Fa diversos dies que llegim a l'ARA notícies relacionades, d’una manera o d’una altra, amb l’Ozempic, el medicament per aprimar-se. Ahir, que li havien sortit imitadors a preus més barats. Avui, que un fàrmac català, l’orforglipron (aquest té nom d’ogre de sèrie de Netflix), també aprima, però a diferència de l’altre (el que té nom de lateral del Barça), es pot administrar per via oral, en forma de càpsula o píndola. Es veu que ja s’ha provat amb voluntaris: “Van rebre de manera aleatòria diferents dosis del fàrmac o dosis placebo, sempre en forma d’una càpsula diària. A més, aquesta pauta es va combinar amb consells de dieta saludable i activitat física”. A la foto que il·lustra la peça hi surt un senyor amb barba retallada en pantalons curts de xandall i samarreta ajustada als sacsons, que mira l’horitzó amb cara trista. No és el primer cop que surt. Ha sortit, pel cap baix, una altra vegada, en una notícia sobre obesos.
D’aquesta explicació em sobta una cosa. L'última part. Que els conillets d’índies rebessin “consells” de dieta saludable i activitat física. Són “consells”, no pas ordres. I esclar, un consell no obliga. És com als anuncis de begudes espirituoses, que et “recomanen” que beguis amb moderació. Van seguir aquests “consells”? Entenc que no, si eren només consells. No hi ha ningú al món, ningú, que ignori que s’ha de fer dieta saludable i activitat física. Però si tu t’apuntes a un experiment amb un fàrmac que té nom d’ogre de sèrie de Netflix que aprima sense fer res, és perquè no fas dieta saludable i exercici, coi.
