29/04/2021

Penjant del núvol

2 min
Disponible en:

Tanquem una setmana de celebració per a les grans tecnològiques. En un exercici d’exhibicionisme de cara als inversors, les GAFA (Google, Apple, Facebook i Amazon) s’han coordinat en degoteig diari per anunciar els guanys del primer trimestre. Sabíem que la situació derivada de la pandèmia era la tempesta perfecta per a una digitalització obligatòria i accelerada, però segueixen superant expectatives. Tot i que, en finances, feta la previsió feta la trampa, la bonança no s’atura i van fent caixa en xifres de dos en dos.  

Fixem-nos en les dades de Google: entre el gener i el març del 2021 els seus ingressos han crescut un 34%. Val la pena recordar que va ser l’empresa que va iniciar l’economia de les dades al tombant de segle quan es va diluir la bombolla de les puntcom. Vint anys després segueixen marcant camí i oferint solucions per a tots els sectors. La línia de negoci més pròspera és el “núvol”: en mesos han aconseguit accelerar l’adopció que hauria costat 5 anys, tant al sector públic com al privat, amb un fort èmfasi en els sistemes educatius. Aproximadament un terç del nord global vivim penjant del núvol.  

En el seu marc, innovar és anticipar necessitats bàsiques entre les grans quantitats de dades amb què treballen i arribar abans que ningú a una solució vistosa, econòmica i fàcil d’utilitzar. A cada fase de la pandèmia han corregut per oferir solucions de diagnòstic, prevenció i ara de logística per donar suport en la distribució de les vacunes i gestionar les campanyes de vacunació de molts països. I no és la primera vegada, fa més d’una dècada ja van estar experimentant amb el projecte Google Flu Trends, en què feien servir les cerques de símptomes per predir el comportament dels virus de la grip i de la grip A. Van aturar el projecte per manca de precisió i van seguir millorant els algoritmes. Els darrers tests afirmen que als EUA poden predir brots de covid una setmana abans.  

La conveniència és precisament l’argument que fa caure rendit el sector públic. Persones amb posicions clau i la clau dels pressupostos són ara el blanc de les metàfores tecnològiques. Acaben comprant-les sota els efectes de la seducció i la pressió del curtterminisme, en lloc de definir els propòsits i les condicions de la innovació, alineades amb els reptes fonamentals. 

Optar per monopolis avars i desbocats és un problema de mercat però sobretot de drets i llibertats. Existeixen alternatives a les big tech però són difícils de trobar si no hi poses esforç i ganes. Bona part sorgeixen a França i Alemanya i la via continental respon a una estratègia de sobirania digital que permeti emancipar-nos dels núvols forasters i alhora crear un mercat d’alternatives reals. Un dels projectes prometedors és GaiaX, en fase de proves. Aquesta plataforma de cloud europeu allotjarà diversos serveis i infraestructures digitals en què s’incentivarà la competència. Si vivim penjant del núvol, almenys que puguem escollir de quin. I posats a demanar, si és cooperatiu encara millor. 

Liliana Arroyo Moliner és doctora en sociologia, experta en transformació digital i impacte social a Esade

stats