Emma Stone protagonitza 'The curse', la sèrie més estranya i més ben valorada als Estats Units

BarcelonaEs titula The curse (el malefici, en anglès) i, certament, mirar-la provoca incomoditat. La nova sèrie protagonitzada per l'actriu Emma Stone (guardonada amb l'Oscar a millor actriu per La La Land) és una producció que navega entre l'estranyesa, el drama i la sàtira i que s'ha convertit, segons la crítica nord-americana, en una de les millors sèries del 2023. Stone, de fet, aspira a endur-se el Globus d'Or a la millor actriu dramàtica de televisió pel seu paper en aquesta ficció. The Curse es va estrenar al novembre als Estats Units (apareix a la llista de millors ficcions del 2023 del New York Times), però per polítiques internes de la plataforma que l'emet, a Catalunya hem hagut d'esperar uns mesos per poder-la veure. Finalment, la sèrie, la primera gran estrena del 2024, arriba aquest divendres a SkyShowtime, en què s'emetrà en dues tongades. Ara hi haurà cinc episodis disponibles, mentre que els cinc restants es publicaran el 16 de febrer.

La sèrie orbita al voltant d'una parella jove que ha arribat a Española, una comunitat de Nou Mèxic marcada per la pobresa i per l'atur, disposada a ajudar els seus habitants. Stone interpreta la Whitney, una arquitecta hereva d'un imperi immobiliari fastuós, i fa duet amb Nathan Fielder, que encarna l'Asher. Junts són la imatge de la parella perfecta (si més no, de portes enfora): tenen el discurs sobre la seva tasca filantròpica ben après, el saben transmetre amb claredat i fluïdesa i a les entrevistes amb els mitjans de comunicació són conscients que, per damunt de tot, han de somriure i no perdre mai la calma.

La vida ideal que projecten fa aigües quan entren en l'àmbit privat. La Whitney ha ideat el concepte de cases passives i el comença a implementar a la comunitat. Es tracta de transformar edificis en ruïnes en espais "100% sostenibles, en equilibri amb el medi ambient i eficients energèticament" –però resulta que les façanes fan un efecte mirall i acaben provocant la mort dels ocells, que hi xoquen–. També compren diversos locals de la zona i els converteixen en cafeteries, botigues de roba i d'artesania indígena sota el pretext que només contractaran personal de la comunitat i, per tant, que estan donant feina a la gent d'Española.

Rere la bandera de la beneficència, però, la Whitney i l'Asher estan impulsant conscientment la gentrificació de la zona. "Volem que aquest sigui el nou districte de moda, que la gent hi vulgui viure perquè és guai", es diuen entre ells quan els altres no els escolten. I, per això, compren diversos terrenys a preus molt baixos esperant que, d'aquí a un any i amb l'efecte de la seva estratègia, hagin guanyat valor i puguin extreure'n grans beneficis.

Ara bé, a vegades les coses no surten com es preveuen. Quan l'Asher prova de fer-se enrere després d'haver donat un bitllet de 100 dòlars a una nena captaire només per quedar bé, tot es torça de cop. La nena li llança un malefici (d'aquí el títol de la sèrie) i ell es troba immers en una espiral de desgràcies inesperades que l'aboquen cada vegada més al fracàs.

Un 'reality show' dins la sèrie

Que darrere –i davant– de The curse hi hagi el nom de Fielder és, d'entrada, garantia de qualitat. Fielder, que a banda d'intèrpret en aquesta producció ha exercit de cocreador amb Benny Safdie i director, és l'ideòleg de ficcions exitoses com How to with John Wilson (considerada una de les millors sèries del 2023 per l'ARA) i Los ensayos. L'estranyesa que ja apareixia en les seves produccions anteriors, a The curse es multiplica, especialment a causa d'un element que modifica la quotidianitat dels protagonistes: mentre ells duen a terme la seva tasca solidària a Española, un peculiar director de reality shows, el Dougie (Benny Safdie), els acompanya amb un equip audiovisual mentre les càmeres no paren de gravar.

En un curiós joc de metaficció, la parella és també la protagonista de Fliplanthropy, una sèrie documental amb la qual volen deixar constància de l'impacte que les seves accions tenen sobre la comunitat. El Dougie oculta una personalitat manipuladora i emocionalment ferida i està convençut que, perquè el documental surti bé, cal que sigui el més sensacionalista possible. D'aquesta manera, la seva missió serà potenciar els conflictes entre els protagonistes i posar-los bastons a les rodes sense que ells se n'assabentin.

La gentrificació i el complex d'home blanc salvador de les comunitats indígenes són només el punt de partida d'una sèrie que qüestiona amb intel·ligència les contradiccions de certs moviments ecologistes, el fet d'utilitzar els traumes personals per vendre creacions artístiques i l'individualisme al segle XXI. L'atmosfera d'incomoditat constant entre uns protagonistes cada vegada més perduts i el ritme de la trama, contingut i asfixiant, fan de The curse una ficció inquietant a la qual costa apartar-ne la mirada, sense oblidar les pinzellades d'humor que trenquen amb els moments de més estranyesa. La sèrie no aclareix si el malefici sobre l'Asher és real o no, i tampoc fa falta; al capdavall, són la profunditat psicològica dels seus protagonistes i com episodi rere episodi es van desmuntant el que la converteixen en un dels títols a tenir en compte aquest 2024.