Internacional  /  Europa 18/07/2022

Rècord de gas rus per a la Xina mentre Europa es prepara per al fred

La UE pacta amb l’Azerbaidjan i Itàlia es lliura a Algèria davant la por que Moscou tanqui l’aixeta

4 min
El president rus, Vladímir Putin, i el seu homòleg xinès, Xi Jinping.

Barcelona / RomaEl monopoli estatal rus per a l'exportació de gas, el gegant Gazprom, presumia aquest dilluns d'una fita històrica: "El 17 de juliol es va registrar un altre rècord per al volum diari de subministrament de gas rus cap a la Xina a través del gasoducte Força de Sibèria", subratllava l'empresa en un comunicat. Mai, en un dia, Moscou havia enviat tant de gas cap a Pequín. No cal dir que el context actual fa que el moviment tingui una càrrega geopolítica descomunal: mentre Occident intenta aïllar Rússia com a resposta a la guerra a Ucraïna i paga de manera més que palpable el preu d'aquest boicot en forma de preus inflats per tot arreu i d'incertesa energètica per a una tardor que s'augura tensa i freda, el govern de Xi Jinping i el de Vladímir Putin exhibeixen, de nou, la seva bona sintonia.

Si es repassen les xifres comercials entre tots dos països, queda clar que Pequín s'ha convertit en una mena de salvavides per a Moscou. Segons dades de Gazprom, per exemple, entre el gener i el juny del 2022 les exportacions de gas cap a la Xina es van incrementar en un 63,4% respecte al mateix període de l'any passat. Els números històrics també s'han registrat en el comerç del petroli, fins al punt que el Kremlin es va convertir al juny en el principal subministrador del gegant asiàtic, per davant de l'Aràbia Saudita.

Malgrat que l'apropament entre els dos països ve de fa anys (el 2014, després de l'annexió russa de Crimea, Gazprom ja va agilitzar els tractes amb la Xina), la invasió russa d'Ucraïna l'ha accelerat i l'ha redimensionat. I tot plegat suposa una mostra més de com el paisatge geopolític s'encamina, de nou, cap a un món de dos blocs, tal com va quedar palès en la cimera de l'OTAN a Madrid , en què Occident va assenyalar sense complexos Moscou i Pequín com les grans amenaces de present i futur.

El fred i les penúries

Mentrestant, el tercer gran protagonista d'aquesta història és Europa. Si el comerç de gas rus cap a Pequín marca màxims històrics, el que es dirigeix cap als països del Vell Continent fa setmanes que registra mínims també de rècord. Europa ja ha vist com Rússia no només ha disminuït la quantitat de gas que envia, sinó que directament ha tancat l'aixeta d'aquest combustible a països com Polònia, Finlàndia o Dinamarca com a represàlia per les sancions contra la invasió a Ucraïna, fet que posa entre les cordes la seguretat energètica d'aquests països tan dependents del Kremlin.

Ara mateix, hi ha dos grans riscos que preocupen el continent. El primer és saber si, amb les retallades actuals, els països europeus tindran prou gas als seus dipòsits per fer front a la temporada de fred. Diversos governs ja estan fent campanyes de conscienciació en què demanen a la ciutadania que estalviï energia ara a l'estiu per tenir prou gas guardat per a la tardor i l'hivern. Dinamarca o Alemanya, per exemple, aconsellen reduir el temps de la dutxa o eixugar la roba a l'aire lliure i no a les assecadores. El segon risc també s'explica en forma de pregunta: què passaria si Putin s'atrevís a tancar completament l'aixeta del gas? Aquest escenari és menys probable però cal no descartar-lo si es té en compte la virulència que caracteritza les relacions actuals de Moscou i Occident, que pot anar a més si la guerra a Ucraïna s'enquista.

Ho resumia molt bé fa uns dies Katja Yafimava, investigadora de l'Institut d'Estudis Energètics de la Universitat d'Oxford: "Europa està en una situació molt precària: que pugui o no passar el pròxim hivern sense tancaments industrials i apagades depèn de la continuïtat dels fluxos de gas des de Rússia". I aquesta frase té una lectura completament diferent ara que fa només un any.

L'Azerbaidjan i Algèria

Però Europa no només llança missatges de conscienciació, també està destinant esforços per diversificar els seus proveïdors i reduir la dependència russa, que cobreix el 40% del consum de gas. L'últim exemple el va protagonitzar aquest dilluns la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va viatjar fins a l'Azerbaidjan per signar un memoràndum segons el qual el país caucasià es compromet a duplicar el subministrament de gas a la Unió Europea en els pròxims cinc anys.

El primer ministre italià, Mario Draghi, encaixant mans amb el primer ministre algerià, Ayman Benabderrahmane.

També el ferit primer ministre italià, Mario Draghi, ha viatjat aquest dilluns a Algèria amb un propòsit similar. En el seu cas, tancar un total de 15 acords bilaterals i de cooperació, entre els quals hi ha un contracte per valor de 4.000 milions de dòlars que permetrà al país nord-africà subministrar "grans quantitats de gas natural" als italians aquesta tardor. La bona reputació internacional de Draghi li ha permès en només uns mesos reemplaçar Rússia per Algèria com a principal proveïdor de gas. El país transalpí importa prop del 90% del gas que consumeix i fins a l'inici de la invasió d'Ucraïna el 38% procedia de terres russes.

L'empresa d'hidrocarburs algeriana Sonatrach augmentarà els seus enviaments de gas a Itàlia a partir dels pròxims dies amb 4.000 milions de metres cúbics addicionals, que se sumen als prop de 14.000 milions subministrats des de començament d'any. Un augment que representa un 113% dels volums previstos i que el país magribí espera incrementar fins als 6.000 milions de metres cúbics abans del 2023.

stats