S’acosta l’11 de febrer, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, un dia per pensar amb ulls crítics, i també amb esperança. No perquè les dones facin una ciència diferent, sinó perquè encara avui troben obstacles amb més freqüència que els seus companys. Les dades de l’informe Científicas en cifras 2025 ens ajuden a entendre on som i, sobretot, cap a on avançar.
A les universitats de l’Estat, el 57% de les persones que es graduen són dones. Un èxit indiscutible. Tanmateix, la seva presència es va diluint a mesura que avança la carrera acadèmica. Avui només hi ha un 27% de catedràtiques, la posició més alta. La bona notícia és que, des del 2018, la tendència és positiva i sostinguda. Si es manté el ritme, en 15 anys es pot assolir la paritat en els nivells més alts, tot i que en alguns àmbits, com les ciències mèdiques, el camí serà més llarg (55 anys).
Per això és tan important que aflorin referents femenins (a les xarxes socials es fa molt bona feina en això). Les nenes han de poder imaginar-se com a científiques o enginyeres sense haver de trencar estereotips pel camí. Encara avui, només el 28% de les graduades en enginyeria i arquitectura són dones, mentre que altres àmbits, com ara salut, són molt feminitzats. Ampliar horitzons és clau perquè el talent pugui florir allà on vulgui, no allà on s’espera.
Les desigualtats també es fan visibles en l’accés als recursos per fer recerca. La taxa d’èxit de les científiques en l’obtenció de finançament continua sent 4,5 punts inferior a la dels homes. No, no em digueu que els projectes de les dones tenen menor qualitat; no n’hi ha cap prova. Al contrari, cada cop hi ha més estudis demostrant biaixos de gènere en els processos d’avaluació. Reconèixer-ho és una oportunitat per avançar cap a un sistema millor.
L’accés als recursos és clau per consolidar trajectòries, liderar equips i avançar en igualtat de condicions. Repensar els criteris i les dinàmiques d’avaluació és una de les palanques més potents per accelerar el canvi que ja està en marxa.
Darrere de cada percentatge hi ha noies brillants que dubten si la seva passió per les matemàtiques o la programació és “per a elles”, investigadores que combinen recerca d’alt nivell amb responsabilitats de cura invisibles, científiques que perseveren, malgrat haver de demostrar un cop rere l’altre el seu mèrit. I també hi ha moltes dones que obren camí i fan possible que les que venen darrere ho tinguin un pèl més fàcil.
No és només un problema d’equitat, sinó d’intel·ligència col·lectiva. Cada vocació científica que es perd és una oportunitat que la societat deixa escapar. Es necessita diversitat de mirades i la ciència del futur no pot prescindir-ne.
Aquest 11-F reafirmem el compromís amb un canvi estructural que ja ha començat. Animem les nenes a somiar sense límits i les dones a no defallir. Les dades del 2025 ens mostren progrés; ara cal mantenir l’ambició per accelerar-lo. Perquè la ciència necessita tot el talent. I el futur, també.
