Jaume Peral: “Si l’Estat actua per fer més petita TV3, nosaltres li hem de respondre fent una televisió líder”

Entrevista al nou director de TV3

Si es fes un núvol de paraules d’aquesta entrevista -la primera que concedeix a un mitjà extern- disponibilitat pressupostària seria el terme més destacat. Jaume Peral  accedeix a la direcció de TV3 en un moment agredolç: audiències líders, però els pressupostos més ajustats dels últims temps, la qual cosa s’ha traduït en  tensions amb els treballadors i les productores.

Quina empremta li agradaria deixar com a director de TV3?

Voldria deixar una televisió líder, tenint en compte que ja ho és, però és que pel lideratge de TV3 hem de lluitar sempre. Jo m’he trobat amb una televisió ben orientada i endreçada. La gestió d’aquests anys ha sigut encertada i me’n sento coresponsable. Per tant, m’agradaria que la meva fos una feina de continuïtat.

Vostè és ex cap d’informatius i com a número dos ha nomenat un altre periodista, Sígfrid Gras. No li fa por anar coixos pel que fa a l’entreteniment?

Cap por. És veritat que hi ha hagut una certa prevenció interna a la casa, en el sentit que som dos periodistes venim de l’àrea d’informatius. I sí, jo vinc d’informatius i reivindico al cent per cent la feina que s’hi ha fet, però ara tinc la responsabilitat d’assumir la visió global. I el Sígfrid és una persona que està del tot al corrent dels formats i de la televisió que es fa en el nostre entorn més immediat. Per tant, ho farà de manera excel·lent.

Com a cap d’informatius va impulsar la renovació dels TN. El primer any  van patir en audiències però el segon any han millorat. ¿Ja són on han de ser?

Informatius és la mare dels ous de TV3. És on realment hem de ser més forts, perquè el sentit d’un canal públic com TV3 és oferir uns informatius -no només els TN- que siguin massivament seguits i valorats. I tots dos paràmetres els estem complint. Ara, és veritat que quan fas una reforma com la que vam fer passes un període dur d’adaptació. Passar d’un plató físic a un de virtual és un canvi dràstic i molt complicat. Hem patit i hem patit bastant, però cada vegada ho tenim més per la mà. I encara hi ha molt de camí per recórrer.

El seu president, Brauli Duart, ha explicat molts cops al Parlament que és una anomalia gastar-se més del 40% en personal. Tenint en compte que no es preveu una aportació més gran del Govern, ni que la publicitat s’enlairi, ¿com es pot reequilibrar aquest percentatge?

Nosaltres aspirem a tenir el màxim pressupost per poder fer els millors programes. No només per a TV3: també per als canals temàtics.

Aquest és precisament el tema. En tant que TV3 gasta molt en nòmines, li queda poca disponibilitat per a programes, pel·lícules o drets esportius. Jo el que li pregunto és si vostè considera que aquestes partides estan equilibrades.

L’equilibri en el qual hauria d’estar TV3 -que és en el que està- és dos terços de producció interna i un terç d’aliena, perquè el Parlament ens demana que siguem motor de l’audiovisual. I aquest és un mandat que hem de complir i ens el creiem. A més del talent intern que hi ha a la casa, que n’hi ha, i molt, hem de comptar amb el talent extern de les productores del país. Drets esportius? Són importantíssims per a TV3. Tant per a la graella de TV3, que necessitem productes premium, com per a la d’Esport3. Tenim la Champions, que és el que totes les teles volen, i la tenim no només per a aquesta temporada sinó per a les dues següents. Hem de lluitar per  la renovació dels drets de l’Eurolliga de bàsquet, que ara estan a concurs. I voldríem optar també pels drets dels resums de la Lliga de Primera Divisió i Segona. Es tracta d’un paquet que s’obrirà ara per la renúncia de RTVE. Dependrà de la disponibilitat de recursos.

Per això Duart va intentar reestructurar les escales salarials dels treballadors i assimilar-les a les del personal del departament de Salut. No se’n va sortir perquè ERC ho va bloquejar al Parlament. ¿Veuria bé que, ara que Esquerra és al Govern, es posés de nou sobre la taula aquella proposta?

Jo crec que ara estem en una nova situació, que no té res a veure amb aquella. S’està tancant un nou conveni laboral amb TV3, en què es recullen les mateixes condicions salarials per als treballadors, que són les que han de ser.

¿I el volum dels treballadors és el que correspon? Les privades sempre ataquen recordant que ells són molts menys.

Aquest és un atac gratuït. Cap televisió privada produeix el que produïm nosaltres directament. La plantilla està ajustada al que produeix la casa. Al contrari, hi ha categories i departaments que van una mica ajustats: sobrats no hi anem, segur.

L’Estat els ha tret un múltiplex, ha variat  els criteris de l’IVA i els perjudica greument, els ha bloquejat la possibilitat d’endeutar-se... ¿Hi ha una voluntat d’escanyar TV3 des de Madrid?

[Pausa] A veure... Aquest és un terreny en què, com a director de TV3, no sé fins a quin punt he d’entrar. Són decisions polítiques que pren el govern de l’Estat. Jo el que tinc clar és que TV3 és un instrument poderós i té molta influència en la societat catalana: és una autèntica estructura d’estat. Si l’Estat actua per fer més petita TV3, nosaltres li hem de respondre amb la feina diària, fent una televisió líder. O sigui, fent una televisió de qualitat amb la qual se sentin identificats la majoria de ciutadans d’aquest país. Nosaltres no fem política, nosaltres fem televisió.

Però no m’ha contestat si l’acumulació de mesures que perjudiquen la casa fan pensar en una voluntat política concreta.

Hi ha decisions que no ajuden, sens dubte.

Parlem del sistema de nomenaments de càrrecs. ¿No hauria d’haver triat vostè el seu cap d’informatius? En virtut de  l’acord entre CDC i ERC el nom de David Bassa va circular abans que vostè mateix fos nomenat.

Anem per parts. A mi m’ha nomenat el consell de govern de la Corporació, a proposta del president. I és el que toca. Per tant, jo valoro aquesta decisió perquè entenc que han tingut en compte la meva trajectòria professional i els més de 30 anys que fa que treballo per a la Corporació. Aquí el que és rellevant és que un professional de la casa, en aquest cas un periodista, accedeixi a un lloc de responsabilitat així. El David Bassa és el meu director d’informatius: té la meva absoluta confiança. I treballarem plegats perquè estem en el mateix projecte. Coincidim al 100% en el model d’informatius que necessita aquesta televisió i, per tant, remarem en la mateixa direcció.

Però a aquests professionals justament se’ls ajudaria si els partits fessin un pas enrere i no hi introduïssin equilibris polítics.

Jo crec que la meva opinió sobre què han de fer els partits polítics no és rellevant. A ells els correspon decidir quin mecanisme han d’utilitzar en cada moment i si creuen necessari, o no, variar el sistema d’elecció de càrrecs als mitjans públics. No ens correspon debatre-ho als professionals sinó als responsables del Parlament.

Tanmateix, sí que ja ha hagut de respondre sobre la qüestió en la primera comissió de control parlamentària. I el mateix consell professional de TV3, que representa els periodistes de la casa, ha criticat no els noms però sí el sistema d’elecció.

Tot és millorable, a la vida. A veure: jo no he parlat amb cap partit polític, ni cap partit s’ha adreçat a mi, ni abans ni després de rebre la proposta del president de la Corporació.

Però sap que els partits s’han pronunciat sobre els càrrecs, amb veu i vot.

Històricament sempre s’hi han pronunciat. Els responsables dels mitjans públics sempre estem exposats a decisions dels polítics, però hem d’estar-hi una mica per sobre. Nosaltres al final hem de respondre per la feina que fem al capdavant dels mitjans. S’haurà d’avaluar al final del mandat, no al començament.

És TV3 independentista?

Gens. És una televisió nacional. I estic convençut que TV3 és la televisió més plural de l’Estat. La més controlada, també: tenim comissions de control parlamentari, mecanismes de control com el Consell de l’Audiovisual, que vetlla per la pluralitat de veus, i també ens hem dotat de mecanismes interns com els consells professionals.

Un consell professional que  ha protestat un parell de cops en els últims temps pel que entenien que era un biaix polític.

Nosaltres com a mitjà públic debatem molt internament: ho fem de manera permanent. Cada setmana, els responsables de programes informatius ens reunim als consells de redacció, fem autocrítica constant i exposem amb transparència, en actes públiques, la feina que fem. Esclar que ens equivoquem, de tant en tant, perquè estem sempre prenent decisions d’avui per d’aquí cinc minuts.

¿Seria capaç d’admetre algun error concret?

Sí, esclar. Hi va haver aquell programa del .Cat que només va convidar independentistes. El consell professional va defensar que es podia fer un programa així, però és cert que no va ser el moment oportú d’emetre’l. Ara bé, basar-se en errors puntuals per intentar fer creure que som un mitjà independentista és pervertir la realitat. Nosaltres fem una televisió on se senten totes les veus. I no hi ha cap altra televisió a l’Estat on passi això.

¿Hi ha veus unionistes sobrerepresentades? Societat Civil Catalana apareix sovint als programes tot i tenir només desenes de socis i una capacitat de convocatòria de masses ínfima comparada amb el sobiranisme.

Societat Civil Catalana, que representa una part de la societat civil que no quantificaré, té veu als nostres espais informatius, com no podia ser d’una altra manera.

Jo el que dic és que potser sí que caldria quantificar-la, perquè l’aire que se li doni sigui proporcional a la seva representativitat.

No tinc les xifres, però quan els membres d’aquesta entitat es queixen que no estan representants no és cert: ho estan suficientment.

No, no: si jo el que plantejo és que ho estan massa.

Insisteixo: no tinc les xifres.

L’any passat es va viure una situació límit amb les productores, que van arribar a posar en dubte que la Corporació estigués complint el mandat de ser motor de l’audiovisual. ¿Té eines per destensar aquesta situació?

A partir de la disponibilitat econòmica que tinguem...

No cal que li recordi que és baixa...

Sí, sí, ho sé. Però és que, al final, en l’actual moment econòmic de l’empresa és un autèntic miracle que puguem ser líders. La situació econòmica de la casa i la que es preveu en un futur immediat són molt complicades. A mi m’agradaria poder disposar més del talent extern. Cal recordar que els grans perjudicats de les retallades dràstiques que hi ha hagut en aquesta casa han sigut les productores. Però necessitem més aportació pública perquè, si no, no ens en sortirem.

Ha quantificat quants diners de més necessitaria?

No m’atreviria a dir una xifra.

Més continguts de