Querellar-se per no revisar-se
L'assetjament sexual i per raó de sexe en l'àmbit laboral és un dels grans reptes socials als quals hem de fer front perquè històricament les organitzacions han donat l’esquena a aquesta problemàtica, i han alimentat el silenci i la impunitat pel que fa a una de les violències masclistes més esteses.
La creació de protocols ha estat clau per a la prevenció i per a un abordatge adequat d'aquest tipus d'assetjaments, i garanteixen que qui dirimeix els fets siguin professionals expertes en la matèria –i externes a l'organització–. Així el procés pot gestionar-se des de la màxima neutralitat.
Que això sigui així és indispensable: l'esclariment d'aquest tipus de fets és d’una complexitat molt elevada i calen professionals amb formació i expertesa en la matèria. Però fer aquest paper no és gens senzill perquè a moltes organitzacions les incomoda que vingui algú de fora a analitzar què passa a casa seva. Més encara quan parlem d’una denúncia per assetjament. És habitual que quan passa una cosa d'aquestes algunes organitzacions es tanquin en elles mateixes per por al descrèdit, per por a reconèixer el que està passant. La tasca de les professionals és analitzar el cas concret: pot ser que determinin que ha existit assetjament o bé que es descarti o bé que no hi hagi prou proves objectives per demostrar-lo. Però en paral·lel a aquesta anàlisi que fan, pot ser que també detectin cultures organitzatives amb relacions de poder que tensen l'ambient, amb un substrat masclista que estableix unes estructures de privilegi que cal canviar. Dissortadament, res de nou ni sorprenent, perquè és una realitat que podem identificar en gran part de les organitzacions de la nostra societat.
Davant d'això poden passar dues coses: l'organització pot mostrar una actitud receptiva i llegir el procés com una oportunitat de millora, o pot ser absolutament reactiva perquè la incomoda el mirall que li han posat al davant. És el que hem vist aquesta setmana arran de l’informe de la denúncia d’assetjament per part de la diputada Cristina Casol al grup parlamentari Junts, on es determinava que no es podia acreditar una situació d’assetjament, però sí que s’havien identificat dinàmiques amb biaixos masclistes que calia canviar. El partit ha decidit querellar-se contra les tres professionals que van analitzar el cas, per injúries, perquè consideren que l’informe està carregat de fal·làcies. És incomprensible que un dels partits que va signar el protocol contra l'assetjament sexual i per raó de sexe en l'àmbit laboral ara es querelli contra el que és essencial per al seu bon funcionament. Respondre amb represàlies cap a les professionals judicialitzant la seva feina perquè no s’està d’acord amb l’informe és molt decebedor. I inacceptable. És, també, una forma de violència de segon ordre (l’atac a les professionals que es dediquen a l’abordatge de les violències masclistes) perquè aquestes pressions busquen condicionar l’exercici professional i tenen un efecte dissuasiu. Una acció equivocada, que situa al centre la por i la resistència i no l'oportunitat d’escoltar i revisar-se.
