Internacional 14/05/2022

Khàrkiv, el segon fracàs de l'exèrcit rus a Ucraïna

L'alcalde de la segona ciutat del país anuncia que les tropes de Putin s'han retirat de la zona

3 min
Un home treballa en una fàbrica danyada a Khàrkiv

BarcelonaLa retirada de les tropes russes de Kíiv va ser el primer gran fracàs del Kremlin a Ucraïna. Van marxar per centrar-se en l'est del país, però ni així l'exèrcit de Vladímir Putin ha pogut evitar el seu segon naufragi. Tot i ser una ciutat assetjada des del primer dia de guerra i patir bombardejos constants en les últimes setmanes, l'exèrcit ucraïnès ha pogut empènyer els soldats russos fins a fora de Khàrkiv, la segona ciutat del país. El seu alcalde, Íhor Térekhov, ha anunciat que les tropes del Kremlin s'han retirat de la zona. A diferència de Kíiv, aquest cop no ha sigut per un canvi d'estratègia de Moscou, sinó pels "esforços" de l'exèrcit ucraïnès. Ara, segons l'alcalde, "la calma ha tornat i els habitants també hi van tornant".

Ucraïna "probablement ha guanyat la batalla de Khàrkiv", afirmava l'Institut per a l'Estudi de la Guerra, think tank nord-americà, hores abans que l'alcalde fes l'anunci oficial. Ara els soldats ucraïnesos estan fent retrocedir l'exèrcit de Putin cap a la frontera russa, que és a menys de 50 km de Khàrkiv, un gran nucli d'1,5 milions d'habitants. A més d'aquest fracàs, les tropes russes tampoc estan aconseguint avenços al sud-est, a Donetsk i Lugansk. A L'oest de Severodonetsk, els ucraïnesos han rebutjat múltiples intents de les forces russes de travessar un riu que separa la regió del Donbass, i han causat importants pèrdues en les línies enemigues. En aquest punt, Izíum és una ciutat clau –fa de frontera entre Khàrkiv i el Donbass– i els soldats de Kíiv també hi han llançat diverses contraofensives.

L'exèrcit ucraïnès durant un entrenament a Dnipró

L'adhesió de Finlàndia a l'OTAN

La invasió d'Ucraïna ha provocat que Suècia i Finlàndia vulguin sumar-se a l'OTAN i aquest dissabte el president finlandès, Sauli Niinistö, ha trucat a Vladímir Putin per dir-li personalment que demanarà l'adhesió en "els pròxims dies" en una conversa "directa i sense greuges". La resposta de Putin ha sigut dir que el final de la neutralitat militar de Finlàndia seria un "error". El mateix ha dit Aleksandr Gruixkó, viceministre d'Exteriors rus, que creu que ara la "seguretat de Finlàndia es debilitarà". Gruixkó ha alertat del possible desplegament d'armes nuclears de l'OTAN als països escandinaus, i ha afirmat que això no podrà quedar sense una "reacció política" de Rússia. Precisament aquest dissabte l'operador de la xarxa elèctrica finlandesa ha confirmat que Rússia ha suspès el subministrament.

En el camí de Suècia i Finlàndia cap a l'OTAN, Turquia ha matisat la seva reacció inicial, en què rebutjava els països escandinaus per donar suport a organitzacions "terroristes", i ara no tanca la porta al fet que s'hi sumin. Això sí, amb condicions: Ibrahim Kalin, portaveu del president turc, ha instat Suècia a deixar de permetre "la presència" del Partit dels Treballadors del Kurdistan a Estocolm. Aquest dissabte també ha conclòs la cimera dels ministres d'Exteriors del G-7, i en un comunicat han assegurat que "mai" reconeixeran cap canvi territorial a Ucraïna. Alhora, han instat la Xina a no ajudar Moscou, han demanat a Bielorússia que "deixi de facilitar" la invasió i s'han refermat en la voluntat d'aïllar el Kremlin. Mentrestant, van arribant noves mostres de suport a Volodímir Zelenski, amb la visita del líder de la minoria republicana al Senat dels Estats Units, Mitch McConnell, i tres senadors més.

stats