La futura actuació política de Catalunya

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsCatalunya té una fonda necessitat, característica seva dins d’Espanya, de que l’actuació política feta en nom d’ella porti dues direccions oposades, però complementàries, i tan essencial una com l’altra. Li cal una actuació Catalunya endins, i una actuació Catalunya enfora. Ha de plantar-se a si mateixa, fins les entranyes de la terra, l’arrel de la catalanitat. I ha de fer que els seus fruits siguin reconeguts i respectats a les altres terres d’Espanya. Si li falta una qualsevol d’aquestes actuacions, la posició política de Catalunya és inestable, bé per manca de saba, bé per excés de pugó. I ara diem: ¿hi ha algú, a Catalunya, més ben dotat per a l’actuació espanyola, peninsular, Catalunya enfora, que Francesc Cambó? Prat de la Riba havia vist tan clara la resposta, que tota la vida va estar aconsellant-lo d’instal·lar-se a Madrid. Cambó -que és un català com una casa- no el va complaure mai, i aquesta resistència ha estat una gran marrada, per a ell i per a Catalunya. [...] I d’aquí neix la crisi de la Lliga. En temps de la composició Prat-Cambó, aqueixa entitat assumia, paral·lelament i harmònicament, les dues actuacions essencials del catalanisme: Catalunya endins i Catalunya enfora. Però aquest joc es va trencar per sempre amb la mort de Prat. Cambó no pot, no deu suplir la personalitat del seu col·laborador admirable; com si el mort fos Cambó, tampoc Prat hauria pogut substituir-lo a ell. Caiguda forçosament en mans de successors sense cap dot política, l’actuació de la Lliga Catalunya endins anà perdent de dia en dia, fins arribar a l’escissió d’ Acció Catalana i a la fi lamentable, tristíssima, de la Mancomunitat, passant pel vergonyós intent de col·laboració amb la Dictadura. És evident que la Lliga no té homes ni esperit per a continuar l’obra de Prat de la Riba. [...] I el fet és que avui la Lliga està políticament bolcada en mig del carrer. Si els seus homes saben resignar-se, encara podran fer a Catalunya, bolcats i tot, un darrer servei. D’altra manera, s’exposarien a fer-li un mal irreparable. La Lliga pot ser encara un aglutinant de les forces burgeses i conservadores netament catalanes. Pot ser també l’organització regional corresponent a les forces polítiques que Cambó arribi a alçar a tot Espanya. Segons com, aquí la Lliga encara pot trobar molt de fil a la troca. Però en el cor dels catalans, i sobretot de les promocions joves, la Lliga, com a força pairal i representativa, ha passat per sempre més a segon terme.