Xarxes socials
Mèdia 15/11/2022

Fugint del Twitter d’Elon Musk

La xarxa descentralitzada Mastodon, que està acollint nombrosos refugiats digitals, és molt més que una rèplica de Twitter

5 min
Imatge de Mastodon i Twitter a la pantalla del smartphone. Diari ARA, Víctor Cabo.

BarcelonaEn aquestes dues setmanes que han passat des que Elon Musk va aterrar a Twitter com a nou propietari, l’actitud dels usuaris respecte a aquesta xarxa social ha experimentat dues sacsejades. La primera són els nombrosos -i sovint contradictoris- anuncis del multimilionari sobre el model de funcionament de Twitter, que abasten des d’una modalitat de pagament que aportaria ingressos i neutralitzaria bona part dels perfils falsos fins a canvis en la visibilitat de certs tipus d’usuaris, passant per la conveniència i la viabilitat de controlar quin tipus de contingut s’hi admetrà.

Inscriu-te a la newsletter series Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La segona sacsejada, més tangible que ideològica, es deu a les incidències tècniques en el funcionament ordinari de Twitter, que són conseqüència de l’acomiadament de la meitat del personal i, més específicament, de la incapacitat dels treballadors que hi queden per mantenir el rendiment del servei.

Davant aquests dos elements, molts usuaris estan manifestant la intenció d’abandonar Twitter. I entre les opcions per continuar tenint presència -o bé l’antena posada, o totes dues coses alhora- a internet, a més de treure la pols del perfil de Facebook o deixar-se abduir per TikTok, la més destacada sembla que és passar-se a Mastodon, una xarxa descentralitzada de micropublicació que té molts punts en comú amb Twitter, però també algunes diferències significatives, tant funcionals com conceptuals.

Igual que a Twitter, a Mastodon els usuaris poden publicar missatges breus, que no s’anomenen tuits sinó tuts, en referència als bramuls del mamut que dona nom a l’aplicació. Poden contenir fins a 500 caràcters, més del doble que un tuit, i s’hi poden incloure etiquetes. Els tuts es poden reenviar i marcar com a favorits, i els usuaris poden seguir-ne d’altres o bé ser seguits per ells.

Mastodon és una aplicació de codi obert basada en la plataforma GNU Social creada per impulsar serveis anteriors de microblogs com Identi.ca. La característica que la defineix és la descentralització: en comptes d’incorporar-se als 300 milions d’usuaris que Twitter gestiona de manera centralitzada, els usuaris de Mastodon es donen d’alta en algun dels milers de servidors, anomenats instàncies, que ofereixen el servei, connectats entre si mitjançant un sistema de federació que permet veure des d’uns l’activitat dels altres.

Un 'timeline' amb tres cronologies

A la interfície de Mastodon (hi ha moltes aplicacions mòbils compatibles i s'hi pot participar amb el navegador web, connectant-nos al servidor on estem donats d’alta) cada usuari disposa de tres cronologies: la personal, amb els tuts dels usuaris que segueix; la local, amb tots els tuts públics de la seva instància, i la federada, amb tots els tuts públics de totes les instàncies amb què ha acceptat intercanviar-se contingut. Aquestes tres comunitats concèntriques (diguem-ne els amics, els veïns i el món sencer) fan que Mastodon estigui a cavall entre Twitter i els grups de WhatsApp i altres serveis de xat: qualsevol particular, entitat o empresa pot crear la seva pròpia instància de Mastodon per canalitzar les comunicacions dels seus membres i federar-la amb altres per ampliar l’abast. Val a dir que aquesta federació és discrecional: l’administrador de cada instància decideix amb quines altres instàncies es connecta. Solen ser oberts, però poden blocar la connexió des de servidors indesitjables: posem per cas, per evitar que a la cronologia general apareguin tuts procedents de comunitats de caràcter racista o discriminatori. De la mateixa manera, la suposada absència de censura del contingut que sovint s’atribueix a Mastodon en realitat no és ben bé així; en tot cas, la possible censura també està descentralitzada perquè és l’administrador de cada instància qui decideix les normes d’ús acceptable.

Mastodon presenta altres millores interessants respecte a Twitter: la principal és que només cal indicar-hi una adreça de correu electrònic i triar una contrasenya, sense cap altra dada personal que pugui ser rastrejada i explotada comercialment. Tampoc hi ha algoritmes que puguin alterar l’ordre estrictament cronològic dels tuts. A més, cada tut es pot adreçar a totes les instàncies de la xarxa, només als usuaris de la mateixa instància de qui la publica, en privat a un usuari determinat o fins i tot perquè la vegin només els usuaris que hi són mencionats. Els tuts també es poden identificar com escrits en un idioma específic, inclòs el català, i les aplicacions permeten filtrar la cronologia per veure només els tuts escrits en l’idioma que ens interessi.

Usuaris separats per interessos i zones

A Mastodon hi ha servidors generalistes, com mastodon.social, que tenen centenars de milers d’usuaris, però n’hi ha de més petits, sovint centrats en aficions, interessos comuns o zones geogràfiques. Els noms d’usuari ho reflecteixen: jo, que a Twitter soc @albertcuesta, a Mastodon m’identifico (saludeu-me!) com @albertcuesta@mastodont.cat, un format d’adreça gairebé idèntic al d’un altre servei d’internet que ja és descentralitzat per naturalesa, el correu electrònic. I com en el cas del correu electrònic, si et canses del teu servidor pots traslladar-te a un altre conservant el teu contingut i la teva comunitat de seguidors i seguits, cosa que no es pot fer en una plataforma centralitzada com Twitter.

El possible èxit de Mastodon, com el de qualsevol altra plataforma de tipus social, dependrà del conegut efecte xarxa: els usuaris s’hi apunten quan saben que hi trobaran la gent amb qui volen estar en contacte. Ara per ara es tracta d’una comunitat incipient: a mitjans d’aquesta setmana hi havia cap a un milió d’usuaris mensuals actius, 250 vegades menys dels que hi ha a Twitter. Hi ha qui ho considera un avantatge, perquè encara no hi ha arribat la massificació que contamina la xarxa de l’ocellet. Tot i això, l’interès per Mastodon és innegable: la quantitat total d’usuaris s’ha duplicat des de finals d’octubre i els nous servidors es multipliquen, mentre que alguns dels que ja existien han deixat d’admetre noves altes perquè són incapaços d’atendre el trànsit sobrevingut. La mateixa Comissió Europea, tan reticent -amb tota la raó- a les pràctiques de les plataformes digitals comercials, ha adoptat Mastodon com a plataforma de difusió amb la instància EU Voice (https://social.network.europa.eu/explore) i fins i tot Donald Trump ha basat la seva xarxa social Truth Social en el mateix codi que Mastodon.

Per als interessats en apuntar-se a Mastodon que no vulguin renunciar a l’audiència que han acumulat a Twitter, però tampoc duplicar la feina mantenint-se actius a les dues xarxes, hi ha eines de publicació creuada (crossposting) que publiquen automàticament a Twitter el que s’escriu a Mastodon o a la inversa. Dues de les més populars són Moa Bridge i Mastodon Twitter Crossposter . Però hi ha instàncies que tenen blocat l’accés d’aquestes eines. Us tocarà experimentar.

stats