El director de Radio 3, Tomás Fernando Flores, nou candidat a presidir RTVE

El PSOE i Podem pacten els noms dels 10 consellers, però encara no tenen prou suport

ÀLEX GUTIÉRREZ / ALBERT CASTELLVÍ

Tomás Fernando Flores es perfila com a nou president de Radiotelevisió Espanyola. Menys de dues hores abans del migdia –hora en què es tanca el termini per presentar candidatures al Congrés–, el PSOE i Podem han fet públic el seu nom com a nou candidat de consens i, segons fonts consultades per Efe, els dos partits asseguren que Flores "agrada" a la resta de formacions que han de donar suport perquè la proposta tiri endavant. 

Les dues formacions han tancat una llista de 10 consellers, que de moment compta amb el suport del PNB, i que el PDECat està estudiant, però que no ha satisfet de moment ERC, els vots dels quals són necessaris per aprovar el nou consell, si no entren a la majoria ni el PP ni Cs, de moment lluny de fer-ho. La llista dels 10 noms és la següent:

  1. Tomás Fernando Flores
  2. Rosa María Artal
  3. Juan José Baños
  4. Concepción Cascajosa
  5. Cristina Fallarás
  6. Víctor Sampedro
  7. Isabel Cerrada
  8. Fernando López Agudín
  9. Josep-Lluís Micó
  10. Juan Tortosa Marín

El nom de Flores s'ha proposat després que divendres es frustrés la candidatura d'Andrés Gil, cap de política d''Eldiario.es', que també havia estat pactada pel PSOE i Podem però que generava recels en partits com el PNB i ERC i, a més, no va ser ben rebuda pels treballadors de RTVE, que eren partidaris que el president fos algun professional de la casa. Aquest diumenge a la nit Gil va renunciar a presentar-se com a candidat a la presidència, tal com explicava en un article al seu mitjà, en què admetia que "sense el suport dels treballadors i sense consens parlamentari resultava impossible" que la seva candidatura prosperés.

El nou candidat forma part de la plantilla de Ràdio Nacional d'Espanya des del 1982, i des del 2012 dirigeix l'emissora musical de l'ens públic, Radio 3, on també presenta el programa de música electrònica 'Siglo XXI'.

Ara Flores s'haurà de sotmetre a la votació del Congrés en una sessió programada per a avui a les quatre de la tarda. En una primera volta, necessita dos terços de vots favorables, una fita que probablement no aconseguirà, ja que requeriria els vots del PP, amb qui no s'ha comptat per consensuar el nom. Però té dret a una segona volta, al cap de 48 hores, en la qual només necessita majoria absoluta. I és aquí on, si els partits que van donar suport a la moció de censura de Sánchez l'avalen, el periodista es convertiria en el nou president de l'ens.

Amb tot, la presidència de Flores es preveu curta, ja que el seu nomenament exprés s'ha fet per cobrir l'ínterim entre el cessament de funcions de José Antonio Sánchez –que va esgotar el seu mandat el 22 de juny– i el nomenament d'un nou màxim responsable a partir d'un concurs públic. En aquest procés de substitució temporal, tot i així, s'han 'cremat' diversos noms. I no només el de Gil. La directora de 'Público', Ana Pardo de Vera, va rebre l'oferiment de presidir temporalment la radiotelevisió pública espanyola. L'encàrrec venia de Pablo Iglesias, ja que el PSOE i Podem havien acordat que seria aquesta última formació la que proposaria el nom del candidat. Al final, i segons va explicar la mateixa periodista a Twitter, tot i que Sánchez havia rebutjat Gil i havia acceptat De Vera com a opció, va fer-se enrere quan va veure que el ministre de Foment, José Luis Ábalos, nomenava la seva germana, Isabel Pardo de Vera, com a presidenta d'Adif.

Un altre candidat que es va filtrar a la premsa va ser el de l'exdirector de '20 minutos' Arsenio Escolar. En aquest cas, era un nom suggerit per Sánchez com a intent de proposar una alternativa a Gil o a De Vera, que eren els noms impulsats des de Podem. Altres perfils als quals se'ls va oferir el càrrec van ser els d'Iñaki Gabilondo, Fran Llorente (exdirector d'informatius de la casa), Rosa Cullell (del grup Prisa i exdirectora general de TV3), César González Antón (director de 'La Sexta Noticias') i José María Forte, director de Radio 5.

Flores ha aconseguit més consens que ningú fins ara, però no ha estat pas unànime. L'exdirector del programa 'Carne cruda' Javier Gallego ha recordat que va ser ell qui va cancel·lar aquest espai contestatari, argüint en el seu moment que era més propi d'una ràdio pirata que d'una pública. Quan ha transcendit la proposta de fer-lo president de RTVE, el locutor ha volgut ironitzar a Twitter sobre si els treballadors de la casa li recordarien aquest cas.

Seguint amb la línia irònica, ha piulat: "Nois, agafeu les maletes, que tornem a Radio 3, que queda un lloc vacant".

El PP vol Jareño de president

Mentrestant, el Partit Popular també ha presentat la seva llista de noms, que encapçala l'actual director de TVE, Eladio Jareño, com a candidat a la presidència de RTVE. Jareño, que havia estat cap de gabinet d'Alicia Sánchez-Camacho, va arribar al capdavant de la televisió pública el 2016 després d'haver estat el màxim responsable de TVE a Catalunya, una etapa que va estar marcada per episodis polèmics com l'acomiadament de Cristina Puig. Sota la seva direcció, els periodistes de la cadena han denunciat nombrosos casos de manipulació

Entre els candidats a consellers proposats pels populars hi ha també el polèmic director d''Informe semanal' i d'informatius no diaris, Jenaro Castro, que opta a entrar al consell d'administració a través del Senat. Aquesta cambra també haurà de valorar la candidatura de Carmen Sastre, actual cap de continguts dels serveis informatius de TVE, que ja havia tingut càrrecs de responsabilitat en l'època Urdaci i que també ha estat acusada de manipulació

A la llista presentada pel PP també hi ha Macarena Montesinos, exdiputada d'aquesta formació i exportaveu popular a la comissió de control de RTVE; Luis de la Matta, excap de premsa del PP gallec i membre del consell de la corporació gallega; Nieves Cristina Alcaine, directora d'informatius i programes de RTVE a Canàries; Juan Pablo Artero, vicepresident de la corporació aragonesa; José Manuel Peñalosa, que ja ha estat membre del consell en l'últim mandat, i María del Carmen Martín, consellera de la corporació de Castella-la Manxa.

Més continguts de