Un altre Nadal en guerra

Mai com ara els dirigents de la Unió Europea havien estat menystinguts, insultats i ridiculitzats pels líders d'altres potències mundials. A l'inici del segon mandat de Trump ja va comparèixer el seu secretari de Defensa, el singular Pete Hegseth (el mateix que no suporta els soldats grassos ni barbuts, perquè els prefereix fibrats i depilats), que en una cimera a l'OTAN va inaugurar la nova etapa de cowboy diplomacy afirmant davant de la comunitat internacional que el món tenia un nou xèrif i que calia posar-se a les seves ordres. Recentment, ha estat el mateix Trump qui ha afirmat que els líders europeus són “dèbils” i que la culpa d'aquesta debilitat la té “la correcció política”, dins el sac de la qual el president estatunidenc hi inclou també la mínima educació necessària per anar pel món com una persona normal. Aquesta mateixa setmana, Putin ha qualificat els líders europeus de “porquets”, ha insistit en la idea de la seva debilitat i ha amenaçat d'avançar en la guerra, això és, d'ocupar més territori ucraïnès. Com a curiositat, i en un altre context, “porqueta” és l'insult que Trump va etzibar, no fa gaire tampoc, a una periodista que li va fer una pregunta que no li va agradar.

És cert, d'altra banda, que els dirigents europeus no fan gran cosa per fer-se respectar. Més aviat al contrari. El seu replegament ideològic continu davant dels avenços de l'extrema dreta i les seves respostes tímides i insuficients a les intimidacions dels nous aspirants a amos del món es tradueixen en polítiques que van contra els objectius fundacionals i la mateixa raó de ser de la UE. La setmana passada parlàvem de la involució en la política migratòria de la UE, amb l'acord per obrir camps de deportació per a immigrants a països extracomunitaris, amb tot el que això comporta pel que fa a violacions de drets humans. Aquesta setmana hem rebut la notícia de la reculada de la Unió pel que fa al calendari d'eliminació dels vehicles que consumeixen combustibles fòssils, que a la pràctica equival a una renúncia completa de l'Agenda 2030 i de les polítiques europees en relació al canvi climàtic. En aquesta ocasió, la pressió no venia dels governs de potències estrangeres sinó de les automobilístiques. Tothom s'atreveix amb una UE vacil·lant i desnortada, que ha oblidat o aparcat del tot la seva vocació d'espai de pau, progrés i lliure circulació de béns i persones. La creació dels esmentats camps de deportació a tercers països sembla que s'ha d'entendre com una absurda resposta a la nova estratègia de seguretat dels EUA, amb què Trump i el seu govern es proposen acabar, precisament, amb la Unió Europea.

Ucraïna passarà un altre Nadal en guerra, veient com Trump i Putin se'n reparteixen el territori i els recursos, exercint el paper de darrer bastió abans d'una gran guerra entre Europa i una Rússia que no s'atura d'exhibir el seu poder nuclear. Mentrestant, Trump, a qui agrada presentar-se com a pacificador, està a punt de començar una guerra al Carib, amb Veneçuela com a primer objectiu.