Enmig de la intensa actualitat econòmica, voldria posar el focus en una qüestió de la qual s’havia parlat molt i que darrerament ha quedat fora del radar mediàtic: el desplegament dels fons europeus. Som a la recta final, i en aquesta darrera fase ens hi juguem l’èxit o el fracàs de molts projectes transformadors per al nostre territori. La clau és si sabrem rematar correctament aquest dossier o bé si deixarem escapar oportunitats que ja teníem a l’abast.
Els fons europeus Next Generation han estat una iniciativa històrica de la UE per impulsar transformacions estructurals, amb uns recursos sense precedents. Però, com sovint passa, és en els detalls i en els projectes concrets on es juga la veritable batalla i on es mesurarà l’impacte transformador real.
Segons les dades més recents (finals de juliol del 2025), “Catalunya ha rebut” 9.543 milions d'euros de fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) des del 2021. D’aquests, 4.071 milions d'euros (el 43%) han arribat a través de transferències de l’Estat a la Generalitat, que ha obert convocatòries ja resoltes en un 74% (és a dir, recursos assignats, encara que no sempre abonats). Una altra via gairebé equivalent (4.058 milions d'euros, 42%) han estat convocatòries estatals dels ministeris amb beneficiaris catalans. El 15% restant (1.414 milions d'euros) correspon a licitacions o assignacions directes de l’Estat a Catalunya.
He escrit “Catalunya ha rebut” entre cometes perquè, en alguns casos, aquests recursos difícilment es materialitzaran i arribaran a les pimes i indústries que han treballat intensament en aquests projectes. El motiu principal és per manca de prioritat política.
Un bon exemple són les convocatòries estatals amb beneficiaris catalans. L’Estat ha publicat fins ara 319 resolucions, per un import global de 23.230 milions d'euros, 4.058 milions dels quals s’han assignat a Catalunya (un 17%), clarament per sota del nostre pes econòmic dins l’Estat. No sorprèn, però cal remarcar-ho. Dins d’aquest àmbit, em centraré en un cas paradigmàtic: el PERTE d’economia circular. Catalunya hi ha estat especialment exitosa –de fet, una de les convocatòries més exitoses de tots els PERTE–, amb una trentena d’empreses que han captat el 32% del total dels fons (165 milions d'euros), per davant del País Basc i Andalusia (tots dos amb el 13%). La majoria d’aquestes empreses pertanyen a la indústria manufacturera i impulsen projectes per reduir l’ús de matèries primeres i millorar la gestió de residus. A més, els recursos s’haurien de distribuir àmpliament pel territori, ja que les empreses beneficiàries se situen en 14 comarques diferents.
Ara bé, aquest PERTE arrossega un problema greu d’origen: els terminis. S’ha fixat la data límit de justificació de les inversions el 31 de desembre del 2025, un horitzó massa curt i incoherent amb la complexitat dels projectes industrials i amb els habituals retards en el subministrament de maquinària i equips. En conseqüència, molts projectes corren risc de no executar-se a temps, amb la pèrdua econòmica i laboral que això implicaria en diversos territoris.
Els ministeris corresponents (principalment Indústria i Transició Ecològica) havien expressat la voluntat de flexibilitzar terminis, especialment quan els retards responen a factors externs. Brussel·les, de fet, estableix com a data màxima el 31 d’agost del 2026 i deixa marge als estats per ampliar els terminis fins a aquesta data sense necessitat d’autorització prèvia de la Comissió Europea, sempre que es compleixin les fites definides. En el cas del PERTE d’economia circular, aquesta flexibilitat seria possible i clau per garantir l’execució d’una trentena de projectes de gran importància per a Catalunya.
Som, doncs, davant un punt crític. No es tracta només de complir amb calendaris administratius, sinó d’assegurar que projectes industrials alineats amb les prioritats europees de reindustrialització verda arribin a bon port. No fer-ho seria desaprofitar una oportunitat estratègica molt rellevant.
En definitiva, encara hi ha molt en joc en el desplegament dels fons Next Generation. Com diu la dita, no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Ara toca fer un esforç tècnic i polític per poder, finalment, dir-ne blat i tancar aquesta etapa amb un balanç positiu per al país.
