Als seus múltiples motius de preocupació, Pedro Sánchez n'hi pot afegir un altre: l'Ajuntament de Palma l'acaba de declarar persona non grata a la ciutat. Ho ha fet la majoria que hi governa, formada per PP i Vox, i per iniciativa –esclar– del partit d'Abascal.
L'episodi de Palma és grotesc, com gairebé tot el que ens arriba de l'entesa entre els dos partits de la dreta nacionalista espanyola al capdavant de les institucions illenques. Però que faci riure no vol dir que no sigui significatiu. Que la capital d'una de les comunitats amb un dèficit fiscal més acusat de tot l'estat espanyol dediqui els seus esforços a una gesticulació absurda com aquesta és representatiu de l'estat d'ànim que l'esmentada dreta ha aconseguit generar entorn de la figura de l'actual president del govern espanyol. Un nivell de criminalització, de demonització i de deshumanització que havien estat fins ara reservats als enemics tradicionals de la pàtria espanyola: líders dels nacionalismes o dels independentismes català i basc, i puntualment algun/a líder de l'esquerra espanyola. En l'actual etapa fràgilment democràtica, és la primera vegada que es veu abocar la violenta irracionalitat de l'ultranacionalisme espanyol contra un president també espanyol. Zapatero ja va rebre odi en el seu moment, però el procés de putrefacció de la figura de Sánchez (i tots aquells que caiguin dins el sanchisme, des dels seus familiars fins al fiscal general de l'Estat) és una altra pel·lícula.
El rosari d'escàndols al PSOE, molt particularment els escàndols d'assetjament sexual per part de dirigents masclistes, són àcid sulfúric per a la credibilitat de Sánchez i per a la paciència –sovint és l'únic a què agafar-se– de la ciutadania i l'electorat d'esquerres. Però així i tot, i tret que no arribi el moment que es vegi definitivament acorralat, Sánchez no perd de vista que ell és l'únic que pot convocar eleccions, i intentarà no fer-ho fins al final de la legislatura –com ha anunciat tantes vegades–, o com a mínim tan endavant com pugui. Actuant així té coses a guanyar. Temps, per començar, perquè facin el seu camí les causes judicials contra el PP (el partit que segueix liderant, de llarg, els rànquings de corrupció: fa uns dies Verificat quantificava que el PP tot sol és responsable del 40% de la corrupció judicialitzada a l'estat espanyol, per valor de 3.062 milions d'euros). I temps perquè Europa pugui donar la llum verda definitiva a l'amnistia i es pugui aplicar o intentar aplicar, un fet que comportaria un revulsiu a la legislatura. Però a més, i potser això tampoc s'espera d'un president de govern, hi ha un component personal en tot plegat. El manual de resistència diu que a les dretes ultra, o assimilades, no se'ls ha de permetre fer el que van fer amb Lula al Brasil (empresonar-lo) o amb Costa a Portugal (obligar-lo a dimitir enmig d'una tempesta en què els escàndols reals es mesclaven amb les difamacions i les mentides). De moment, amb les festes arriba el parèntesi parlamentari fins al febrer.
