Internacional  /  Rússia 03/05/2022

Els primers evacuats d'Azovstal arriben a territori sota control ucraïnès

Les tropes russes reprenen els atacs a la siderúrgica de Mariúpol, que encara refugia uns 200 civils

4 min
Un grup de civils evacuats de Mariúpol en un comboi direcció a Zaporíjia.

BarcelonaTres dies després d'haver aconseguit escapar-se de l'infern de Mariúpol, un centenar de civils evacuats de la planta Azovstal han arribat aquest dimarts a Zaporíjia, ciutat sota control ucraïnès. L'operació de rescat, coordinada per les Nacions Unides i el Comitè Internacional de la Creu Roja, va començar dissabte, però els combois es van dirigir cap a l'est, a territori controlat per les forces russes. Moscou va assegurar que els que volguessin anar cap a zones sota domini ucraïnès podrien fer-ho. El trajecte ha sigut llarg, però finalment han arribat a un destí relativament segur, tot i que no gaire allunyat dels combats.

L'ONU ha detallat que 101 persones han pogut ser evacuades de la planta siderúrgica de Mariúpol , una enorme fortalesa de més d'11 quilòmetres quadrats plena de búnquers i laberints subterranis que ha servit de refugi per a un miler de civils i uns 2.000 soldats des de l'inici de la invasió russa a Ucraïna, ja fa més de dos mesos. A més dels que han pogut sortir d'Azovstal, el comboi humanitari també ha evacuat 58 civils que eren al districte de Mànhuix, als afores de la ciutat. En total, avui han arribat a Zaporíjia 127 persones, "on estan rebent atenció, incloent-hi tractament sanitari i psicològic", ha indicat el representant de l'ONU a Ucraïna, Osnat Lubrani, que ha afegit que "alguns dels evacuats" han decidit no unir-se al comboi cap a Zaporíjia.

La Creu Roja ha afirmat que, mentre el comboi d'autobusos i ambulàncies sortia de la ciutat, algunes persones s'hi han incorporat per fer el camí de forma segura. "Calen amb urgència acords similars entre les parts per alleugerir l'immens patiment de la població civil", ha remarcat l'organització, que ha recordat que al complex d'Azovstal encara hi queden civils, uns 200 segons l'alcalde de Mariúpol, Vadim Boitxenko.

L'evacuació de civils de la planta assetjada suposa el primer petit èxit diplomàtic des que Rússia va començar la guerra a Ucraïna. L'operació de rescat va començar la mateixa setmana que el secretari general de l'ONU, António Guterres, va visitar Moscou i Kíiv, i va aconseguir la garantia del Kremlin que aturaria els atacs a la zona per facilitar una evacuació segura.

"No em puc creure que ho hàgim aconseguit; només volem descansar", deia Alina Kozitskaia a Reuters, un cop ja a Zaporíjia. Els hospitals de la ciutat han estat reforçats amb voluntaris per preparar-se per a l'arribada de desplaçats. "Estem preparats per a cremades, fractures i ferides, i també diarrees, infeccions respiratòries... o per si hi ha dones embarassades, o nens amb desnutrició", ha explicat Dorit Nizan, responsable d'incidents de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), també a l'agència britànica.

Entre els evacuats, majoritàriament dones, nens i gent gran, alguns alertaven del perill que corren els que encara queden a la fàbrica d'Azovstal, sobretot els combatents del regiment d'Azov, integrat a l'exèrcit ucraïnès. "Tenim por que després de l'evacuació de civils, ells es quedin allà. No veiem cap senyal d'ajuda", deia Ksenia Txebixeva, que té el marit a la planta. "No tenen menjar, ni aigua ni municions", ha alertat.

Tornen els bombardejos a Azovstal

De fet, aquest dimarts Rússia ha confirmat que ha reprès els atacs al complex d'Azovstal, argumentant que els soldats havien utilitzat l'alto el foc per reposicionar-se. "Els soldats del regiment d'Azov i de l'exèrcit d'Ucraïna, que estan estacionats a la planta, ho van aprofitar [l'alto el foc]. Van sortir dels soterranis i van ocupar posicions de tir al territori i als edificis de la fàbrica", ha dit el ministeri de Defensa rus, que ha indicat que l'exèrcit i tropes prorusses "estan utilitzant artilleria i aviació per destruir aquestes posicions".

El capità Sviatoslav Palamar, líder dels combatents d'Azov a la planta, ha fet una altra crida urgent des de la siderúrgica per evacuar els civils que encara són a dins. "Avui, 3 de maig, l'artilleria naval i l'artilleria terrestre enemiga han atacat tota la nit el territori de la planta d'Azosvstal. S'hi han llançat bombes de gran tonatge. Com a resultat d'aquests actes criminals, dues dones civils han mort, i uns deu civils han resultat ferits de diversa gravetat. En aquests moments està tenint lloc un poderós assalt contra el territori de la planta amb el suport de vehicles blindats, tancs, i intents d'assalt amb vaixells i un gran nombre d'unitats d'infanteria", ha resumit.

Fumera sobre la planta Azovstal de Mariúpol, aquest dimarts.

Mentrestant, el president francès, Emmanuel Macron, ha tornat a parlar per telèfon amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, a qui ha demanat que permeti que segueixin les evacuacions de civils d'Azovstal. L'última vegada que els dos mandataris van parlar va ser el 29 de març. Tot i això, la conversa, que ha durat més de dues hores, no ha donat com a resultat cap esperança d'aconseguir un avenç significatiu de cara a un procés de pau a Ucraïna. Segons el Kremlin, Putin ha retret "el cas omís que fan els països de la UE als crims de guerra que cometen els militars ucraïnesos, els bombardejos massius de ciutats i pobles del Donbass", alhora que ha insistit a dir que Occident hi està influint amb el subministrament d'armes a Ucraïna. La trucada arriba després que Macron parlés fa tres dies amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a qui li va assegurar que França continuarà donant ajuda militar a la resistència.

Suport a Suècia i Finlàndia

En territori comunitari, aquest dimarts hi ha hagut un altre contacte diplomàtic: les primeres ministres de Finlàndia i Suècia, Sanna Marin i Magdalena Andersson, han participat en una trobada amb el govern alemany i s'han reunit amb el canceller, Olaf Scholz, que els ha transmès el suport d'Alemanya si finalment decideixen demanar l'adhesió a l'OTAN . En una roda de premsa conjunta, Scholz ha considerat que no es pot descartar que Moscou vulgui anar més enllà d'Ucraïna: "No podem assumir que Rússia no ataqui altres països".

Finlàndia i Suècia estan a la recta final d'un debat intern per decidir si sol·liciten entrar a l'Aliança Atlàntica i estan intensificant els contactes, sobretot per garantir-se que els socis de l'OTAN proporcionaran mesures de seguretat als dos països nòrdics mentre duri el procés fins a l'aprovació definitiva, que podria trigar fins a un any. Tot i que cap dels dos països ha anunciat encara la decisió d'incorporar-se a l'OTAN, les pròximes dues setmanes seran clau, i s'espera que l'anunci es faci conjuntament la tercera setmana de maig.

stats