03/09/2021

Prosperitat compartida

3 min
Els professionals de l'Atenció Primària en una jornada de vaga el novembre de 2018

Comença un nou curs i molts reactivem plans que havíem aturat, en part, per la pandèmia. A diferència de fa un any, aquest setembre no tenim dubtes sobre si els nens i nenes podran tornar a l’escola, i per a alguns el treball presencial tornarà a ser la normalitat. Però hi ha un debat que teníem fa 365 dies i que es reobre de nou aquesta setmana: què passarà amb el salari mínim interprofessional (SMI)?

A finals de 2020 es va decidir congelar-lo per la situació econòmica i social que estava deixant la crisi del coronavirus. Aquest salari s’ha de renegociar cada any, i només s’havia congelat prèviament durant la crisi de 2008. La idea era, a mitjans d’aquest any, i en funció de com la pandèmia seguís afectant la nostra economia, tornar a començar les negociacions. Darrere també hi havia la discrepància entre la vicepresidenta primera del govern, Nadia Calviño, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz. Per a la primera, la situació econòmica de 2020 justificava la congelació. Per a la segona, la crisi del covid-19 requeria més que mai mesures per protegir els qui menys guanyen, mesures com l’augment de l’SMI.

La pujada de l’SMI, més enllà de les seves conseqüències polítiques, s’emmarca dins la Carta Social Europea, signada per Espanya fa més de 20 anys. Es tracta d’una norma del Consell d’Europa que amplia els drets dels treballadors i treballadores. En les seves conclusions considera que una remuneració justa és l’equivalent al 60% del salari mitjà d’un país. És també un dels acords de coalició del govern de Sánchez amb Unides Podem (UP), arribar al final de la legislatura havent aconseguit la fita que el salari mínim arribi al 60% del salari mitjà.

Amb aquest objectiu es va crear un comitè d’experts, que havien de determinar què vol dir el 60% del salari mitjà, i a quin ritme hauríem d’arribar-hi. No és senzill fixar quin és el salari mitjà d’aquesta legislatura. D’una banda, hi ha diverses fonts d’informació que es poden fer servir. Des de l'Enquesta de Població Activa (EPA) fins a l'Enquesta Anual d’Estructura Salarial (EES), les diferents bases de dades presenten avantatges i inconvenients, i ens donen un valor per al salari mitjà lleugerament diferent. També cal decidir si parlem de la quantia bruta dels salaris o del net que finalment acaben ingressant els treballadors. Els dotze experts seleccionats pel ministeri de Treball han fixat aquest estiu l’objectiu d'un SMI entre 14.154 € i 14.686 € anuals, en funció de si els salaris augmentaven aquest any o no. 

En segon lloc, un cop acordada la quantitat mínima a rebre, el comitè havia de recomanar un ritme d’increment per arribar al 60% del salari mitjà l’any 2023. Es van plantejar diversos escenaris per corregir la bretxa entre l’SMI actual i el 60% del salari mitjà. El més prudent plantejava una pujada aquest any d’entre 12 i 19 euros al mes, concentrant els increments més grans als anys 2022 i 2023. En qualsevol cas, l’informe dels experts deixa clar que hi ha marge de millora de l’SMI actual, i que el ritme al qual es vol assumir és una decisió política.

L’SMI a Espanya és de 950 € al mes, en 14 pagues. És a dir, 13.300 € a l’any. Es tracta d’aproximadament el 54% del salari mitjà –en funció de la fórmula que escollim per calcular-lo–, i el 2018, abans de la gran pujada de 2019, representava només el 44%. Cal tenir en compte que l’any 2000 el nostre SMI era de poc més de 400 € al mes. Malgrat que sovint es comparin els salaris mínims dels països en termes absoluts, és millor fer-ho en funció del percentatge del salari mitjà que representen. Així veurem que França, Portugal, Eslovènia i Romania es troben per sobre del compromís del 60% de la Carta Social Europea, i la gran majoria dels països superen el 50%. Espanya, fins fa molt poc, era dels pocs que es trobaven per sota d’aquests valors. 

Les bones dades de l’economia espanyola a inicis d’estiu, tant en activitat com en ocupació, haurien d’obrir la porta a apujar l’SMI. La històrica reducció de l’atur al mes d’agost confirma una tendència de recuperació, per sobre de les previsions, i de prosperitat, però no necessàriament per a tots. Encara hi ha massa gent guanyant massa poc. 

El govern proposava aquesta setmana als sindicats i les patronals un increment de l’SMI de 15 € al mes. Insuficient per als primers i innecessari per a les segones. Les converses es posposen a la setmana vinent, però fàcilment hi haurà un pacte. Els representants empresarials no poden oposar-s'hi en un context en què es crea treball, el poder adquisitiu dels treballadors es deteriora amb una inflació per sobre del 3% i el rebut de la llum és pels núvols. El ministeri d’Economia serà prudent en la quantitat proposada per a l’augment de l’SMI, però contundent amb el senyal que voldrà emetre: la prosperitat ha de ser compartida.

Elena Costas és economista i cofundadora de KSNet
stats