He tingut la gràcia de trobar-me amb el papa Lleó, i en la seva presència he descobert alguna cosa més que un pastor: he vist un home que escolta amb l’oïda del cor, que parla amb la serenor de qui resa, i la mirada del qual abraça com un sagrament. La seva prudència no és un silenci temorenc, sinó saviesa que discerneix i s’atreveix a assenyalar el camí. El seu compromís no s’esgota en gestos diplomàtics: és una aposta radical per l’Evangeli, per la justícia, per la pau i per la cura de la Terra, casa comuna que se’ns va confiar i que avui agonitza.
El papa Lleó s’aixeca com a hereu del foc missioner d’aquells que mai no van callar la Bona Nova. Porta a l’ànima l’ardor de l’Evangeli nu, sense maquillatge, convençut que només Crist és esperança per als pobles ferits i força per als qui no es resignen al mal.
En el seu magisteri, en les seves trobades, en els seus missatges, ens llança paraules que no són diplomàcia, sinó dards encesos que fereixen la indiferència i desperten la consciència. Escolteu-lo: “Aturem la pandèmia de les armes que infecta el món”, “Gaza necessita pa i dignitat, no bombes”, “Ucraïna sagna per milers de ferides, no deixem que la guerra continuï sent un costum”, “Els pobles tenen dret a viure en pau. La pau no és ingenuïtat: és l’única forma de justícia”.
Aquestes frases no són consignes polítiques, són els gemecs de l’Esperit en boca d’un profeta. En escoltar-lo, confirmo el que ja intuíem: l’Esperit Sant continua guiant l’Església. Ho va fer amb Francesc, profeta de la tendresa, i ho fa avui amb Lleó, profeta de l’esperança. Tots dos ens mostren que l’Evangeli no es negocia, sinó que s’encarna, es viu, i que l’única revolució que transforma el món és la de l’amor.
El papa Lleó és un signe lluminós enmig de la tempesta. La seva veu s’aixeca com a far enmig de la confusió i recorda a la humanitat que no estem condemnats a l’odi ni a l’autodestrucció. Amb Francesc i amb ell, l’Església no és un museu ni una institució caduca: continua essent mare, mestra, amiga, companya de camí. I ens convida a creure, a lluitar i a somiar amb el món nou que brolla cada vegada que algú tria pau en comptes de guerra, vida en comptes de mort, amor en comptes d’egoisme.
“La pau comença al cor i té un efecte multiplicador”. Aquesta frase, que resumeix el seu magisteri, es converteix avui en un mandat profètic: ser sembradors de pau, guardians de la terra, testimonis de la tendresa de Déu.
Gràcies, papa Lleó, per prestar-nos la teva veu. Gràcies per confirmar-nos en la fe. Gràcies per recordar-nos que el temps de Déu és ara, i que ara és el temps d’abraçar tota la humanitat.
