Ha mort, als noranta-set anys, Anthony o Antoni Bonner, que es definia a ell mateix com “un mallorquí de Nova York” i que deixa un important llegat: intel·lectual, com a estudiós de Ramon Llull, i també cívic, com a activista ecologista. Els seus treballs sobre l'obra i el pensament de Llull tenen prestigi internacional i li van valdre diversos doctorats honoris causa (per la Universitat de les Illes Balears, per la de Barcelona i per la de Friburg). El seu interès incansable per la naturalesa i el medi ambient el va dur a ser membre fundador, l'any 1973, de l'entitat ecologista més destacada i més longeva de les Balears: el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, més coneguda com el GOB. En poc temps, per cert, han mort també l'editor Francesc Moll, que també va ser fundador del GOB, i fa tot just uns dies el professor Xisco Avellà, més jove que Bonner i Moll, però que va ser un president històric de l'entitat. Precisament és oportú recordar que, dins el magnífic catàleg de l'editorial Moll (que ara gestiona, i amplia amb noves aportacions, la Nova Editorial Moll) hi ha dues obres de referència d'Anthony Bonner, una en l'àmbit del naturalisme i l'altra en el del lul·lisme: es tracta de Plantes de les Balears, una contribució encara avui cabdal al coneixement del medi natural del país, i de les Obres selectes de Ramon Llull, una antologia en dos volums dels textos més rellevants del fundador de la literatura catalana, amb permís dels antics trobadors. Aquesta obra selecta de Llull és la versió en català de la mateixa antologia que Bonner havia publicat en anglès quatre anys abans als EUA, gràcies a una beca d'investigació de la Fundació Guggenheim.
Bonner va néixer a Nova York en una família benestant i, després de recalar una primera vegada a Mallorca a mitjans dels anys cinquanta, ell i la seva esposa Eva van decidir instal·lar-s'hi a finals de la mateixa dècada. El català d'Anthony (o Antoni, com signava i volia que l'anomenassin) Bonner era modèlic de paraula i per escrit, la conversa amb ell era una fascinació tan sàvia i rigorosa com plaent i divertida, i la multiplicitat dels seus interessos el van dur a l'estudi de Llull, al cap i a la fi un heterodox com ell mateix, i també un diletant, capaç de convèncer els acadèmics més severs amb les seves investigacions i argumentacions. Bonner va ser un estudiós conspicu de l'Art lul·liana (és a dir, la part més exigent de l'obra de l'autor del Blanquerna i del Llibre de meravelles) i va fer aportacions ben agudes en la clarificació del corpus lul·lià, sovint intricat a causa de la seva abundància (Llull va ser un escriptor prolífic) i de l'atribució de textos apòcrifs o falsos al llarg dels segles. Bonner ha estat un ciutadà i un home de lletres exemplar, que ha fet honor al país on va triar viure (Mallorca, els Països Catalans) contribuint al bé comú mitjançant el servei a la naturalesa, a la cultura i a les lletres. Com va escriure el seu estimat Ramon Llull: “L'amor neix del record, viu de la intel·ligència i mor per oblit”.
