Llegim a l'ARA que l'empresari d'Astronomer, Andy Byron, i la cap de recursos humans de l'empresa, que es diu Kristin Cabot, han estat enxampats in fraganti en un concert de Coldplay per la càmera que enfoca gent del públic i en projecta les imatges a la pantalla. Normalment, i d’aquí que s’anomeni Kiss Camera, hom, en veure’s a la pantalla, es fa un petó. Aquests dos, però, en adonar-se que els estaven projectant, es van separar bruscament i van provar d’amagar-se (es veu que tots dos són casats). A les imatges prèvies es miren, abraçats, l’escenari amb els ulls enaiguats.
Si no s’haguessin apartat hom podria dir que és l’efusió del concert. Apartar-se és el que els delata. Com el “piii” que posen a la televisió per tapar les paraulotes, que només fa que remarcar-les. Tot i aparellat, pots anar a un concert de Coldplay amb el teu cap o amb la teva subordinada, sense que passi res. Però aquest gest delator ens indica moltes coses. A casa no ho van dir. O potser van dir que hi anaven amb “tots els del departament” perquè era una activitat del taller de coaching. L’abraçada no és res. Ho és tot, en canvi, l’elaboració de la mentida. “Quina mandra, hòstia, haver d’anar amb tots aquells a Massachusetts”, potser va dir ella. “Quan torni farem una escapadeta amb els nens, que n’estic fins als ous d’avions i de no dormir a casa! Vull el meu coixí!!!” potser va fer ell. En tot cas, haver-los enxampat en un concert és molt pitjor que haver-los enxampat al llit. El llit sempre pot explicar-se (que li ho diguin a Sandro Giacobe), minimitzar-se. Però una prèvia com aquesta, mai. Un sopar, una conversa apassionada a la barra d’un bar de vins, un concert, cantant a duo les cançons que fa dies que escolten a Spotify... “Fer” coses en companyia. Aquesta és l’alta infidelitat, terrible per als altres dos, que els van ajudar a fer la maleta i els van dur a l’aeroport, on els van acomiadar amb un petó aeri i breu.
