La ultradretana AfD busca el seu rumb i vota nou lideratge sota pressió

Dortmund (Alemanya)El 6 de febrer del 2013, 18 persones van fundar el partit Alternativa per a Alemanya (AfD). Erigit en una opció crítica amb la política de rescat de l’euro, AfD va estar a punt d’obtenir representació parlamentària al Bundestag en les eleccions generals d’aquell mateix any, impulsat per la seva cara més visible, el catedràtic en ciències econòmiques Bernd Lucke. Des de llavors, encara no fa deu anys, la formació ha passat de ser euroescèptica i conservadora a ser populista i d’extrema dreta i ha tingut sis portaveus federals, que és com es denomina en el partit el càrrec de president. Només un d’ells, Alexander Gauland, de 81 anys, s’hi ha mantingut, en aquest cas com a president d’honor de la fracció d'AfD al Bundestag.

L’actual líder d’Alternativa per a Alemanya és Tino Chrupalla, de 47 anys, que confia en ser ratificat aquest dissabte en el càrrec durant el congrés federal del partit que té lloc fins diumenge a Riesa, a Saxònia, a l’est del país. La ciutat és coneguda per ser un cau de neonazis. Chrupalla està sota pressió, sobretot arran dels mals resultats que ha obtingut AfD en les diverses últimes eleccions regionals, però l’anunciada revolta contra ell sembla desinflada en l’últim moment.

Chrupalla, que s’havia quedat com a únic cap d'AfD des de la dimissió –i sortida del partit– al gener de l’anterior portaveu federal Jörg Meuthen, espera obtenir la majoria de vots d’entre els 600 delegats aplegats al congrés. La seva eventual reelecció tindrà, però, menys a veure amb la seva autoritat i la seva reputació que amb la falta real d’alternatives de personal. El seu adversari més clar en l’elecció de la presidència és Norbert Kleinwächter, de 36 anys, diputat d'AfD al Bundestag. No obstant, Kleinwächter ha estat gairebé humiliat en la prèvia per Chrupalla, perquè no ha estat ni escollit delegat del Congrés per la seva federació regional de Brandenburg.

Kleinwächter forma part de l’ala d'AfD que s’autodefineix com a moderada. Exigeix un “nou inici”, tant de contingut com d’estil i comunicació, i insisteix en el perfil liberal-conservador del partit. Arran de la notable pèrdua de vots d’Alternativa per a Alemanya a les eleccions regionals d’aquest any a Schleswig-Holstein –on no va entrar al Parlament–, al Sarre i al Rin del Nord-Westfàlia, Kleinwächter i altres veus crítiques dins de la formació han reclamat la dimissió de Chrupalla. Són veus que havien estat pròximes a Meuthen, que al final del seu mandat com a colíder d'AfD va intentar posar fre a les forces més radicals del partit. Així, l’ultradretà Andreas Kalbitz va haver d’abandonar la formació, mal que li pesés precisament al copresident Chrupalla.

a

Fins a l’últim moment, el grup opositor ha recriminat a Chrupalla condescendència amb els posicionaments més d’extrema dreta dins del partit, un pensament massa conciliador amb Rússia en la guerra a Ucraïna i incapacitat per sumar punts de suport a l’oest del país.

"Guerra de trinxeres"

Tot i que la lluita de poder s’ha fet pública durant moltes setmanes, en l’esprint final sembla apaivagada la revolta contra Chrupalla. Mentre les federacions de l’est d’Alemanya, d’on és el saxó Chrupalla, han tancat files amb ell, l’anomenat sector moderat, que presumeix de comptar amb més suport a l’oest, s’ha dispersat quan s’ha aproximat la votació, en bona part pel sentit de l’oportunisme: molts es mantenen callats per mantenir un càrrec al partit.

Chrupalla ha fet aquest divendres una crida a “acabar amb la guerra de trinxeres” i “l’ambient destructiu del passat”. AfD, però, es manté amb un vell conflicte d’identitat. S’ha estancat en nombre de militants (uns 30.000) i no sap si ha de ser més un partit que aspiri a tenir algun dia representació de govern, dirigir-se a estrats electorals més burgesos i presentar-se més moderat, o si ha de mantenir-se com un partit d’oposició amb un perfil radical que fa crides a manifestar-se contra les mesures del coronavirus o la política migratòria i de refugiats.

El president de la federació regional d'AfD a Turíngia, Björn Höcke, que està definit pels serveis secrets alemanys com a extremista de dreta, ha guanyat aquest divendres més pes al partit al ser aprovada, per més de dos terços dels delegats, una reforma d’estatuts que ell ha promogut. En el futur, Alternativa per a Alemanya pot estar liderat per una sola persona, i no per dos o tres portaveus federals com s’estipulava fins ara. Els experts asseguren que Höcke s’està fent camí per presidir tot sol AfD d'aquí pocs anys.