Setmana límit per al futur d’Ucraïna: quines opcions té Zelenski?

MoscouLa clau per a Volodímir Zelenski és aturar el compte enrere d’una setmana que li ha donat Donald Trump per acceptar el seu pla de pau per a Ucraïna, tallar el cable correcte i desactivar l’explosió. Enfrontat al dilema de perdre un soci gairebé existencial o entregar bona part de la sobirania del país, el president ucraïnès busca la manera de guanyar temps. Segons els seus càlculs, es tracta d’obrir-se a discutir el document, evitar un xoc com el de finals de febrer al Despatx Oval i, amb l’ajuda dels aliats europeus, contraatacar amb una reescriptura de l’acord que no només sigui més beneficiosa per a Kíiv, sinó que obligui Vladímir Putin a rebutjar-lo.

“Si les coses funcionen bé, es tendeix a ampliar els terminis”, assegurava divendres el president dels Estats Units, en unes paraules que oferien una escletxa de llum després de l’ombrívol i fatídic discurs a la nació de Zelenski. Al capdavall, la situació no és nova per a ell. La campanya de pressió que va seguir l’enganxada a la Casa Blanca perquè Ucraïna signés un pacte amb els Estats Units per l’extracció de minerals de terres rares és semblant i, fins i tot, aporta raons per a l’optimisme. Aleshores, també la Casa Blanca va amenaçar amb tallar l’ajuda i la intel·ligència militar a Kíiv si no avalava un tracte molt desfavorable. I, finalment, el text de l’acord, del qual ja ningú fa escarafalls ni es recorda, va acabar sent força més raonable. 

Reescriure el pla

Fins dijous que ve representants ucraïnesos mantindran reunions amb funcionaris europeus i nord-americans per mirar d’elaborar una contraproposta al pla de pau. El repte per als aliats és com reescriure gran part del document i, alhora, que Trump ho percebi com simples actualitzacions constructives. Segons apunten alguns diplomàtics, Ucraïna hauria de partir dels punts que la beneficien, encara que el seu redactat sigui confús, vague o difícil d’aplicar. Els negociadors hi podrien fer correccions lingüístiques per blindar-los per a Kíiv i, alhora, vincular-hi Moscou perquè es quedi sense marge per a futurs incompliments.

Per exemple, a l’apartat sobre garanties de seguretat, en què senzillament s’enuncia el compromís perquè Ucraïna en disposi de “fiables”, es tractaria d’estipular com s’articulen aquestes garanties a fi que dissuadeixin Rússia de llançar una nova invasió i comptin amb el suport de Kíiv, Washington i Brussel·les. O en el cas de la limitació de 600.000 soldats per a l’exèrcit ucraïnès, els aliats podrien exigir en retorn algun tipus de restricció a Moscou sobre usos de determinades armes.

Molt més delicats són els punts que beneficien clarament Putin, especialment el que obliga Ucraïna a renunciar a Crimea, Donetsk, Luhansk i les parts de Zaporíjia i Kherson sota ocupació russa. Aquí els líders europeus ja han deixat clar que són partidaris de congelar la frontera a l’actual línia de contacte, una posició que Trump també havia arribat a defensar. El president rus està convençut que pot obtenir el Donbàs per la força i no es cansa de repetir-ho, mentre que el dirigent nord-americà també creu que Ucraïna acabarà perdent la regió. 

Ara bé, Zelenski és conscient que a Rússia li costarà desenes de milers d’homes i probablement anys conquerir els últims bastions de Donetsk i que, si ara les cedeix, Putin se sortirà amb la seva de franc. A banda, un altre matís lingüístic que no és menor i que la part ucraïnesa pot explotar és el concepte “de facto” o “de iure” aplicat al reconeixement internacional dels territoris ocupats. Un reconeixement pràctic, no jurídic, de la sobirania russa d’aquestes províncies faria que la seva pèrdua per a Ucraïna no fos irreversible.

Obligar Putin a aixecar-se de la taula

Tot i que l’espasa de Dàmocles és sobre el cap de Zelenski, tampoc Putin vol córrer a beneir l’acord. El Kremlin està guanyant temps perquè moltes de les condicions no li agraden i vol discutir-les amb molta calma, mentre continua sense donar treva al front. L’estratègia s’assembla a la utilitzada fins ara per Moscou davant de cada ultimàtum de Trump: no rebutjar-lo, obrir-se a parlar-ne i convèncer el president dels Estats Units que l’obstacle per a la pau és Kíiv.

La negociació del pla nord-americà es pot convertir en un intercanvi de farols. Cada part mirarà de fixar les seves línies vermelles perquè sigui l’altra la que s’aixequi de la taula davant d’un compromís inacceptable i aparegui com el sabotejador a ulls de la Casa Blanca. Al capdavall, Putin i Zelenski coincideixen en un punt: entre un mal acord i continuar la guerra, tots dos triaran el segon. El quid de la qüestió és de quin costat s’acaba posant Trump.