Dèiem ahir que la sentència contra Bolsonaro, el líder ultradretà i expresident brasiler, a 27 anys de presó per intent de cop d'estat és un referent internacional important sobre judicialització de la política, una anomalia que no és exclusiva de l'estat espanyol i que constitueix una arma preferida pels populismes i les extremes dretes a l'hora de desestabilitzar escenaris polítics i governs. Com sabem prou aquí, posar la justícia al servei d'interessos polítics comporta subvertir el principi democràtic de la separació de poders. Però és una transgressió que alguns perpetren de gust, si n'han de treure benefici. Quan la jugada se'ls gira en contra, aleshores els sembla una “dictadura judicial”, que és el que Bolsonaro i els seus partidaris denuncien ara.
L'any 2018, Lula da Silva no va poder concórrer a les eleccions brasileres perquè va ser inhabilitat i condemnat a presó per corrupció. Això va succeir en el marc de la Lava Jato, un entramat massiu que va esquitxar desenes de personatges de les primeres i segones files de la vida pública del país. La Lava Jato va accentuar la desconfiança i la desafecció de l'electorat brasiler cap a la classe política i va dur al poder Bolsonaro, un exmilitar nostàlgic de la dictadura. El 2021, però, Lula va guanyar el seu recurs al Suprem: el jutge que més havia lluitat per dur-lo a la presó, Sergio Moro, havia acceptat després el càrrec de ministre de Justícia dins l'executiu de Bolsonaro. Això (i també els missatges que intercanviava Moro amb els fiscals durant la causa, d'una promíscua familiaritat) va fer que Moro fos declarat parcial en la causa, que va quedar invalidada, i així Lula va recuperar la llibertat i els seus drets polítics. Els càrrecs i les acusacions contra Lula van decaure, o en va ser absolt. La jutge del Suprem Carmen Lucia Antunes Rocha, el vot de la qual va ser decisiu per determinar la parcialitat de Moro i la innocència de Lula, ha estat ara també la principal impulsora de la causa que ha dut Bolsonaro a la presó. La ultradreta brasilera (i els seus amics i aliats, com Trump o Milei) s'agafen a aquest fet per denunciar una suposada cacera contra Bolsonaro, que ara batalla judicialment per no entrar a presó, adduint problemes de salut (en té d'ençà que va ser apunyalat a l'estómac per un tal Adélio Bispo de Oliveira, que va dir que havia agredit Bolsonaro perquè Déu li havia dit que ho fes).
Bolsonaro ha estat condemnat per intent de cop d'estat, i la sentència s'atura a descriure aquest delicte amb deteniment. És una jurisprudència útil a l'estat espanyol, on les paraules colpista i cop d'estat són utilitzades sense cap mirament per la dreta nacionalista política, mediàtica i judicial. Es van fer servir per enviar a la presó els líders catalans del Procés, i ara el gran somni seria enviar-hi un dia l'actual president Pedro Sánchez, com es va fer un dia al Brasil amb Lula da Silva. Són revengistes i els agrada rabejar-se en el càstig a l'adversari. Quan arriben les tornes, xisclen que els revengistes són els altres.
