El Premi Ramon Barnils guardona una investigació sobre la crisi habitacional
'Boscos, la gestió pendent' obté el guardó a obra publicada en mitjans locals
BarcelonaDesnonaments visibles i invisibles, preu del lloguer pels núvols, cada cop més gent dormint al carrer... l'emergència habitacional de Barcelona ha marcat el pols de la ciutat i això queda reflectit, també, en el periodisme. Andreu Merino, reporter de Nació Digital, ha guanyat el Premi Ramon Barnils de periodisme d'investigació, per un article sobre l'acció de grups organitzats que rebenten les portes de pisos buits de Barcelona per ocupar-los i vendre'n les claus a persones vulnerables en situació de necessitat. El guardó, dotat amb 1.500 euros, s'ha entregat aquest vespre, en una gala celebrada al Born CCM.
El lliurament de premis s'ha acompanyat de poesia, música i humor. Els versos i les notes els posaven Vladivostok, el duo format per la poeta Maria Cabrera i la pianista Irene Fontdevila. Andrea Daza ha posat l'accent més irònic de la nit, amb un monòleg humorístic. Els periodistes Laura Pinyol i Oriol de Balanzó han estat els mestres de cerimònies d'aquesta jornada.
Un altre dels guardons se l'ha endut Jaume Barrull pel millor article publicat en un mitjà de proximitat. La seva peça és "Boscos, la gestió pendent", aparegut al diari Segre. El reportatge es capbussa en les causes socials, polítiques, econòmiques i culturals que hi ha al darrere de l'incendi que l'estiu passat va arrasar més de 5.000 hectàrees a les comarques de la Ribera d'Ebre, el Segrià i les Garrigues. Aquest guardó també està dotat amb 1.500 euros.
En el seu discurs, el president de l'entitat, Ferran Casas, s'ha referit al clima en què han de treballar els informadors darrerament: "S'estan produint agressions a periodistes, i no passen perquè sí, i no passen només perquè siguin periodistes. Afecten també altres col·lectius. Passen perquè hi ha un conflicte polític que fins ara no s'ha abordat des del diàleg i la comprensió mútua, sinó des de la repressió”. I ha afegit: “Ens preocupa que des d'alguns mitjans es blanquegin, o directament amplifiquin, els discursos de l'odi (ja sigui per qüestions polítiques, de raça o gènere) sense que siguin rebatuts immediatament”.
Contra la deixadesa institucional
Tot i que els dos articles tracten temàtiques aparentment dispars, Casas ha assegurat que tenen més relació del que podria semblar a primera vista, perquè tots dos reportatges parlen "d'una deixadesa institucional que cal assenyalar". En aquest sentit, Casas ha deixat clar: "L'equilibri territorial no va de polítics passejant-se per les fires o remenant cassoles el cap de setmana. Va d'oportunitats, de posar en valor (ara que parlem de crisi climàtica ja no hi ha excuses) el nostre sector primari i de no condemnar la Ribera d'Ebre, les Garrigues, la Terra Alta o la Conca de Barberà a l'infortuni de les cases buides o les indústries brutes com l'abocador de Riba-roja”.
El jurat d'enguany estava format per Mònica Lablanca, directora dels mitjans públics de Sant Cugat del Vallès (Cugat.cat); Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Carme Ferré, professora de la Facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona; Agnès Marquès, conductora del programa No ho sé a RAC1; Isabel Serrano, representant de l’AMIC i coordinadora del diari 20minutos; Antoni Bassas, periodista del diari ARA, i Ferran Casas, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils. L'ARA és, a més, col·laborador oficial d'aquest premi.
Des de la seva instauració, l'any 2015, s'han premiat reportatges com Els ultres prenen partit, les investigacions d'El Periódico sobre els casos de pederàstia als Maristes, Feina a canvi de llit: quan l'explotació esdevé oci, la investigació sobre la guerra econòmica contra el Procés dels periodistes de l'ARA Àlex Font, Albert Cadanet, Natàlia Vila i Albert Martín o César Orquin, un heroi sense matisos a Mauthausen.
