Montoro amenaça de deixar la Corporació sense 50 milions més

BarcelonaUna nova amenaça plana sobre el pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El ministeri d’Hisenda ha exigit a les televisions d’Extremadura i Castella la-Manxa un 21% de l’aportació que reben dels seus respectius governs, sota el concepte d’IVA. Fins ara es considerava que aquesta transferència de fons no tributava. Si la maniobra es trasllada al cas català, tal com tem la CCMA, implicarà separar quasi 50 milions d’euros de l’aportació per pagar aquest IVA (o bé incrementar la subvenció de la Generalitat perquè el resultant net sigui el mateix).

Fonts de la direcció de la Corporació temen que la mesura de reclamar aquest IVA s’estengui a Catalunya tan bon punt el govern del PP deixi d’estar en funcions. L’assumpte va ser tractat ahir en la comissió de control al Parlament. La presidenta en funcions de l’ens, Núria Llorach, va declarar: “Aquesta vegada la interpretació que es fa és la pitjor de les possibles. Les conseqüències serien encara més greus”.

Es referia a la primera crisi que la Corporació té oberta amb Hisenda pel tema de l’IVA. El ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro va fer una interpretació restrictiva de quins imports es podien desgravar als mitjans públics. Això va generar una reclamació de 59 milions d’euros, corresponents al 2012, el 2013 i el 2014. A més, la CCMA s’ha quedat sense cobrar 17,4 milions d’euros d’IVA no retornat, corresponent al període comprès entre l’agost del 2013 i el desembre del 2014.

Hisenda reclama el pagament d’aquests 59 milions d’euros, però la Corporació no l’ha satisfet i ha denunciat l’assumpte. “Temem que Hisenda està activant aquests mecanismes, que saben que perdran judicialment, com a mesura per finançar-se uns quants anys”, asseguren aquestes fonts de la direcció. Es calcula que la resolució de l’afer pot trigar uns set anys. Mentrestant la Corporació ha de satisfer aquest import o bé aportar un aval. Això sí: aturar l’expedient amb aquesta fórmula de l’aval implica un recàrrec del 20%, per la qual cosa cal deixar garanties per valor de 74,7 milions. De moment s’ha demanat una exempció a l’obligació de consignar els diners, pendent de resoldre.

En tot cas, des de la CCMA es mostren convençuts de poder guanyar el cas als jutjats i recorden que, el 2015, la nova llei tributària va explicitar que la interpretació correcta de l’IVA era la que havien aplicat els canals autonòmics.

Contracte programa pendent

Núria Llorach també va revelar ahir el motiu pel qual el contracte programa de la Corporació que es va redactar l’any 2013, i que havia d’estar en vigor entre el 2014 i el 2017, encara no s’ha signat i, per tant, no s’està aplicant. Segons la presidenta en funcions de la CCMA, la decisió de “posposar” la signatura del document es va prendre precisament arran de l’esclat del conflicte de l’IVA. El projecte de contracte programa establia que el Govern aportaria cada any, com a màxim, 225 milions d’euros a la CCMA, però en aquell moment “ningú no podia descartar” que l’executiu “hagués d’incrementar aquest import per garantir la viabilitat de la Corporació” com a conseqüència dels pagaments inesperats que reclamava l’Agència Tributària. “Amb el contracte programa signat no s’hauria pogut fer”, va subratllar Llorach.

Precisament la setmana passada, durant el debat de política general, el Parlament va aprovar, per unanimitat, una resolució per instar el Govern a aprovar un nou contracte programa que defineixi els objectius de la Corporació i les aportacions econòmiques que hi haurà de fer la Generalitat durant els pròxims anys. Llorach es va posar ahir “a disposició” del Govern per elaborar aquest document, però des del PSC David Pérez li va recordar que ha de ser la Corporació, i no l’executiu, qui porti la iniciativa del procés.

Masclisme, adoctrinament i un tuit polèmic

Més enllà de les qüestions pressupostàries, la sessió d'aquest divendres de la comissió de control de la CCMA va servir per tractar temes puntuals de programació que han generat malestar en alguns grups polítics.

‘Merlí’, contra el masclisme

L’arribada de nous personatges femenins no ha aturat les acusacions de masclisme contra Merlí. Marta Ribas, de Catalunya Sí que es Pot, va fer referència ahir a les “crítiques per l’ús de clixés misògins” en una sèrie que “arriba al públic jove”, i va posar d’exemple l’actitud del Merlí envers les dones o l’escena en què la Coralina qüestionava la manera de vestir de la Berta. “Que els personatges tinguin trets negatius no vol dir que convidem l’espectador a actuar així”, va argumentar el director de TV3, Jaume Peral, i va avançar que una trama d’aquesta temporada “es posicionarà contra el comportament masclista”.

Una mestra a l’ANC

La diputada del PP Esperanza García també va parlar de Merlí, però per criticar que una professora sigui membre de l’ANC. García va lamentar que la sèrie no sigui “un reflex de la societat catalana” -com havia defensat Peral- sinó només d’“una part”, i va acusar la cadena d’“adoctrinar joves” a través de les seves ficcions. Segons el director, la militància política de la professora “obeeix a necessitats dramàtiques” i en cap cas no implica que la sèrie “es manifesti a favor ni en contra del procés”. És més, segons va avançar, la seva dedicació a l’ANC serà motiu de conflicte al claustre.

Un tuit que porta cua

El tuit del Catalunya vespre que demanava als oients si “impedirien físicament” el judici a Mas, Ortega i Rigau també va ser motiu de controvèrsia. El PP i Ciutadans van demanar al director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, que es disculpés, però ell va replicar que “l’assumpció de crítica interna” ja va quedar feta amb la rectificació de la piulada i les explicacions que va donar l’endemà Sílvia Cóppulo. Gordillo va admetre que el tuit no estava “ben formulat”, però creu que la polèmica és resultat d’haver-lo “descontextualitzat”.