Tel Aviv acollirà Eurovisió 2019
L'organitzadora del festival ha anunciat que la final se celebrarà el 18 de maig
BarcelonaFinalment serà Tel Aviv la ciutat que acollirà la pròxima edició d'Eurovisió, tot i que en un principi el govern israelià volia que la seu del festival fos Jerusalem. Avui la Unió Europea de Radiodifusió (la UER), l'organitzadora d'Eurovisió, ha anunciat que, després de valorar les diferents ciutats candidates, han optat per Tel Aviv. Les dues semifinals del festival se celebraran el 14 i el 16 de maig, mentre que la gran final tindrà lloc el 18 de maig.
Al llarg de la història d'Eurovisió, Israel ha sigut país amfitrió tres vegades, si s'inclou la pròxima edició. Va acollir el festival els anys 1979 i 1999, però en aquelles ocasions la seu va ser Jerusalem.
La decisió sobre la seu arriba després de mesos de tensió. La victòria de Netta Barzilai amb la cançó 'Toy' en l'edició del 2018 donava a Israel la potestat d'acollir el festival, però tancar els detalls de la celebració ha sigut un camí ple de dificultats. El primer escull va ser escollir la ciutat: en un principi el govern apostava exclusivament per Jerusalem, una possibilitat que alguns dels països participants no veien amb bons ulls, ja que la comunitat internacional no reconeix la ciutat com la capital d'Israel. Suècia, Irlanda i Islàndia van amenaçar de boicotejar el festival si finalment s'escollia Jerusalem. Davant del conflicte, la UER va aconseguir que el govern israelià cedís i presentés fins a quatre ciutats com a possibles seus d'Eurovisió, entre les quals la que finalment ha sigut elegida, Tel Aviv.
Un altre dels entrebancs per a la celebració del festival a Israel ha sigut el conflicte pressupostari entre el govern i la televisió pública del país. La UER exigeix al país que aspira a ser seu d'Eurovisió una aportació de 12 milions d’euros en concepte de garantia, una quantitat que la Corporació de Radiodifusió Pública (IPBC, també anomenada Kan) considerava que havia de ser abonada pel govern. Per la seva banda, l'executiu israelià argumentava que la fiança havia de sortir del pressupost anual de la corporació, que és de 180 milions d’euros. Després de setmanes de discussió, es va arribar a un acord pel qual la Kan va sol·licitar un préstec, avalat pel govern israelià, per pagar la fiança.
