La figura ascendent de l'escena política israeliana és l'excap de l'exèrcit Gadi Eisenkot, tot i que encara és aviat per saber quin recorregut tindrà, o si es desfarà com un bluf, com s'han desfet tants líders israelians. De moment es pot dir que és un personatge estimat per un sector de la població del país, encara que no ha demostrat el seu carisma de manera clara.
Fa unes setmanes, Eisenkot va abandonar el partit d'un altre excap de l'exèrcit, Benny Gantz, que justament ha demostrat durant la guerra que el seu valor polític és pròxim a zero. Per la seva banda, Eisenkot ha abandonat aquest vaixell per crear un partit propi i estar preparat per a unes eleccions que no sabem quan seran. El calendari diu que haurien de ser l'octubre del 2026, però podrien anticipar-se si li convé a Benjamin Netanyahu.
Aquesta setmana Eisenkot ha dit que Netanyahu "no té ni lideratge ni responsabilitat i està conduint Israel cap a l'abisme". L'acusa de no haver obtingut cap dels objectius de guerra que ell mateix es va marcar després de gairebé 700 dies de conflicte, i denuncia que, "mentre els soldats s'estan morint als túnels de Gaza", Netanyahu "prioritza les consideracions polítiques i personals, per sobre de l'interès nacional".
No ho ha dit clarament, però amb tota seguretat Eisenkot, quan parla de l'abisme i dels interessos personals de Netanyahu, també s'està referint a totes les reformes polítiques i legals que estan en marxa. Són reformes molt profundes que estan creant un Israel molt diferent del que hi ha hagut fins ara, i que estan adaptant el país envers una autocràcia molt autoritària, amb valors polítics i religiosos extremadament conservadors.
Eisenkot potser és l'última esperança dels centristes i exlaboristes liberals, un corrent que va arribar a ser molt important a Israel, que durant dècades va marcar l'orientació política dominant, però que cada dia és més feble. En certa manera, és el que està passant a molts països d'Occident, encara que Israel sembla que va un pas per davant.
Eisenkot ha perdut un fill i un nebot a la guerra de Gaza, una circumstància que ha incrementat la seva popularitat, encara que segurament amb això no n'hi ha prou per guanyar unes eleccions en la situació actual. En realitat, per canviar de direcció potser és massa tard si ens atenim a la dinàmica d'Israel durant els últims anys i el considerable pes de Netanyahu.
L'opció dels dos estats
Als 65 anys, Eisenkot és partidari de crear un estat palestí però mantenint les grans colònies jueves de Cisjordània. És una opinió minoritària a Israel, i només podria aplicar-se amb una forta pressió dels Estats Units i Europa, una cosa que no és a la vista. El constant increment de les colònies jueves té un suport majoritari i no sembla que Eisenkot estigui realment interessat a canviar aquest corrent. De fet, no pot canviar-ho, encara que serveix a Israel en la mesura que dona una imatge de pluralitat en l'escena internacional que cada dia és més residual.
En la seva carrera militar, va ser l'encarregat de revelar públicament per primera vegada l'existència de la doctrina Dahiya. Segons aquesta doctrina, l'exèrcit israelià ha de causar tots els danys possibles entre la població civil com a forma de dissuasió. Aquesta doctrina de la desproporció de les represàlies contra la població civil, que equival a crims de guerra, es va aplicar als barris xiïtes del sud de Beirut, d'on va prendre el nom, i s'ha aplicat sovint en les últimes dècades. De fet, Israel ara l'està aplicant a la Franja de Gaza.
