Marta Salicrú: "Amb la confrontació no hi tenim res a guanyar en la defensa del català"

BarcelonaAmb les portades dels diaris assenyalant el català com a gran reivindicació de la Diada, l’ARA entrevista Marta Salicrú (Barcelona, 1980) dos mesos després de ser nomenada com la primera comissionada d’Ús Social del Català de l’Ajuntament de Barcelona. Periodista de professió, i durant sis anys directora de Ràdio Primavera Sound, afirma que l’encàrrec la va agafar per sorpresa però no podia dir que no: "Soc molt pencaire i fins ara me n’he sortit de tots els projectes que he tirat endavant. Tinc la certesa que treballaré molt i serà al servei del que articula la meva identitat catalana: la meva llengua i la meva ciutat". Porta una samarreta de Salsa Romesco que duu imprès "seny i rauxa".

Què seria per a vostè, quan acabi aquest mandat, haver-se'n sortit com a comissionada d’Ús Social del Català?

— L’encàrrec és crear estructures perquè es duguin a terme polítiques lingüístiques municipals que quedin més enllà de quin color polític hi hagi liderant-ho. L'èxit seria haver creat l'Oficina de la Llengua, haver engegat la Casa de la Creació de Contingut en Català, que el Consell del Català estigui en marxa i que estiguem llançant la segona convocatòria de subvencions per al foment del català. Això ja és molta feina, i ens donaria unes bases per poder continuar treballant. L'ambició ha de ser realista.

De què s’ocuparà l’Oficina de la Llengua?

— Al final serà el departament de Política Lingüística de l'Ajuntament de Barcelona. D’aquí també en penjarà la Casa de la Creació de Contingut en català, que estem acabant de conceptualitzar i que tindrà una governança específica, un espai físic i un nom amb més ganxo, no en direm ni hub, ni pol. Volem donar acollida i serveis als creadors i creadores de contingut, que esdevingui planter per al sorgiment de noves figures de la comunicació.

Hi haurà subvencions específiques pel català?

— Estrenarem una nova línia de subvencions per fomentar el català que sortirà a finals de desembre. D’una banda, per a projectes de formació i de lleure i, de l’altra, per a projectes digitals. Amb l’IEC també hem signat un conveni per treballar en el lleure educatiu. A més, s'incorporarà en les subvencions generals municipals una perspectiva de llengua, que se sumarà a la perspectiva de gènere, mediambiental i multicultural.

Barcelona s’adherirà al Pacte Nacional per la Llengua?

— Ho portarem al ple del setembre. Un dels requeriments del Pacte, que ja teníem previst, és la creació d'un Consell per la Llengua, una taula sectorial en la qual m’agradaria que, a banda de les entitats que defensen la promoció de la llengua, s’hi incorporin persones que l’aborden des del contingut digital, que sigui més intergeneracional i tant de bo cada vegada més diversa. M'agradaria que d'aquí uns anys, quan mirem el tipus de persones que fan contingut digital en català siguin molt més diverses que ara.

Avui només un de cada quatre joves fa servir habitualment el català a Barcelona i en alguns barris el seu ús és pràcticament residual. Per què creu que passa?

— Els motius són molt complexos. En el pas de l'escola a l'institut hi ha un moment en el qual consideren que segurament el català és la llengua de les mestres, de les institucions i potser, en un acte de rebel·lia, que és propi d'aquesta etapa vital, pot haver-hi el canvi en el castellà.

Fins ara s'ha fiat massa a l’escola i prou, l'ús social del català?

— Sí, i precisament per això tant d'èmfasi en la qüestió del contingut digital. Els joves ja gairebé no miren la televisió i el seu consum cultural és a través de les xarxes. També ens han impactat altres factors com ara el boom de la música en castellà d’origen llatinoamericà. Però alhora detecto que hi ha una sensació d’oportunitat que ens hem d’afanyar a atrapar. Mai s’havia escoltat tanta música en català com ara, ni hi havia hagut unes figures capaces de reunir tants públics i tan diferents com ara. Hem de treballar perquè aquests referents brillin i que els joves s'hi vulguin assemblar.

Què s’ha de fer davant de sentències com la del TSJC sobre el català a l’escola?

— De moment, s'ha de recórrer la sentència. La immersió lingüística és el més preuat que tenim des de la recuperació de la democràcia. Pretendre que la immersió evita que les persones que viuen a Catalunya aprenguin el castellà és, senzillament, mentida.

Més enllà dels joves, què farà l’Ajuntament per arribar a altres franges d’edat i col·lectius?

— Difícilment modificarem els hàbils lingüístics consolidats d’una persona de 40 anys. Però un dels eixos que podem garantir és que les persones que volen fer ús del català a la seva ciutat puguin fer-ho, és a dir, garantir que se'ns respectin els drets lingüístics. En aquest sentit, estic treballant per realitzar protocols d'informació, perquè els establiments coneguin la normativa, i, si no l'estan seguint, la puguin rectificar. I també estic investigant sobre possibles protocols d'inspecció perquè es compleixi aquesta normativa. Després, si tot això falla, aleshores sí que entrarem en les sancions, però han de ser l’últim pas.

Vostè té la sensació que es pot fer vida en català a Barcelona?

— Jo la faig. És cert que visc al Guinardó, en un barri que està a la taula alta d’ús del català a la ciutat, però jo aquí al centre també faig vida en català, quan demano un cafè o un plat de menú. La sensació que tinc és que les persones a les quals em dirigeixo en català se senten reconegudes com a conciutadanes. Quan un grup de persones que estan interactuant en català es dirigeixen a algú del sector de serveis en castellà, m’emprenyo. Potser demanem molt a la ciutadania, perquè hem de mantenir la llengua i a sobre fer-ho amb un somriure per caure bé, ja entenc que és un esforç, però és el que té ser parlant d'una llengua minoritzada, és la realitat que tenim. No m'agrada posar la responsabilitat en els ciutadans, però quan fem l'exercici de no canviar de llengua ja és una manera d'anar incidint en els usos. Ara bé, la feina de l'Ajuntament és donar eines perquè els parlants ens sentim protegits i ens sentim precisament inspirats per fer aquest exercici.

Vostè hauria anat a enganxar adhesius a la polèmica gelateria Dellaostia de Gràcia?

— No, però no hi hauria tornat més. Sí que crec en la mobilització, crec en la necessitat del boicot contra alguna cosa que no ens agrada. [Enganxar adhesius] no és una cosa que jo faria; ara, quan en algun lloc no em tracten bé, no hi torno. L'oficina de no-discriminació va atendre la clienta i el departament legal està estudiant el cas de manera que puguin plantejar-los opcions a seguir perquè, en el cas que vulguin anar més enllà, puguin fer-ho. També s’està treballant en una ordenança per combatre la discriminació que inclourà la discriminació lingüística i que ens donarà eines per poder combatre aquests fets.

Entén que hi hagi qui creu que, per defensar el català, s’ha de passar de la voluntat de seducció a fer explícit el conflicte lingüístic?

— Jo prefereixo el diàleg, la pedagogia. Amb la confrontació no hi tenim res a guanyar. I, a més, no pot ser que defensem que volem preservar l'ús de la llengua com a eina de convivència i que ens comportem d'una manera que va contra la convivència. És molt difícil, ja ho sé. Tenim una societat molt complexa, amb molts reptes lingüístics, amb un context de multilingüisme, i crec que ens anirà millor si, en comptes del conflicte i de l'enfrontament, busquem la pedagogia i l’adhesió.

Com es conjumina ser una ciutat oberta al turisme, que vol ampliar l'aeroport, que té un 25% d’estrangers i, per tant, molta diversitat a les aules i als carrers, amb ser una ciutat que vol mantenir la seva llengua pròpia?

— És la primera vegada que l'Ajuntament s'està fent aquesta pregunta i per fi s'hi estan posant eines. S'està treballant per lluitar contra els mals de la gentrificació i els mals del turisme massiu, i la defensa de la llengua és una pota més d'això. M'agradaria que hi hagués alguns gestos immediats i visibles, perquè també necessitem combatre el pessimisme.

Us plantegeu accions concretes amb col·lectius en els quals costa molt penetrar, com ara els expats?

— Tant de bo sumar aquest col·lectiu com a aliat. Per la situació de turistificació i gentrificació, tenim motius per generar cert antagonisme amb aquest col·lectiu, però la meva feina precisament ha de ser aconseguir sumar-los. Hi ha altres àrees que treballen perquè l'existència d'aquest col·lectiu no afecti negativament la resta de la ciutadania.

El govern municipal creu fermament en aquesta oficina o s’hi ha vist arrossegat per ERC?

— Era una de les reserves que tenia, però, de moment, en aquests dos mesos, més que tensió estic trobant sintonia. Tinc la sensació que hi ha alleujament dins l’estructura municipal. Quan algú picava la porta de l'Ajuntament per qüestions de llengua, s'anaven passant la pilota els diferents departaments, perquè ningú no sentia que fossin les seves competències. Ara ja saben a qui s’han de dirigir. Jo soc una professional independent, a mi no em preocupen els vots, sinó la feina.