05/03/2020

En la mort del doctor Josep Maria Gil-Vernet

3 min
Els doctors Josep Maria Gil-Vernet, Antoni Caralps i Jordi Vives van realitzar el primer trasplantament de ronyó l'any 1965.

Ens ha deixat Josep Maria Gil-Vernet. Ens ha deixat la gran figura de la urologia del segle XX. Professionalment, el seu perfil més destacat era el de cirurgià. Probablement el millor cirurgià que he conegut, que conjuminava intel·ligència i habilitat. Però sobretot cal destacar el seu atreviment, basat en un profund coneixement anatòmic, que el va portar a ser, sobretot, un cirurgià innovador. Mostra d'això va ser que va dur a terme el primer trasplantament de ronyó a Espanya l'any 1965. Són nombroses les fites quirúrgiques que va assolir en l'últim terç del segle XX. Ho resumiria dient que va desenvolupar tècniques que en el seu moment es van viure com revolucionàries i que, amb el pas del temps, s'han convertit en rutinàries.

La seva fama traspassa fronteres, i ha atret nombrosos uròlegs de tot el món que l'han visitat a l'Hospital Clínic de Barcelona, on va desenvolupar tota la seva vida professional i acadèmica, lligada també a la Universitat de Barcelona.

El seu enginy li va permetre crear una forma de fer, una concepció de la urologia més moderna, que posa Barcelona com a gran referència de la urologia espanyola i internacional. Ha creat escola.

Era capaç d'atreure a Barcelona, en els cursos que organitzava, en què ell i la seva cirurgia eren els únics protagonistes, fins a un miler d'uròlegs. Una cosa impensable en els anys 70 i 80. El seu nom era capaç d'obrir portes a qualsevol universitat del món. Recordo que, només d'esmentar que estava format sota la seva direcció, em van obrir immediatament les portes de la Clínica Mayo als Estats Units per fer-hi els estudis d’ampliació de coneixement en acabar la meva especialitat.

Personalment, el qualificaria, sobretot, com una persona intel·ligent i d'una gran agudesa. Una persona vital, que tenia cura també de la seva vida fora de l'àmbit professional. Divertit en els petits cercles, entre els seus amics i col·laboradors. Sempre recordaré la seva fina ironia a quiròfan. Respectat per tothom, sabia acceptar la irreverència d'un jove uròleg que, al ser interpel·lat per l'aparició d'un cabell al camp quirúrgic, li va contestar que ell no tenia cabells blancs i que aquell ho era. El silenci es va imposar al quiròfan i ell, en comptes de reprendre el meu atreviment, va esclafir a riure. Geni i figura.

Don Josep Maria, pots marxar tranquil. El teu llegat com a cirurgià, igual que el del teu pare Don Salvador, amb els seus grans avenços en anatomia, han deixat empremta en nosaltres. A la nostra escola de l'Hospital Clínic de Barcelona, que actualment dirigeixo, guardarem per sempre aquests principis d'excel·lència quirúrgica que ens vas inculcar. Trobarem a faltar el gran home.

stats