Per què a la Rosalía (i a tothom) li agrada tant 'xiuxiuejar'?

BarcelonaLa Rosalía ha anunciat el podi de les seves tres paraules preferides en català i, com tot el que fa l'artista, això també ha fet córrer rius de reels. Hi ha partidaris i detractors de la tria. Entre els tres mots preferits de l'artista la gran majoria de lectors de l'ARA coincideixen a posar xiuxiuejar al cim. En una enquesta a Instagram, el 70% han optat per aquest mot, molt per davant d'aixopluc (20%) i melic (10%). Però per què hi ha aquest quòrum amb la paraula xiuxiuejar? I per quins motius triem les nostres paraules preferides?

El cap de lingüistes de l'ARA, Pau Domènech, ho explica així: "Per tres motius: orella, cor i pàtria". D'una banda, paraules com xiuxiuejar i moixaina tenen un so que ens agrada. "En català, les sibilants guanyen punts: xeix, jotes i ges, esses sonores, zetes... I com més sons d'aquests combinats, millor", diu. D'altra banda, pot ser que optem per paraules que ens porten "records feliços d'infància o remeten a conceptes bonics". I per acabar, triomfen les paraules "que es diferencien de les llengües properes, especialment del castellà, o són molt particulars del dialecte de cadascú (i, per tant, també es diferencien de la resta del domini del català)".

Tothom sap respondre quina és la seva paraula catalana preferida. El catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Barcelona José Enrique Gargallo cada any demana als seus alumnes que li diguin les seves paraules preferides. Les respostes són múltiples: s'horabaixa, abellir, a poqueta nit... Ell mateix té clar que diria corprendre, enyor, agombolar, bonic i sí, xiuxiuejar, entre d'altres. Creu que les claus de la tria són "paraules amb regust literari, particularment eufòniques, o que designen conceptes que susciten una especial sensibilitat: enyor, rossinyol. Les preferències dialectals també tenen èxit, o fins i tot fenòmens locals com la boira. I encara hi afegeix una raó personal a través d'una anècdota: "Penso en el gran jugador i magnífica persona que va ser Johan Neeskens, que es va enamorar de l'expressió cotó fluix. Quan celebrava un gol propi, els companys li xiuxiuejaven a cau d'orella: «Cotó fluix, cotó fluix, cotó fluix»".

En el club de detractors de xiuxiuejar hi ha el lingüista Pau Vidal: "Quan la Rosalía contesta això, com la immensa majoria que diuen aquesta paraula, respon sense ni pensar-ho. En realitat és un mecanisme automàtic, és el que creuen que està bé de dir. Ja s'ha instituït que la paraula més bonica del català és xiuxiuejar i la segona aixopluc. Això no té res de filològic, és polític i identitari. Juguem a la defensiva perquè som el gos apallissat: com que no podem atacar i prendre la iniciativa, ens aïllem d'aquest món hostil en una falsa bombolla de bellesa on ens trobem bé. Qualsevol paraula amb una xeix ben fricativa és la bombolleta segura on no entren els castellanoparlants. És la cursileria feta cuirassa. Amb l'ensucramenta no ens guanya ningú".

Les vostres paraules preferides

L'escriptor Xavier Mas Craviotto recorda que, quan feia de professor a Bristol, xiuxiuejar també era la paraula preferida dels seus alumnes anglesos que aprenien català. "Diria que agrada per la sonoritat. Té una cadència molt bonica i connota una realitat que també és agradable". Per a ell, aquest joc de triar les paraules preferides "demostra que les paraules són molt més que instruments per designar el món i la pregunta ens obliga a mirar-nos les paraules des d'una altra perspectiva": sonoritat, vivències, connotacions, records, emocions. "A mi m'agrada galipàndria, perquè m'agrada com sona però, en canvi, designa una realitat molt desagradable. Ben mirat, la paraula clamídia té una sonoritat i una cadència precioses però designa una cosa terrible —diu, rient—. Intentar dissociar so, contingut, forma, significat, significant... tot això té la seva gràcia!", defensa.

En la llista de paraules proposades pels lectors de l'ARA, efectivament, es compleixen tots els requisits. A banda de les paraules rosaliesques, les més repetides són estimar, aixovar, papallona, lletraferit, moixaina, atzavara, tarannà i un llarg reguitzell de mots i expressions sonores com ara xino-xano, ziga-zaga, fer cabal, corprès, bigarrat, gomet, patata, gronxador, xerinola, acaronar, crispetes, manyaga, xafogor, mandonguilla, enguany, llàntia, melindro, xamfrà, torracollons i un etcètera tan llarg com catalanoparlants hi ha.