Divuit...

Potser només em va passar a mi? Potser a moltes altres embarassades d’aquell any? El dia del teu aniversari tinc dret a tornar-ho a explicar. En entrar als restaurants o als basars xinesos, quan em veien la panxa, em deien, si fa no fa: “Som a l’Any del Porc Daurat! Tu i el bebè esteu beneïts!”.

L’últim Any del Porc Daurat (hi ha porc daurat cada seixanta anys) va anar des del 18 de febrer del 2007 fins al 6 de febrer del 2008. Moltes xineses, es veu, busquen l’embaràs en Anys del Porc Daurat perquè volen ser afortunades. Es diu que els bebès de l’any surten “educats, directes, pacients, modestos, treballadors, feliços i honestos” i que estan destinats a tenir “molts amics”. No sé si tu, i tots els teus congèneres porquets d’aquell llunyà 2007, aquells nens de la classe dels quals recordem el nom i els cognoms però no la cara (la Luna, el Jan, el Marc, la Maria, la Vera, el Marçal, la Laia, l’Abril...), heu sortit pacients o educats o treballadors, però sé que heu sortit tots massa directes, moderadament feliços, del tot honestos i sí, sí que tothom, jo la primera, vol ser amic vostre.

Demà fas divuit anys, i la majoria d’edat sobretot ens sembla simbòlica a nosaltres. No ho dubtis: dels divuit te’n recordaràs sempre. Avui et puc dir que mai, com als divuit, estaràs tan lluminosa, però està molt bé que ara no ho vegis. Ha estat un plaer plorar (de riure, gairebé sempre) amb tu tots aquests anys. Desa a les butxaques del cor (avui la pelleringa està permesa) el color del pastís, les bromes cafres, els regals i les cançons que et representen, les abraçades maldestres dels poc acostumats a dir “T'estimo”, les exigències de fotos, el vestit i, sobretot, la vida futura que has triat en aquest últim dia de novembre del 2025. Any de la Serp, que és un any normal, no com el vostre.