La IA no sap llegir notícies: ara riurem
Un estudi fet per la Unió Europea de Radiodifusió afirma que les quatre principals intel·ligències artificials del mercat tergiversen el 45% de les notícies que llegeixen. Això vol dir que les expliquen als usuaris introduint-hi judicis de valor, amb atribucions falses o farcides d’imprecisions. Vaja, que no superarien les proves de competències. Una taxa d’error del 45% en qualsevol servei seria motiu d’oblidar-lo per sempre, però alguna cosa ens diu que la IA pot respirar tranquil·la i que, fins i tot posant els peus a la galleda gairebé la meitat dels cops, seguirà obrint-se pas en la nostra quotidianitat. Primer, perquè molta gent, directament, no detectarà l’error i marxarà contenta amb la seva resposta sota el braç, sobretot si reforça la seva concepció prèvia. Perquè si una cosa sap fer bé la IA és fer-nos la pilota i aplaudir tot el que li diem. I segon, perquè la comoditat que aporta és tan gran que estem bastant condemnats a acabar assumint aquest gran marge d’error. Potser és el gust per les distopies, però resulta temptador imaginar una novel·la en què la humanitat, després d’haver perseguit la factualitat i la precisió durant segles, finalment desenvolupa una eina tan absoluta que s’estima més assumir un coneixement aproximatiu –però que confirmi els nostres biaixos–, abans que haver de tornar a assumir la feina intel·lectual de contrastar i passar pel sedàs crític.
El (bon) periodisme hauria de poder respondre a aquesta amenaça i, amb totes les seves imperfeccions, posar-se a defensar el seu mètode per oferir al món una mirada racional i coherent. Com? D’una banda, fent força contra les grans tecnològiques perquè no vampiritzin els seus continguts (amb un 45% d’error!). De l’altra, sent prou excel·lents perquè els lectors sentin orgull de defensar amb els seus diners un model alternatiu al de les IA i al de les oligarques que les controlen. És una batalla que fa por, però també inspira.
