció més segura. Però ni així. Els tres míssils russos S-300 van impactar a 10 metres del comboi i van deixar imatges difícils d'oblidar. Cadàvers estesos a terra coberts amb mantes i d'altres dins dels cotxes, que anaven carregats fins al capdamunt amb roba, mantes i maletes. També hi havia cossos que havien anat a parar molt lluny del comboi. I roba tacada de sang per tot arreu.

"Malgrat tot, em considero una afortunada", assegura la Tatiana, que explica que al seu cotxe anava amb dues amigues que en van sortir il·leses. Des d'aquest hospital, queda clar que té pressa per tornar a casa. "Quan el cotxe estigui reparat i jo una mica recuperada, he de tornar al meu poble perquè allí hi ha la meva família". No vol que li facin fotografies. "Tinc molta por que els russos em reconeguin i no m'hi deixin entrar. Són capaços de tot". Quan se li pregunta sobre qui creu que ha sigut l'autor de l'atac, la Tatiana és clara: "Per descomptat que ha sigut Rússia".

Canvi en l'ambient

L'endemà, la policia vigila que ningú accedeixi a la zona on es va produir l'atac. “Hi treballen els fiscals i forenses”, diu un dels uniformats: "Ha sigut un assassinat premeditat de les tropes russes”. Des que es va produir l'atac, familiars de les víctimes s'hi han acostat per identificar els cadàvers. L'estampa és horrorosa i molts cadàvers –que s'acumulen en bosses negres– estan del tot carbonitzats.

És fàcil notar un canvi en l'atmosfera d'aquesta ciutat: tot i ser a prop d'una de les línies del front, no havia sigut una de les localitats més castigades per un conflicte que s'allarga i que cada vegada és més enrevessat. Això ara ha canviat i el nom de Zaporíjia formarà part de la macabra llista de grans matances d'aquesta guerra. Però l'ambient també és més tens després que Vladímir Putin anunciés oficialment l'annexió de Zaporíjia –juntament amb les regions de Donetsk, Lugansk i Kherson– a la Federació Russa. De fet, moltes de les víctimes eren a la cua del comboi humanitari perquè volien repartir ajuda humanitària o fins i tot evacuar els seus familiars abans que l'home fort del Kremlin rubriqués, en una cerimònia pomposa a Moscou, l'annexió d'aquests territoris ucraïnesos.

stats